10 de des. 2016

Som 27 i més

Dimarts 13 de desembre a les 18:00, xerrada amb Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya i professor de la UAB, i Adrià Gual, activista de l'assamblea de ciències i militant de Corrent Roig.

22 de nov. 2016

Indomables, una historia de mujeres libres

El proper dimarts 29 de novembre, no us podeu perdre el videofòrum "Indomables, una historia de mujeres libres", presentat per Rosalía Molina del col.lectiu de Dones Llibertàries de la CGT, en el Velòdrom de Can Balsach a les 18:30.

26 de set. 2016

Brigades solidàries Maríem Hassan




Companys i companyes,

Com molts sabeu, el nostre sindicat col·labora amb l'Associació Sabadell Acull Infants Sahrauís (SAIS) en el projecte de les Brigades Solidàries Maríem Hassan, projecte destinat a les víctimes de les mines antipersones.

Per tal de poder donar una cop de mà, necessitem el següent material sanitari:

- Cadires de rodes i cadires de rodes amb WC

- Crosses

- Bolquers d'adults

- Material de cura / higiene

- Llanternes

El material, el podeu portar al nostre local C/ Rosselló 10 ( local ) abans del dia 30 de novembre. Posteriorment, al desembre el durem als campaments de refugiats sahrauís.

Salut!

21 de set. 2016

Furgoneta solidària

Descripció del projecte

La furgoneta solidària


Algú deia que les imprescindibles són les que lluiten cada dia. I malgrat probablement hauríem de ser més, hi ha persones que sí, que fa anys que lluiten, que ho han fet tota la vida. A la Universitat, a la seva ciutat, a la feina... Un d’ells, és Ermen Gassiot.
Actualment Secretari General de CGT Catalunya, és també una de les encausades en el cas de repressió de lluita universitària més greu de les darreres dècades; 27 i més. I malgrat la vergonyosa petició de més d’onze anys de presó per haver participat en una roda de premsa de suport a les estudiants tancades al Rectorat de la UAB, sense por, sense vergonya, amb el cap ben alt i amb tota la determinació, segueix treballant per una Universitat Pública, crítica i de qualitat.
Suposem que per tot això, la passada nit del 18 de setembre, el seu cotxe va aparèixer calcinat als carrers de Terrassa. I suposem que per tot això, hi ha qui té ganes de fer recular l’Ermen i a totes les persones que, com ell, no tenen por, ni vergonya i caminen amb el cap ben alt i amb tota la determinació en defensa dels drets de les més febles.
I com que ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres, i com que hem fet nostre el principi que “Si ens toquen a una ens toquen a totes”, hem volgut contribuir a recollir els 4.000 euros que poden permetre que l’Ermen pugui tornar a tenir un mitjà de transport. Ho farem per ell, perquè ell el que fa, ho fa també per nosaltres.
Per això, els diners que es recullin s'utilitzaran en part per ajudar el company Ermen, però també per reforçar la resta de campanyes contra la repressió per lluitar pels nostres drets laborals i socials.
Si ens toquen a una ens toquen a totes!

http://www.verkami.com/projects/15938-furgoneta-solidaria/

Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya

Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya

La nit de diumenge a dilluns, el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya va ser cremat a un carrer de Terrassa i ha quedat totalment calcinat.

Ens preocupa que aquest fet hagi passat pocs dies després d’una manifestació sorpresa pel centre de Barcelona contra la repressió del cas ‘Som 27 i més’, on ell és un dels 27 imputats a qui demanen més d’onze anys de presó per defensar la universitat pública. Ens preocupa que hagi cremat a la ciutat on ha tornat a viure fa 15 dies i on va militar des de l’assemblea d’okupes per construir espais d’autogestió i des d’on es va enfrontar al poder i les seves injustícies. Ens preocupa que hagi cremat el cotxe del secretari general de la nostra organització, un sindicat compromès de manera radical amb la lluita de la classe treballadora.

No volem pensar que aquest incendi és una amenaça cap a ell o cap a tota la militància de la CGT per intentar condicionar la nostra acció sindical i social. Si els nostres temors es confirmen, volem deixar clar que aquest tipus d’agressions no aconseguiran de cap manera el seu objectiu.

