31 de jul. 2013

RENFE: Vagues desconvocades i liberalització ajornada

Ajornada la liberalització del Ferrocarril


En el matí del 26 de juliol va tenir lloc la reunió prevista entre el Ministeri de Foment i els Sindicats. Prèviament, CGT havia presentat la carta que adjuntem a aquest comunicat.
Com és lògic, en la reunió s’ha tractat sobre l’accident del dia 24 de juliol a Santiago de Compostel·la . El Ministeri s’ha compromès a dur fins al final la investigació i, una vegada establertes les conclusions, a reunir-se amb els Sindicats per a analitzar-les i discutir les mesures a adoptar per a evitar que tornin a repetir-se situacions similars.

El Ministeri ha reconegut l’exercici de responsabilitat que ha suposat la desconvocatòria de les Vagues convocades per CGT, i en atenció a la sol·licitud de moratòria plantejada, ajornen qualsevol decisió sobre el futur del ferrocarril, per a evitar en aquests moments qualsevol tipus de “crispació”, fins a setembre, que tornaran a reunir-se amb els Sindicats per a anunciar-nos els passos que donaran.

No significa això que el Govern vagi a renunciar al seu model de ferrocarril, encara que plantegen que podria tenir modificacions. Per descomptat, CGT participarà en totes les reunions que es plantegin, sigui per a discutir el model de ferrocarril o per a parlar de seguretat, però no anem a limitar-nos a parlar, perquè els interessos dels treballadors es defensen actuant.

De la mateixa manera, des de CGT no renunciarem a la defensa del nostre model de ferrocarril públic i social, en el qual la seguretat ha de ser una prioritat absoluta, i si és necessari seguirem convocant mobilitzacions i plantejant a la societat la necessitat de donar suport a la defensa del que és de tots.

Seguim esperant que els altres Sindicats es defineixin: o reconeixen que el ferrocarril fragmentat, la liberalització i l’eliminació de serveis que planteja el Govern els val, o diuen què estan disposats a plantar cara a aquest greu atac al públic i al futur de tots els treballadors del ferrocarril. Per descomptat, ni els ferroviaris ni la societat podem esperar de braços plegats a una decisió que no arriba.

Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff-cgt.org

Davant el greu accident ferroviari succeït a Santiago de Compostel·la, CGT desconvoca les vagues del sector ferroviari dels dies 31 de juliol i 14 i 30 d’agost


Davant el greu accident ferroviari succeït ahir 24 de juliol a Santiago de Compostel·la , CGT ha decidit desconvocar les Vagues en el Sector Ferroviari, la primera de les quals anava a tenir lloc el pròxim dia 31 de juliol.

Entenem que en aquest moment de dolor és necessari prioritzar l’atenció a les víctimes, entre les quals es compten cinc ferroviaris (dos Tripulants morts, dos Maquinistes i l’Interventor ferits), així com a les seves persones properes.

Però no podem oblidar, precisament en aquests moments, que la seguretat, un dels motius de la nostra convocatòria, és i segueix sent una de les prioritats per a CGT; no podem permetre que en el ferrocarril se situï cap tipus d’interès per sobre de la seguretat d’usuaris i treballadors, ni podem consentir que tragèdies com aquesta es repeteixin.

Considerem que aquesta desconvocatòria és un acte necessari de responsabilitat, tenint en compte que tots els ferroviaris estem commoguts per aquesta tragèdia i és el moment de donar suport als afectats i d’evitar tensions, d’analitzar l’ocorregut i de reflexionar sobre les raons que han permès que alguna cosa així hagi pogut succeir.

Des de CGT expressem la nostra condolença per les víctimes, la nostra esperança de recuperació als ferits i tot el nostre suport a familiars i amics.

Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff-cgt.org
https://twitter.com/sffcgt

24 de jul. 2013

Contra la segregació de RENFE: Mobilització

Adjuntem a aquest comunicat la PRESENTACIÓ-RESUM del procés de SEGREGACIÓ - FUSIÓ de l’empresa, com a part dels documents que van valorar els consellers de Renfe-Operadora com a justificació del procés segregador en la reunió del Consell d’Administració del passat 27 de juny, on va ser aprovat per a la seva remissió al Consell de Ministres, que té prevista la seva ratificació durant aquest mes de juliol.
Aquesta presentació és prou clara per entendre el model d’empresa que vol implantar el govern en aplicació del seu RDL 22/2012 i els passos que van a seguir per a la posada en marxa. Destacar el gràfic recollit a la pàg. 4 del document. Aquí es detalla el model d’empresa anterior i el proposat:

- En la situació actual ens trobem amb una Entitat Pública Empresarial RO que està integrada per àrees d’activitat. De l’entitat pública pengen filials i empreses participades, que no formen part de la mateixa entitat, en què RO té participacions i que en l’actualitat estan en processos de desinversió.

