29 d’abr. 2015

1 de maig Manifestació Comarcal




Des de la Federació Local de CGT Sabadell fem una crida a la classe treballadora del Vallés Occidental a assistir a la manifestació comarcal en motiu de l’1 de maig dia dels treballadors i treballadores convocada per la plataforma “Vallés Anticapitalista”.









Manifest de la CGT de Catalunya per l’1 de Maig de 2015

Estem ja en el setè any de l’actual crisi del sistema capitalista, un sistema dins del qual les crisis són quelcom inherent, cosubstancial, no pas una disfunció ni una anomalia. Aquesta no és la primera crisi de la història capitalista, i en la mesura en que el capitalisme sobrevisqui a la mateixa, no serà tampoc la darrera. Tanmateix, nosaltres, les dones i els homes del sindicalisme revolucionari lluitem cada dia, i seguirem lluitant amb totes les nostres forces, per a construir un altre model de societat sense desigualtats i amb drets socials i laborals garantits.
Com totes les altres crisis anteriors, les seves conseqüències es descarreguen amb violència sobre les nostres esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats pel sistema. I ens prepara les bases d’un futur de misèria, amb una "recuperació econòmica" que cavalca sobre el cavall de la devaluació salarial, els minijobs, la ultraprecarietat i l’exclusió social.
Més d’un terç de les treballadores ja cobra un sou inferior al salari mínim. En el cas dels i les joves per sota dels 25 anys que reben algun salari, la proporció és de més de la meitat. Cada vegada som més els assalariats i les assalariades que ens veiem obligades a fer-nos "falses autònoms" per tal d’abaratir els costos a les empreses. I les que treballem sense contracte, o estem unes hores amb feina per a tornar després a patir de nou l’atur forçós... Així és el nostre dia a dia, el de la classe treballadora, la que fa funcionar el món i a la qual el Capital ens precaritza cada cop més les condicions de vida i de treball, fins al punt que a Catalunya ja tenim un 14% de treballadors/es pobres, tot i treballar. I no oblidem com assenyala l’EPA que tenim 756.500 persones a l’atur a Catalunya, entre ells 126.400 joves d’entre 16 i 24 anys a l’atur.
Les diverses modificacions legals i iniciatives governamentals (d’aquí i d’allà) que s’han tirat endavant durant aquests anys han tingut un únic objectiu: protegir els interessos dels més poderosos i esprémer la gran majoria de la població fins a extreure’ns l’última gota de sang, tot deixant pel camí un reguitzell de desnonaments, acomiadaments massius, suicidis, detingudes, represaliades...
L’increment del patiment al qual se’ns ha sotmés ha provocat durant aquests anys un augment de les protestes al carrer i als centres de treball. I, amb aquestes, un enduriment de la repressió de l’Estat, que ha adquirit les dimensions d’una autèntica escalada. Centenars de treballadors i treballadores hem visitat o restem a l’espera de visitar els seus tribunals, per a ser castigats penalment pel simple fet d’exercir el dret de vaga i defensar els drets socials i laborals, els drets de totes nosaltres. Noves lleis inquisitorials s’han aprovat en els últims temps per a rearmar la capacitat punitiva de l’Estat. Amb aquestes lleis, la desobediència civil s’equipara a un crim; aturar un desnonament, s’equipara a terrorisme.
Amb aquest escenari, hi ha qui opta pel camí de la domesticació i accepta les engrunes que el sistema li ofereix per a sobreviure. Hi ha qui assumeix, com ho ha fet sempre, un paper de col·laboració amb l’Estat i el Capital, signant retallades brutals a les pensions, qui valida acomiadaments, qui està a punt de reeditar un nou acord de pau social basat en l’atac als salaris, deslligant la seva actualització de l’evolució de l’IPC; regalant encara més plusvàlues a uns empresaris que mai no en tenen prou. Davant d’aquests, cal recordar a tothom que el sindicalisme -almenys tal com nosaltres l’entenem- no és això, que cal revindicar el sindicalisme que planta cara, enfront el sindicalisme de concertació.
També hi ha qui ha optat, en el present escenari, per prioritzar l’assalt a les institucions per la via electoral. Nosaltres, com a organització anarcosindicalista, pensem que hem de posar en valor i continuar reivindicant la lluita i la mobilització al carrer, des de la base, per la via de l’acció directa i el suport mutu, com a forma de plantar cara i d’obtenir victòries, també en l’actual conjuntura. Podem provar de comprar la il·lusió del vot i confiar en què tots els problemes se solucionaran quan triïs aquesta o aquella altra opció electoral. Però avançar en el canvi social per aquesta via no és tan fàcil per provocar canvis estructurals reals, i no tan sols estètics, al servei de la classe treballadora, mai no ho ha estat senzill, ni tampoc no ho serà ara.
Potser delegar a les institucions la nostra capacitat d’acció política i retirar-nos del carrer resulta còmode, o ho pot semblar. La política de veritat, la nostra, és la de l’organització autogestionària i no la de la conquesta del poder. Passa per treballar dia a dia a les assemblees de treballadores als centres de treball, per les lluites als barris, per frenar desnomanents o impedir acomiadaments. Per obligar als governs, mitjançant l’acció col·lectiva, a fer marxa enrera en les seves polítiques criminals i de desmantellament de serveis públics per imposar el dogma de l’austericidi.
Des de la Confederació General del Treball de Catalunya volem dir alt i clar que no serem domesticades. No estem aquí per a col·laborar amb el poder, i continuarem plantant-li cara al carrer. Ahir, avui, demà i sempre, fins a acabar amb el patiment que està vivint la gent de la nostra classe treballadora i a tota persona que pateix desigualtats i discriminacions de qualsevol tipus. Diem alt i clar que serem insubmises a les seves lleis injustes i repressives, que no ens emmordassaran. Seguirem practicant la desobediència a la feina i al carrer quan i allà on ho considerem oportú, juntament amb la resta de la població oprimida i explotada, a cara descoberta i essent plenament solidàries.
Fem una crida a tota la classe treballadora a continuar amb una tradició de lluita col·lectiva que ve d’antic i que ens fa fortes, a que no ens deixem acovardir, a no deixar-nos domesticar i a articular respostes a les agressions des del suport mutu i l’acció directa, que és la forma com sempre hem guanyat els nostres drets.