Si ens toquen a una, respondrem totes.
Visca la lluita de la classe obrera!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
20 de setembre de 2016




4 d’ag. 2016

EL SINDICALISTA BRAHIM SAIKA ES ENTERRADO SIN AUTOPSIA

EL SINDICALISTA BRAHIM SAIKA ES ENTERRADO SIN AUTOPSIA

4 de agosto 2016

El sindicalista saharaui Brahim Saika, muerto bajo tortura y vejación de la mano del gobierno marroquí, ha sido enterrado esta mañana en la ciudad de Goulimin (sur de Marruecos), lejos de su tierra el Sáhara Occidental según informa su familia, que no dio su consentimiento. 

Saika ha sido enterrado sin que se le haya practicado autopsia alguna y sin el enjuiciamiento de los culpables.

Desde el sindicato de oficios varios de la cgt de sabadell condenamos estos hechos y nos solidarizamos con toda su familia y el pueblo saharaui que viven constantemente estas situaciones  

Que la tierra te sea leve compañero

25 de jul. 2016

Donación de la sección sindical de Delphi al pueblo Saharaui

Hoy los compañeros y compañeras de la sección sindical de cgt en Delphi empresa que cierra en octubre Han donado a la  asociación Sabadell Acull Infants Sahrauís la cantidad de 1000 € dinero proveniente de la propia sección sindical y de todos sus afiliad@s  nos gustaría de todo Corazón agradecer
este gran gesto desde el sindicato de oficios varios de Sabadell y desearles lo mejor del mundo ya  que este Dinero irá destinado al  projecto que desarrollaremos  en los campamentos de refugiados saharauis el próximo mes de diciembre con personas afectadas por las  minas anti persona.
Salud y revolución

8 de jul. 2016

Cas 27i+ UAB: El fiscal no és (l’únic) problema. Article d'Ermengol Gassiot , secretari general de la CGT de Catalunya

Fa uns dies les 27 persones encausades arran d’una denúncia de la UAB i d’alguns membres del seu antic Equip de Govern van rebre una notícia. Poc a poc, els darrers mesos ja n’hem anat rebent de notícies: que si es cridava a algú a declarar, que si es traslladava la instrucció del jutge a les parts, etc. Poc a poc el cas dels 27 i més” anava avançant. Inexorablement. Fins que, com deia, fa pocs dies hem rebut una altra notícia. La petició de presó que el fiscal formula per a totes i tots nosaltres. Jo diria que els 27, en llegir el seu escrit d’acusació, ens hem quedat perplexes, glaçats o profundament indignats, segons el cas. En tot cas, però, ho hem fet en menor mesura que els nostres advocats i advocades.

En resum, el fiscal sol·licita fins a 11 anys i 5 mesos de presó per a la majoria de nosaltres, petició que en algun cas fa pujar fins prop de 14 anys. A banda ens demana una responsabilitat civil subsidiària de quasi 385.000 € i la prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys (ja ens direu com el company del PAS i jo mateix anirem a treballar!). En el seu escrit el fiscal argumenta, de manera quasi delirant, que els acusats/des vam “desenvolupar una seqüència de comportament criminal executat en diverses fases”. De fet, les peticions de presó són tant altes perquè contempla 'l’agreujant de conspiracicó: militàvem (o militem) a diverses organitzacions que formaven un entramat per a desestabilitzar la UAB. De seguida l’actual equip de rectorat de la UAB s’ha desmarcat d’aquestes acusacions i, de fet, l’escrit de la fiscalia ha precipitat que retiressin la denúncia penal. La civil, no obstant, encara la mantenen.
 