- El model de futur proposat varia radicalment aquest plantejament: l’Entitat Pública Empresarial RO ja només abastarà l’àmbit del Corporatiu, que dependrà directament del Ministeri de Foment. De RO se segreguen les àrees d’activitat de Viatgers i Tallers i es fusiona-segrega Mercaderies en una altra S.A. costat de Multi, Irion i Contrén.

Les tres noves Societats ara ja no formaran part de l’Entitat Pública, seran SA independents participades al 100% del capital per la nova EPE RO (actual Corporatiu). Les SA, ara amb capital 100% públic, deixaran de dependre de l’Entitat pública quan el 51% d’aquest capital sigui aportat per tercers, des d’aquest moment seran els que marquin el rumb de la nova societat a través de la seva majoria en el corresponent Consell d’Administració.

Finalment creen la S.A. encarregada del Lloguer de Material Ferroviari suposadament "Excedentari" (ROSCO) que dependrà de l’EPE RO (100% de capital ara, veurem en el futur) i que, amb aportació de material rodant públic i poc deute, treballarà des de dins del model d’empresa directament contra la resta de les SA.

Qualsevol contracte que realitzi el ROSCO en l’àmbit nacional anirà en detriment de les noves S.A. i afectarà directament al nivell d’ocupació d’aquestes. Això no té cap sentit, va en contra de la viabilitat de les noves empreses i del futur dels seus llocs de treball.

També es traspassen els deutes generats pels anteriors i pels actuals gestors (PPSOE, MFOM, Consell d’Adm. i Direcció) per la compra indiscriminada de material que ara nodreix l’ROSCO, i que s’adjudica al 96,5% a les SA (El 84,43% per a Viatgers, 5,75% Tallers i 6,32 Mercaderies) i la menor part de la mateixa s’adjudica a l’EPE RO (2,18%) i al ROSCO (1,32%). En el procés de segregació de Renfe-O i Adif, almenys, eliminar els deutes.

El model de holding triat respon únicament al propòsit de liberalitzar serveis ferroviaris a partir del 31 de juliol per donar entrada al sistema públic ferroviari als "Apadrinats" del govern ia les multinacionals del sector, manté als gestors que han portat a l’empresa a la situació econòmica actual sota el paraigua de l’Entitat Pública Empresarial depenent del MFOM i posa als peus dels cavalls als treballadors que van a parar a les noves S.A.

Per a això estableix dues fórmules que van en detriment del volum de negoci de les noves SA de Viatgers i Mercaderies: la competència amb el ROSCO i la competència amb altres operadors ferroviaris que es facin amb els concursos per a l’explotació de serveis, que s’iniciaran amb la licitació de la primera concessió en 2014 per acabar el procés amb la licitació de l’últim corredor en 2026. Data final del procés liberalitzador.

Tenint en compte les més que dubtoses projeccions o hipòtesis de futur que es realitzen per cadascuna de les noves SA, basades en hipotètiques millores econòmiques, podem concloure sense molt marge d’error que aquesta segregació-fusió respon a l’interès econòmic d’uns pocs en detriment de tots els ciutadans.

CGT proposa un altre model de ferrocarril, el que sol· liciten els ciutadans: públic i social, allunyat d’especulacions financeres i obres faraòniques. És possible un altre ferrocarril que generi benefici social i al servei del ciutadà i tot això és compatible amb escurçar dràsticament els temps de viatge sense necessitat de ser els que més quilòmetres de via d’AV té en el món en comparació amb la seva població.

Encara som a temps. CGT no mira a una altra banda mentre privatitzen els serveis ferroviaris. Ho estem veient cada dia entre la resta de companys del sector ferroviari i en la nostra pròpia empresa: amenaces d’acomiadaments col·lectius, canvis en les condicions de treball i privatització.

Contra totes aquestes mesures i contra l’aplicació del RDL 22/2012 hem convocat les següents jornades de vagues:
- Dia 31 de juliol, de 00.00 a 23.00 hores.
- Dies 14 i 30 d’agost, 2 hores per torn de treball: en torn de matí de de 07,00 a 09,00 hores, de tarda de 19,00 a 21,00 hores i de nit de les 00.00 a les 02,00 hores dels dies 15 i 31 d’agost.