15 d’abr. 2015

Elecciones sindicales en Ficosa


Els i les treballedores de Movistar en vaga!

Desde la cgt de sabadell hacemos un llamamiento a respaldar esta lucha !!!Concentració en solidaritat amb els i les treballadores en vaga de Movistar Dijous  16  18:00 hores Rambla 25 (Davant Movistar Rambla )
Els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades de Movistar estan en vaga indefinida a tot l'Estat des de fa dies. Son els treballadors/es que sovint veiem a dalt d'escales al carrer arreglant un cable de telèfon, els que ens venen a casa a instal·lar una línia. En definitiva, són treballadors/es que la privatització de Telefònica els 1990's va abocar a ser subrogats a altres empreses, amb condicions laborals escandaloses.
Actualment els i les treballadores d'aquestes empreses pateixen una explotació salvatge, amb jornades laborals que poden arribar a 12 hores diàries i treballant caps de setmana. A més, en molts casos treballen per feina feta. És a dir, si no acaben la feina, no cobren. Jornades laborals molt llargues i treball a preu fet són un còctel explosiu: provoquen molts accidents laborals, de vegades amb la mort del treballador/a.
L'estratègia de Telefònica-Movistar repartir els serveis en milers de petites genera prejudicis als/les treballadores però també als/les usuàries. Als primers els destrossa les condicions laborals i els enfonsa els salaris, amb sous que no arriben als 900 € per jornades de més de 10 h. Als segons ens obliga a passar per infinits d'intermediaris abans de poder resoldre una incidència.
El proper increment en 5 € al mes en cada línia fixa (60€ l'any) no servirà per a millorar el servei, ja que Telefònica-Movistar segueix apostant per retallar plantilla, externalitzar serveis i explotar els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades.
La seva vaga és una vaga necessària i justa. Justa perquè busca acabar amb l'explotació i la degradació de les condicions de vida dels treballadors/es. I també combatre una pràctica laboral que moltes empreses grans estan promovent. I és necessària perquè si evitem que la totpoderosa Movistar se surti amb la seva, establim un precedent que serveixi d'advertència a altres empreses que obliguen a treballadors/es a fer-se falsos autònoms o contracten a petites empreses per fer activitats pròpies de la matriu.
Ni als treballadors/es ni als usuaris/es
Cap abús més de Telefónica-Movistar!!

13 d’abr. 2015

Concentració en solidaritat amb els i les treballadores en Vaga de Movistar Dijous 18:00 hores.


Aquesta és també la
nostra vaga

Concentració en solidaritat amb els i les treballadores en vaga de Movistar Dijous  16  18:00 hores Rambla 25 (Davant Movistar Rambla )


Els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades de Movistar estan en vaga indefinida a tot l'Estat des de fa dies. Son els treballadors/es que sovint veiem a dalt d'escales al carrer arreglant un cable de telèfon, els que ens venen a casa a instal·lar una línia. En definitiva, són treballadors/es que la privatització de Telefònica els 1990's va abocar a ser subrogats a altres empreses, amb condicions laborals escandaloses.