Suposo que ara li cauran els qualificatius al fiscal, una persona que, com us podeu imaginar, no em genera cap mena de simpatia. No obstant, en el seu escrit el fiscal no ha sigut massa original, per no dir gens. En certa manera, com a bon buròcrata, s’ha limitat a seguir el que ja li havien dictat. De fet, si les 27 persones ens trobem encausades és perquè l’antic rector de la UAB, l’antiga secretària general de la UAB i l’antiga vice-rectora d’estudiants de la UAB van anar a la policia i al jutjat, els van vendre un relat i van dir noms. La narració que van construir era la mateixa que, després, ha reproduït el fiscal adaptant-la a les seves funcions, que són les d’exercir l’acusació en un procediment judicial. Aquests professors universitaris li van dir al jutge que a la UAB hi havia un entramat. Un entramat que el formaven la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC), la CGT i la CUP.  Van reiterar que la finalitat d’aquest entramat era desestabilitzar la institució, òbviament sense causa (ja se sap, els “violents” som violents de manera patològica, sense cap motivació racional que ho pugui explicar). I que desestabilitzar la institució ho fèiem pertorbant l’ordre públic i creant greus desperfectes a la UAB, a la seva imatge i al seu funcionament. L’ocupació del rectorat n’era l’exemple més punyent tot i que, com us podeu imaginar, no van dir que era per demanar que el Rectorat acatés les resolucions Claustre general de la universitat. Per tancar el relat, van anar distribuint tots els nostres noms i números de DNI entre els “executors”, “dirigents”, etc. I així fins arribar a 27.
Segurament l’escrit del fiscal és digne del Tribunal de Orden Público del franquisme. Amb calma ja ho veurem millor. Però no hem d’oblidar que el seu escrit compra, fil per randa, els arguments i la pel·lícula que li van preparar 3 professors universitaris, un rector, una secretària general i una vicerectora. Arguments pensats, construïts i desgranats per gent que, des de fora, els veiem com a intel·lectuals i, per això, com amb una espècia d’aura de saviesa i credibilitat. Alhora, aquests rector, vicerectora i secretària general havien repetit un relat que ja fa anys alguns tertulians repeteixen a ràdios i columnes periòdiques a alguns diaris: les reivindicacions estudiantils són puerils, les lluites contra la privatització (Pla Bolonya, retallades, 3+2 …) són només problemes d’ordre públic. En definitiva, diuen, tot plegat és culpa d’estudiants vàndals emparats o instigats per un grup molt reduït de professors/es. Amb aquest argument, el debat polític desapareix i la única solució és la repressió.

Un nou autoritarisme s’escampa per les aules i passadissos universitaris. Tal i com passa a la resta de la societat o, fins i tot, potser amplificat. Qui el promou, si més no justificant-lo argumentalment, són sovint “acadèmics” a qui concedim l’autoritat d’explicar la realitat i de modelar l’opinió col·lectiva. El fiscal que ens vol empresonar durant més d’onze anys, com a bon soldat, segueix directrius. Potser del govern. Però, molt possiblement, també la justificació intel·lectual de la repressió que fa anys, a la universitat, alguns estan cuinant.

Mentre això passi, seguirem considerant les universitats també com un espai de lluita, amb l’exemple del 27 i més acompanyant-nos.

* Article d’Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya
https://lasaldelaterra.wordpress.com/2016/07/08/el-fiscal-no-es-lunic-problema/

6 de jul. 2016

La CGT de Catalunya davant la greu i delirant imputació a 27 persones de la UAB, entre elles el nostre secretari general

Comunicat de la Confederació General del Treball de Catalunya


La CGT de Catalunya davant la greu i delirant imputació a 27 persones de la UAB, entre elles el nostre secretari general.

Volem informar que ens ha arribat l’escrit d’acusació de la fiscalia per les protestes estudiantils i sindicals a la UAB durant la primavera del 2013, durant les quals es va ocupar l’edifici del rectorat de la UAB l’any 2013. En una successió d’imputacions que qualifiquem de delirants i aberrants, s’acumulen peticions de presó que arriben fins els 11 anys i 5 mesos pel nostre secretari general, el professor Ermengol Gassiot, i peticions semblants per a 25 estudiants i un treballador del PAS (personal d’administració i serveis), delegat al comitè d’empresa del PAS pel sindicat CAU-IAC.

L’Ermengol, com a delegat de la Confederació General del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè d’Empresa, va donar suport als estudiants que van ocupar el rectorat l’any 2013, que posteriorment es va convertir en una ocupació de tots els col·lectius en lluita de la UAB, així com també a les mobilitzacions universitàries que es van realitzar durant el curs 2012-2013. En totes les ocasions, va mantenir una ferma lluita sindical contra l’anterior equip de rectorat. En la mencionada ocupació, alguns professors i personal d’administració i serveis (PAS) van mostrar la seva solidaritat amb la seva presència a l’edifici, i fent les seves classes al rectorat.