Hi ha altres models de ferrocarril i d’holding d’empreses com l’alemany, que integra infraestructura i transport, organitzat en divisions o àrees d’activitat, que aplica l’ separació comptable, perquè cap llei o Directiva comunitària exigeix ​​la segregació de serveis, l’ÚNICA OBLIGACIÓ és la SEPARACIÓ COMPTABLE ENTRE ACTIVITATS.

En aquest país s’imposa per motius ideològics el model neoliberal al reflex de l’anglès, totalment fracassat, que va segregar, va licitar i va privatitzar el seu sistema ferroviari i que després de diversos accidents, mal servei, diversos desfalcs i molts acomiadaments, van haver sanejar amb diners públic tant despropòsit. Cap aquest model de ferrocarril ens encaminem. CGT està disposada a donar batalla ...

I TU QUE FARÀS?
CONTRA ELS PLANS DEL MINISTERI NO QUEDA ALTRE CAMÍ: MOBILITZACIÓ JA ¡¡
DE TU DEPÈN, VINE A LLUITAR AMB LA CGT.

Més informació:
- TWITTER CGT SFF
- WEB CGT SFF

22 de jul. 2013

La PAH posa mà a l’obra: Informe amb dades inèdites d’afectades per les hipoteques i manual per a ocupar vivendes en mans d’entitats financeres

 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca ha fet un salt endavant amb la presentació de la campanya de l’Obra Social de la PAH. En un vídeo de vuit minuts repassen els 6 anys transcorreguts des de l’esclat de la bombolla immobiliària fins a l’actualitat i assenyalen l’ocupació d’immobles abandonats per la banca com una de les poques vies que els queda per fer efectiu el dret a l’habitatge. Han elaborat un manual de 25 pàgines per facilitar l’entrada a edificis i la seva recuperació per a persones i famílies en perill de quedar-se sense sostre.

Malgrat això, i en un exercici d’empoderament col·lectiu i amb la voluntat de reafirmar-se en la màxima de "Sí, es pot", des de la PAH han informat que a l’Estat espanyol ja són 160 els nuclis organitzats d’activistes que lluiten contra les execucions hipotecàries i els desnonaments. I és per això que fan una crida a tothom per apropar-s’hi i buscar solucions col·lectives, una estratègia que, segons afirmen, "ens fa més fortes davant la voracitat de la banca i la passivitat dels governs". Amb xifres sobre la taula han explicat que, des de la PAH, s’han paralitzat 725 desnonaments i s’han reallotjat 626 persones, la majoria d’elles als 13 edificis recuperats fins ara.

En el vídeo es repassa el moment de les vaques grasses, quan primer, des del govern de Zapatero, es parlava de les entitats financeres espanyoles com les més sòlides d’Europa i, després, des del govern de Rajoy s’assenyalava que la sortida de la crisi només era qüestió de voluntat política. Els fets, però, parlen per sí sols. I és gràcies al rescat amb diners públics d’entitats bancàries privades que els banquers s’han embutxacat milions d’euros, mentre la gran majoria de la població s’ha vist afectada per les execucions hipotecàries i l’estafa de les preferents. Després d’això, i malgrat la presentació d’una ILP pel dret a l’habitatge –que podria haver obert una porta d’esperança per a tothom–, el PP va votar ’No’ i va criminalitzar la PAH, una entitat que compta amb el suport d’un 80% de la població segons les enquestes.
És en aquest context que aquest moviment popular per l’habitatge no es vol quedar de braços creuats, i en paraules seves, "ara és l’hora de fer efectiu el dret a l’habitatge mitjançant els milers de pisos buits propietat de la banca i el SAREB (banc dolent de titularitat estatal)". El vídeo i el manual presentats avui corren com la pòlvora per les xarxes socials i esperen que sigui un fort estímul per a la lluita d’aquest col·lectiu.

Dades inèdites sobre les afectades

El setembre sortirà a la llum el primer informe realitzat per la PAH i l’Observatori DESC. 11.651 enquestes realitzades durant dos anys dibuixaran el perfil d’afectats per la hipoteca i el comportament de les entitats bancàries. L’absència de dades és un dels majors obstacles amb què es troba la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ja que fins ara ni l’administració ni, per descomptat, les entitats financeres han proporcionat informació sobre el drama hipotecari a l’Estat espanyol. El rigor de l’informe, amb l’anàlisi de dades de primera mà, es complementa amb un exhaustiu recull del marc jurídic del dret a l’habitatge a nivell internacional, regional, estatal i autonòmic, així com de les modificacions normatives dels últims anys en la matèria i les respostes des de les institucions i la societat civil.