Actualment els i les treballadores d'aquestes empreses pateixen una explotació salvatge, amb jornades laborals que poden arribar a 12 hores diàries i treballant caps de setmana. A més, en molts casos treballen per feina feta. És a dir, si no acaben la feina, no cobren. Jornades laborals molt llargues i treball a preu fet són un còctel explosiu: provoquen molts accidents laborals, de vegades amb la mort del treballador/a.

L'estratègia de Telefònica-Movistar repartir els serveis en milers de petites genera prejudicis als/les treballadores però també als/les usuàries. Als primers els destrossa les condicions laborals i els enfonsa els salaris, amb sous que no arriben als 900 per jornades de més de 10 h. Als segons ens obliga a passar per infinits d'intermediaris abans de poder resoldre una incidència.

El proper increment en 5 € al mes en cada línia fixa (60€ l'any) no servirà per a millorar el servei, ja que Telefònica-Movistar segueix apostant per retallar plantilla, externalitzar serveis i explotar els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades.

La seva vaga és una vaga necessària i justa. Justa perquè busca acabar amb l'explotació i la degradació de les condicions de vida dels treballadors/es. I també combatre una pràctica laboral que moltes empreses grans estan promovent. I és necessària perquè si evitem que la totpoderosa Movistar se surti amb la seva, establim un precedent que serveixi d'advertència a altres empreses que obliguen a treballadors/es a fer-se falsos autònoms o contracten a petites empreses per fer activitats pròpies de la matriu.

Ni als treballadors/es ni als usuaris/es
Cap abús més de Telefónica-Movistar!!


6 d’abr. 2015

1er DE MAIG

1er DE MAIG
UNINT LLUITES CAMINANT CAP A LA VAGA GENERAL
Aquest 1er de Maig, la classe treballadora, que representem la majoria de la població, les persones que estem patint la violència d'aquesta estafa social d'immenses proporcions, tornem a sortir al carrer per manifestar la nostra indignació, la nostra protesta col·lectiva i, també, la nostra determinació i voluntat de capgirar el model de societat amb la que els poders financers i els diversos governs ens tenen atrapats i atrapades.
Han universalitzat la misèria, l'esclavitud, la manca de llibertats, la manca de perspectives per al futur de diverses generacions de joves, de les persones migrants, de dones, de gent gran, d'aquelles i aquelles que no tenen ni feina ni prestacions, de persones treballadores semiesclaves ... Ens ho han tret tot: la feina amb drets, els serveis públics, la sanitat, l'ensenyament, els transports públics, les comunicacions, les energies (l'aigua i l'electricitat), els habitatges, l'accés a la universitat, a la cultura, a la justícia burgesa, les cures a les persones dependents (ancianes, malaltes i nens). Ens han tret el dret a decidir i a protestar, a manifestar-nos, a expressar-nos de forma individual i col·lectiva. Ens han arrabassat el dret a ser persones lliures que aspirem a viure amb dignitat.
La corrupció més descarnada campa al seu aire i s'ha estès a totes les institucions, polítiques, empresarials, judicials i policials. És molt penós que arribi també als sindicats del règim (ERO d'Andalusia, targetes opaques de Bankia, sobresous a càrrecs sindicals , etc).
Per si això fos poc, intenten posar una mordassa a la societat perquè no protesti, perquè es conformi, imposant el terror i la por a base de repressió policial, de repressió econòmica, d'empresonar persones innocents simplement per participar en les protestes pacífiques. Ens estan lligant de peus i mans com en els temps més durs del franquisme, sense escrúpols i sense plantejament moral.
No ho podem consentir. Hem de seguir mantenint la mobilització al carrer, amb processos electorals i sense ells, unificant lluites, practicant la solidaritat i el suport mutu, demostrant que no tenim por, que ens sobra dignitat per lluitar com a classe, que no deixarem que ens robin el futur, tampoc el dels nostres fills i filles.
Hem de obligar-los a derogar totes les lleis lliberticides que ens han imposat, les Reformes Laborals, les lleis Mordassa, acabar amb la negociació del TTIP, negar-nos a que es pagui el DEUTE amb els diners públics perquè és il·legítim i injust, recuperar els serveis públics robats, acabar amb la crueltat dels desnonaments, aconseguir la RENDA BÀSICA per a totes i tots. En definitiva, repartir la riquesa i el treball. És l'obligació que ens toca a la nostra generació, per a nosaltres i perquè no fer-ho seria un DESASTRE per a les generacions futures.
LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ
1
er DE MAIG. VISCA LA CLASSE OBRERA!