La Universitat Autònoma de Barcelona s’ha personat com a acusació particular del present procediment. Es tracta de la primera vegada des del franquisme que una universitat pública denuncia penalment un professor i un membre del PAS per la seva pràctica político-sindical. I també és una situació quasi inèdita el fet que una universitat pública hagi denunciat penalment els seus propis estudiants.

La UAB no només s’ha personat com a acusació particular, sinó que també ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament a aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’anterior rector, Ferran Sancho. Tot plegat ha fet que el present procediment conformi una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals.
Aquesta brutal repressió i peticions fiscals basades en la revenja ideològica tenen com a objectiu acoquinar l’estudiantat, la comunitat universitària i la població en general.

Denunciem la persecució ideològica a la UAB contra tota oposició a la política de retallades i agressions a la universitat pública. Denunciem la responsabilitat i instigació de l’equip de Ferran Sancho en aquesta denúncia. Denunciem les mentides i revenges de l’ex-vicerectora Sílvia Carrasco, personada com acusació particular a la causa.

I recordem que a la CGT de Catalunya quan ens toquen a una ens toquen a totes, per tant, no ens quedarem de braços creuats mirant com actituds feixistes pretenen engarjolar al nostre secretari general i a 26 persones que simplement feien una ocupació en defensa dels drets de totes i tots a una universitat pública, social i de qualitat.

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya


6 de juliol de 2016

20 de juny 2016

AMB LES VAGUISTES DE FRANÇA: SOLIDARITAT i LLUITA OBRERA



Des de la CGT de Sabadell mostrem la nostra solidaritat i suport a la classe obrera del país veí i celebrem la seva modèlica lluita. 

La  lluita a França és la nostra lluita. 

Visca la solidaritat internacionalista!!






18 de juny 2016

Manifestació a Barcelona el 19 de juny: Obriu fronteres, volem acollir!



El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!
L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

- Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones.
- Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida.
- Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta.
Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:
- La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
- La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.
- “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.
- La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.
- El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir!

STOP MARE MORTUM
https://stopmaremortum.org/

Manifestació confederal de CGT a Madrid el 18 de juny en defensa dels serveis públics


La CGT crida a totes les persones, al Sindicalisme de classe alternatiu, a les Marees ciutadanes, a les estudiants, als col·lectius i moviments socials i a la classe treballadora en general, a participar en la Manifestació estatal que hem convocat per al dia 18 de Juny a Madrid, a les 12 hores, des de Cibeles fins a la Plaça d’Espanya, per defensar els Serveis Públics, la qual cosa és Comú per tots i totes, la qual cosa no podem deixar que es mercantilitzi perquè són serveis bàsics per a la vida de les persones.

Estem parlant de drets bàsics, essencials per viure dignament: la Sanitat, l’Educació, l’Aigua, les Energies, les Pensions, les Cures, l’Habitatge, els Transports i les Comunicacions, la Cultura, les Prestacions per Desocupació, la cura del Medi ambient, la Neteja de les ciutats i la Conservació dels seus jardins i parcs, les Emergències, l’accés a la Justícia…

Sabem que aquests Drets, si no es defensen, seran espoliats pels que mouen els fils dels “mercats”, per fer negoci a costa de les nostres vides, condemnant-nos a una vida precària des d’un model de societat totalment desigual i injust. L’exemple de Grècia és molt alliçonador.

Des de 1982, tot el públic s’ha anat lliurant als grans grups empresarials i financers, des de governs de diferent signe però de similars polítiques. Des de 2007, l’inici de la crisi-estafa, els governs, al costat de les institucions de la Unió Europea i les altres eines del sistema capitalista. FMI, BM, BCE han espoliat les rendes salarials, empobrint a la majoria social per al benefici privat d’uns pocs.