La major quantitat d’enquestes pertany a Catalunya, ja que també compta amb el major nombre d’execucions hipotecàries -no és casualitat que hi nasqués la Plataforma. Les enquestes mostren que la combativitat de la PAH té situacions molt complicades al darrere. Mentre es confirma que la immensa majoria de persones que deixen de pagar la hipoteca ho fan per problemes econòmics sobrevinguts -amb l’atur com a causa principal d’impagament-, es desmunten alguns mites, com ara que les persones migrades són les més afectades -el 82% són nascudes a l’Estat espanyol- o que es tracta de persones amb escassa formació -es constata que el 83% tenen estudis secundaris o universitaris.

L’estudi mostra que les persones afectades per la hipoteca ho són pel seu habitatge habitual i únic, i que estan en una situació econòmica molt precària o d’alt risc d’exclusió social (25,7%). Respecte els bancs, es constata que BBVA i Bankia són les entitats que més execucions hipotecàries tenen en marxa, seguides del Santander i Catalunya Caixa. Mentre entitats com Bankia o Catalunya Caixa, nacionalitzades amb diners públics, continuen fent llançaments, les activistes de la PAH, amb un 77% d’afectades patint ansietat i destinant més de la meitat dels seus ingressos al pagament de la hipoteca, continuen lluitant per la defensa del dret a l’habitatge.

Les seves demandes, encapçalades per la dació en pagament (50,4%) i el lloguer social (43,9%) difícilment es veuran resoltes per les darreres mesures del govern de Rajoy. El 60,8% de les persones que han respost l’enquesta només han pagat entre un 0% i un 20% del preu de la hipoteca, amb la corresponent impossibilitat d’assumir el deute després del desnonament. Queda palesa també la inviabilitat dels refinançaments de les hipoteques, aposta del govern i les entitats bancàries, que condemnen les famílies a un deute etern.

RENE ESCORIHUELA / JESÚS RODRÍGUEZ | 09/07/2013 - Setmanari Directa
http://directa.cat/noticia/pah-es-posa-mans-lobra

20 de jul. 2013

El 39,2% de les llars sobreviuen de les prestacions socials


Les retallades socials en prestacions i jubilacions afecten directament les rendes familiars i la supervivència de famílies


principal font d´ingresos de les llars : 39,2% dependen de les prestacions i pensions

Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l’atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l’ONG Acció Familiar i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per utilitzar com a base d’un pla integral de suport a les llars que el Govern pretén aprovar l’any vinent.
L’estudi s’atura especialment en la importància que han cobrat en els últims anys les pensions de jubilació per a les economies familiars. Ho demostra un altre dels seus indicadors: la despesa mitjana per llar presenta una caiguda continuada des de 2007 excepte entre els jubilats, que cada vegada més es veuen obligats a destinar les seves pensions i estalvis per ajudar a familiars castigats per la crisi. Segons l’INE, entre 2006 i 2011 la despesa dels majors de 65 anys va augmentar un 32,9%. "Totes les dades semblen mostrar que l’actual sistema de pensions és un instrument-ara més que mai-de caràcter no només assegurador, sinó sobretot redistributiu, que en mans de les famílies duplica els seus efectes i utilitat", va explicar López.
Un altre informe presentat el mes passat per la Fundació 1r de Maig, vinculada a Comissions Obreres, especificava que els pensionistes són el suport principal del 26,8% de les llars espanyoles. El sindicat va advertir llavors que l’actual qüestionament de la sostenibilitat del sistema públic de pensions "no només posa en perill el dret a un envelliment digne i de qualitat, sinó que acaba amb l’únic suport de moltes famílies".
L’estudi dirigit per Teresa López destaca també que hi ha tres tipus de llars que requereixen un tracte diferenciat i preferent per ser més vulnerables en aquest context de crisi: les famílies nombroses, les monoparentals i les que tenen entre els seus membres alguna persona discapacitada.

despesa mitja anual segons el tipus de llar 2006-2011
La ministra Ana Mato va assegurar ahir que modificarà la llei de famílies nombroses perquè conservin les prestacions a què tenen dret fins que el més petit dels fills compleixi l’edat límit (21 anys o 26 si estudia). Una cosa que ara no passa i que, segons va reconèixer Mato, genera una situació de desigualtat per als germans petits, que perden tots els avantatges (beques o descomptes en transport, per exemple) quan els majors arriben a l’edat límit i deixen de comptabilitzar dins de la unitat familiar encara que no estiguin emancipats, el que passa amb freqüència en un moment en què la taxa d’atur juvenil arriba al 57%.
La notícia va ser rebuda amb gran satisfacció en el col · lectiu, que porta anys reivindicant aquesta qüestió. "Tenint en compte que Espanya és un dels països de la UE en què l’edat d’emancipació és més alta, la mesura suposarà un alleugeriment en les càrregues econòmiques d’aquestes famílies", opina Raúl Sánchez, director de l’ Federació Espanyola de Famílies Nombroses .
Una altra advertència que recull l’informe és que ser dona segueix sent motiu de discriminació. Les casades tenen una taxa d’activitat gairebé 12 punts per sota de la dels homes. "Moltes s’enfronten a una segona desigualtat pel fet de ser mares", conclou.

FONT: ELPAIS.COM

17 de jul. 2013

ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS

ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS mentre subcontracta empreses per a realitzar les tasques del personal afectat, executa borsa d’hores en positiu, sol·licita hores extres i demana canvis en els períodes vacacionals

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics

 
La Direcció del grup FICOSA executa un ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS mentre subcontracta empreses per a realitzar les tasques del personal afectat, executa borsa d’hores en positiu, sol·licita hores extres i demana canvis en els períodes vacacionals per a plantar cara als compromisos productius que havien al·legat eren insuficients per a oferir càrrega de treball al personal afectat. 

Des de la Secció Sindical de la CGT a Ficosa Electronics Viladecavalls (antiga SONY) volem traslladar a l’opinió pública els següents fets:

El passat 15 de maig la Direcció de l’Empresa va comunicar a la Representació social la presentació d’EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ DE SUSPENSIÓ DE CONTRACTES, afectant a 216 treballadors del departament de EMS (Electronic Manufacturing Sistems) d’un total de 347 de plantilla.
El període de consultes establert legalment per a aquests processos va concloure mitjançant una acta de NO ACORD, al considerar aquesta part que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents, els quals ens permet qualificar aquest ERO com FRAUDULENT, ja que l’empresa intenta traslladar els costos salarials a la resta de la societat.

A data 28 de juny es va interposar demanda judicial per part d’aquesta secció sindical davant el jutjat social de Terrassa al considerar tenir els suficients arguments i proves per a evidenciar la naturalesa fraudulenta d’aquest Expedient de Suspensió de Contractes.
Per tant, a dia d’avui la gran part de la plantilla de Ficosa Electronics es troba en ple calendari d’afectació, obligant-la a activar les seves prestacions de subsidi per atur amb la inherent penalització que comporta en el seu poder adquisitiu i en les seves cotitzacions.

Malgrat la gravetat de l’exposat anteriorment, la Direcció de l’empresa sembla no tenir suficient i presumint de la seva actitud dèspota, caciquil i cortijera, ha realitzat i segueix realitzant una sèrie d’accions que a més de ser una vulneració dels drets dels treballadors, també es tracta de mostres flagrants de falta de respecte i de maltractament als treballadors i treballadores de la plantilla de Ficosa Electronics.

En primer lloc, dintre de la nostra planta l’empresa ha imposat la presència d’una empresa subcontractada, la qual està realitzant tasques pròpies del personal afectat pel ERO, com una manera d’abaratir costos.
En segon lloc, s’estan realitzant borsa d’hores en positiu per personal afectat, és a dir, jornades addicionals a les 40 hores setmanals a retornar quan la càrrega de treball disminueixi. Considerem que aplicar un ERO de suspensió de contractes i l’execució de la borsa horària en un treballador a la mateixa vegada, demostra la mala fe de l’empresa per a les seves treballadores, al tractar-se d’eines de demanda contraposades. A més de ser una altra prova irrefutable del frau per a l’erari públic que suposa la suspensió dels contractes de part de la plantilla de Ficosa Electronics.

En tercer lloc, l’empresa està sol·licitant de manera recurrent la realització d’hores extres en el departament afectat per a plantar cara a les seves obligacions en les produccions, unes obligacions que havien disminuït de tal manera que requeria la presentació de l’actual ERO. És necessari assenyalar que aquest fet vulnera la pròpia llei, ja que l’art. 47.2 de l’Estatut dels treballadors determina “ Durant el període de reducció o suspensió de jornada no podran realitzar-se hores extraordinàries excepte causa de força major”.

Finalment, per a acabar amb aquest cúmul de despropòsits, l’empresa està sol·licitant a dues setmanes del començament del període vacacional, que part del personal afectat canviï les seves vacances per a plantar cara als seus compromisos contractuals amb els clients en canvi de dies de desafectació en l’ERO.