Sabem també, per ancestrals i reiterades experiències, que no és votant com es garanteixen els drets i les llibertats, com es recupera tot allò del que ens han desposseït que era nostre, ni s’impedeixen nous atracaments socials. És amb la protesta al carrer, amb la pressió popular, amb la lluita decidida de tots i totes, governi qui governi, com aconseguirem establir un model de societat on puguem viure amb Dignitat.
No estem lluitant per la “estatalització” de la vida, estem lluitant per defensar allò que és Comú, el que és de tots i totes i, per això, defensem també la necessitat i el dret a la participació en la gestió i en la presa de decisions per part de les usuàries i treballadores d’aquests serveis. Es tracta d’exercir la Democràcia directa, la participació real en tot allò que ens afecta vitalment.

Sortim novament al carrer, massivament, a defensar el que és nostre, perquè “tenim dret a tenir drets”, però haurem de guanyar-los perquè ningú ens els regalarà.

TENIM DRET A TENIR DRETS !!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
http://cgt.org.es/en-defensa-de-lo-publico
http://cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/manifestacion-en-defensa-de-los-servicios-publicos-el-18-de-junio-tods-madr

8 d’abr. 2016

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL DAVANT L'ATAC FEIXISTA AL CSA OBRERA



 Dimecres passat el Centre Social Alliberat l'Obrera va patir un atac per part d'un grup feixista. Aquest Centre Social, de marcat caràcter revolucionari, ha estat durant els últims dies el punt de mira d'aquests grupuscles feixistes, patint pintades i amenaces com la de dimecres. Des de la CGT volem mostrar el nostre rebuig a aquestes accions i mostrar el nostre suport incondicional al jovent organitzat i combatiu de Sabadell davant els atacs feixistes. Per això, volem manifestar:
  1. La CGT som una organització anarcosindicalista i llibertària, i per tant, antirracista. El moviment obrer català sempre ha estat divers, format per persones autòctones i immigrades, el que considerem una qualitat en el treball constant cap a l'empancipació social. No importa l'origen de la gent que hi participa, la força del moviment obrer català està en la solidaritat i el suport mutu de la classe treballadora, vingui d'on vingui, contra la burgesia i el seu sistema capitalista.
  2. La CGT som una organització anarcosindicalista i llibertària, i per tant, antifeixista. El feixisme no és més que una eina que la burgesia utilitza quan veu que perd el control del carrer per a aturar el moviment obrer, en tota la seva diversitat de lluites, en el seu camí cap a l'emancipació de la classe treballadora i la revolució social. La divisió social en termes nacionals és una inventiva de la burgesia per a dividirn-nos, per nosaltres, l'única unitat vàlida, és la unitat de la classe treballadora.
  3. Volem mostrar el nostre suport a tot el jovent organitzat i combatiu de Sabadell, que amb la seva praxi està generant espais de desobediència i llibertat, d'autoconsciència i transformació social com és el CSA l'Obrera. Ens calen més ateneus, més centres socials, més sindicats, per fer front a l'ofensiva capitalista i a la seva extensió que és el feixisme.
  4. Volem agrair molt sincerament la resposta antifeixista de tot el moviment organitzat de Sabadell, especialment als companys i companyes de la PAHC i del Moviment Popular de Sabadell, que en qüestió de minuts van aconseguir aplegar més de dues centes persones per a fer front a l'atac feixista de dimecres.
  5. Finalment, convoquem a tot el poble treballador de Sabadell a participar del CSA l'Obrera, i molt especialment a l'assemblea oberta que tindrà lloc diumenge a les 19h a la mateixa. Només organitzant-nos, només amb suport mutu, només amb la mobilització i l'acció directa podrem vèncer el feixisme.
Per la unitat de la classe treballadora contra el feixisme. Nativa o estrangera la mateixa classe obrera. Contra el feixisme ni un pas enrere!
Secretariat Permanent de la Federació Local de la CGT de Sabadell. 

28 de març 2016

Atac feixista al casal l'Obrera de Sabadell

Desde el Secretariado Permanente del Sindicato de Oficios Varios de la CGT de Sabadell condenamos rotundamente la agresión fascista sufrida en el Ateneo La Obrera. Desde este sindicato nos solidarizamos con todos los compañeros y compañeras antifascistas y les damos todo nuestro apoyo.

Viva la lucha antifascista y anti imperialista!!!!

Secretariado Permanente del SOV de la CGT de Sabadell.