Cadascun dels fets relatats ha estat denunciat davant Inspecció de Treball i estan recollits en la nostra demanda judicial, però considerem de vital importància que aquests es traslladin a l’opinió pública perquè és necessari assenyalar la falta del sentit de la decència que caracteritza la gestió empresarial del GRUP FICOSA.

Cal dir que FICOSA és una empresa que ha rebut històricament injeccions de capital públic provinent dels impostos de la ciutadania catalana i que s’ha aprofitat de les seves amistats elitistes en l’àmbit polític per a beneficiar-se de “pilotassos” com la requalificació dels seus terrenys a Rubí i l’adquisició per € 1 dels actius de SONY.

D’igual manera volem denunciar la irresponsabilitat manifestada per part de l’Administració, personalitzada en la figura del Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Sr. Ramon Bonastre i Beltran, que eludeix la responsabilitat de nomenar els llocs vacants en el Consell d’Administració de Ficosa pertanyents a la Generalitat, els quals haurien de vetllar perquè els diners públics invertit repercutíssin en el manteniment i garantia dels llocs de treball, no com en l’actualitat que està passant tot el contrari.

Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics
Viladecavalls, 16 de juliol de 2013
 

15 de jul. 2013

Las semillas y el dominio del mundo por el hambre

Por Vicky Peláez 
 
 Las semillas y el dominio del mundo por el hambreControla el petróleo y controlarás naciones; 
                                                                       controla los alimentos y controlarás pueblos. 
                                                                       Henry Kissinger
 
 
En cada ciclo histórico la potencia dominante de turno siempre trata de establecer el control casi absoluto de una región de interés geoeconómico buscando diferentes instrumentos para dirigir todos los aspectos de la sobrevivencia humana.

En esta era globalizada se trata ya no del dominio de una región seleccionada por la única superpotencia existente sino del planeta entero. El uso de la maquinaria bélica y de los recursos energéticos no ha sido suficiente para el control completo de la voluntad de los pueblos. Se necesita algo más y este “algo más” resulta ser la comida diaria en el planteamiento de uno de los más siniestros globalizadores, David Rockefeller.

Durante la guerra en Vietnam el otro político maquiavélico, Henry Kissinger incorporó la idea de Rockefeller en la agenda diplomática de Washington. La comida se convirtió en un arma frecuentemente más poderosa que las armas de destrucción masiva. También jugó un papel muy importante para llevar a cabo el golpe militar contra el gobierno legítimo de Salvador Allende en Chile en 1973.

Al comienzo de los años 1980 los globalizadores iluminados llegaron a la conclusión que el control de la alimentación habría que comenzarlo desde las semillas, reduciendo las variedades regionales y nacionales tradicionales para crear simultáneamente una o varias variantes de semillas  para cada cultivo universal pero controladas por un reducido número de las transnacionales.

Así, se inició la época de los Organismos Genéticamente Modificados (GMO) basada en la manipulación genética, y crearon finalmente lo que el estudioso y escritor norteamericano, F. William Engdahl llamó en su libro “Seeds of Destruction: Hidden Agenda of Genetic Manipulation”, “semillas de la destrucción”. México, Brasil, Colombia y Argentina fueron seleccionados como países con grandes recursos para iniciar los primeros pasos en la implementación de la agenda del “dominio usando alimentos”. La llegada de Carlos Menem al poder en Argentina con su agenda neoliberal y su ambición de ser aceptado en el club de los ricos y poderosos del planeta llevó a David Rockefeller a la conclusión de iniciar los primeros experimentos con semillas genéticamente modificadas en Argentina.

Las corporaciones Monsanto, Cargill Inc., DuPont decidieron transformar la agricultura argentina haciendo énfasis en la soja, para esto inventaron el pretexto de que el sistema de monocultura agrícola y dijeron que aportaría grandes dividendos al país por la exportación de soja, lo que facilitaría el pago de la deuda externa de Argentina que estaba ya en el límite impagable. Así según William Engdahl, “desde 1991 antes que la Modificación Genética (GM) fuera aceptada en los Estados Unidos, Argentina se convirtió en un laboratorio secreto para el desarrollo de los cultivos genéticamente modificados y su población fue utilizada sin su conocimiento como “conejillos de Indias”.

Para facilitar los experimentos con semillas GM de maíz, trigo, algodón, girasol y soja, el gobierno de Menem entregó 569 grandes extensiones de tierra cultivable a las transnacionales. La Comisión Nacional Asesora sobre Biotecnología Agropecuaria (Conabia) que fue formada para el control sobre los experimentos se reunía secretamente y sus conclusiones jamás fueron divulgadas. Y no podía ser de otra forma porque sus miembros eran empleados de Monsanto, DuPont, Syngenta, Dow AgroSciences y otros gigantes del GMO. Como los resultados eran muy prometedores, las grandes corporaciones internacionales, como Seaboard Co., Cargill y Quantum Fund de George Soros dieron inicio a la compra apresurada de grandes extensiones de tierra cultivable en Argentina y posteriormente en el Brasil, Paraguay, Colombia, México, Guatemala y Uruguay.

En una década la agricultura, Argentina fue transformada radicalmente. Si en 1970 la soja se sembraba en 9,500 hectáreas ahora su superficie de siembra supera 18 millones de hectáreas produciendo más de 35 millones de toneladas de soja al año. Actualmente Argentina es el primer productor en el mundo de aceite y harina de soja y el tercero de granos. A la vez el país dejó de ser tanto en el mercado externo como interno proveedor de alimentos de naturaleza diversificada. Prácticamente el 100 por ciento de la soja producida en el país es GM RR resistente al herbicida glifosato y ocupa el 50 por ciento de la tierra cultivable.

El impacto del uso de 200 millones de litros de glisofato anualmente, de las fumigaciones, el desmonte, el desplazamiento de campesinos, la falta de alimentos, las nuevas enfermedades, las inundaciones y las sequías son el precio que paga el pueblo por la “sojización” de la agricultura. En su libro “Las semillas de la Destrucción”, William Engdahl lanza una advertencia al gobierno de Argentina: “a este paso la tierra cultivable en el país va a ser destruida en unos 50 años”. ¿Pero a quién le interesa en este mundo globalizado e individualizado lo que pasará en el futuro?

Mientras tanto las ganancias de las transnacionales GMO están creciendo desmesuradamente junto con el control sobre la producción de semillas en el mundo. Ya poseen tecnología “Terminator” que permite modificación genética de las plantas para producir semillas estériles usando un inductor químico llamado “Traitor” para “activar” o “desactivar” algunos rasgos genéticos del cultivo y para controlar la esterilidad de las semillas. En Guatemala, Brasil, Argentina y México el maíz GN RR contaminó el maíz original orgánico y lo mismo está sucediendo con el algodón, la alfalfa, el trigo, girasol y otros cultivos. Se estima que actualmente los cultivos GM ocupan el 25 por ciento de la tierra productiva en el mundo.

El poder de la Monsanto y otras transnacionales de GMO llegó hasta Washington convenciendo al departamento de Estado de ser promotor de la agenda global de la industria de biotecnología. De acuerdo a la ONG “Food & Water Watch”, el departamento de Estado ha hecho cabildeo en gobiernos extranjeros para adaptar políticas y leyes amigables hacia la biotecnología. Según cables de WikiLeaks, el gobierno norteamericano trató de influir sobre el tema de la biotecnología a 113 países del total de 193 miembros de las Naciones Unidas entre 2004 y 2009. Lo que trata de hacer Washington es incentivar el consumo de esos alimentos en todo el mundo con el argumento falso de combatir el hambre y crear condiciones para el desarrollo.

Otro de los países que se ha convertido en el paraíso para la industria transgénica es México. Allí la Monsanto, Syngenta, Dow AgroScience, Bayer y PHI México no solamente están implantando el uso de las semillas GM, sino las mismas transnacionales ya tomaron bajo su control la producción y comercialización de los alimentos, lo que significa la pérdida de la soberanía alimentaria en el país. Precisamente lo que en los años 1980 planificó el gobierno de Ronald Reagan elaborando el plan del dominio del mundo a través de los alimentos: “los países que son amigos recibirán los alimentos y se les denegará a los que se rebelan”.

En el mismo Estados Unidos ya entró en vigencia una clausula legal que permite a Monsanto, Syngenta, DuPont –Pioneer, Dow, Bayer y Basf estar por arriba del sistema judicial, ignorando las órdenes de jueces de suspensión de siembra de cultivos transgénicos inclusive por evidencias científicas que señalan daños a la salud de la población. Actualmente Estados Unidos es el primer productor de la soja en el mundo con 63 millones de toneladas métricas al año y el 90 por ciento de este cultivo es producido con las semillas GM RR. La misma tendencia se observa con el maíz y alfalfa haciendo peligrar las plantas orgánicas y las granjas familiares con la siembra de Monsanto GE alfalfa. Sin embargo, según la conclusión del departamento de Agricultura, a los consumidores no les interesa si los alimentos orgánicos o la leche que consumen tengan o no tengan componentes genéticos.

Así de simple funciona el sistema moderno globalizado del dominio del mundo a través del uso de las “semillas de destrucción”. Los “iluminados” tienen su agenda, científicos a su disposición y los medios de comunicación para convertir una mentira en la verdad con el propósito de confundir la opinión pública. Ni les interesa la reciente declaración del Foro Mundial sobre la Soberanía Alimentaria de la Organización de las Naciones Unidas sobre la Agricultura (FAO) que indicó que “la monopolización por unas cuantas empresas transnacionales de la tecnología de creación, de organismos genéticamente modificados (GMO) representa una grave amenaza a la soberanía alimentaria de los pueblos”.

El fin justifica los medios. Monsanto, DuPont Pioneer, Dow, Syngenta, Bayer, Basf son simplemente un brazo del poder global para minar la soberanía de los 193 países del mundo aprovechando la ignorancia e individualismo de sus pueblos y la docilidad de sus gobiernos que creen que son del uno por ciento y para el uno por ciento.

13 de jul. 2013

CGT convoca vagues el 31 de juliol i el 14 i 30 d’agost en defensa del ferrocarril públic i dels seus treballadors i treballadores


Després d’últimes reunions entre el Minsteri de Foment, RENFE i ADIF amb els Sindicats amb representació en el CGE, i davant els plans privatitzadors d’aquestes empreses públiques i l’incert futur dels seus treballadors, el sindicat CGT ha decidit convocar vagues al juliol i agost en solitari per a tot el Sector Ferroviari. A data d’avui la resta d’organitzacions no s’han pronunciat davant les peticions de CGT per a mobilitzar-se conjuntament.

Les reunions mantingudes tant amb el Ministeri de Foment, com amb les Direccions de RENFE i ADIF, han produït una gran preocupació entre els treballadors, ja que els plans privatitzadors – desmantelladors del Ministeri per a aquestes empreses, al costat de les retallades establertes en trens i qualitat del servei ferroviari, ens fan témer pels llocs de treball i les condicions laborals.

En el dia 10 de juliol es van produir les reunions preceptives de les comissions de conflictes, pas obligat abans de comunicar als estaments oficials les paperetes de conciliació prèvies a mobilitzacions en totes les empreses del Sector Ferroviari.

CGT, per aquests motius convoca les següents jornades de vaga.
- Dia 31 de juliol, vaga des de les 0.00 a les 23 hores
- Els dies 14 i 30 d’agost 2 hores per torns en les jornades de matí, tarda i nit.

Des de CGT seguim fent crides a la resta d’organitzacions sindicals per tal d’unir esforços en contra de les intencions del govern, que pretén donar a mans privades unes empreses que els ciutadans hem pagat amb els nostres impostos.

Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff-cgt.org

10 de jul. 2013

Solidaritat amb el Poble Sahrauí, cinefòrum a la fresca i degustació de cús-cús

Des de l'Associació Sabadell Acull Infants Sahrauís (SAIS) y CGT Ensenyament hem organitzat pel proper dia 12 de juliol un cinefòrum a la fresca  a l'escola Pau Casals de Sabadell.

Esteu totes i tots convidades, a les 20:00 hi haurà degustació de cus-cús fet per saharauís que viuen a la ciutat (cal que us porteu una beguda). L'activitat és gratuïta tot i que podeu fer, si voleu, una aportació voluntària per la degustació de cus-cus; així recullim dinerets per acabar de pagar els bitllets d'avió dels nens i nenes que estan acollits per famílies de Sabadell.

Podeu venir amb infants, doncs tenim també accés al pati de l'escola i poden estar jugant.

Salutacions!

9 de jul. 2013

La Patronal aprofita la possible caiguda de milers de Convenis per reduir drets laborals

 
 
L’ “extremadament agressiva” Reforma Laboral (segons paraules de De Guindos) desplega els seus efectes, a més de l’augment exponencial de les cues de l’atur. Al juliol d’enguany 1.500 Convenis d’arreu de l’Estat espanyol haurien de renovar-se, però els empresaris estan estenent el missatge de la por per negociar-los el més a la baixa possible. I ho poden fer perquè el govern espanyol els ha donat una nova “arma letal”: els Convenis Col·lectius que no es renovin perdran tota vigència, amb unes conseqüències imprevisibles per uns 3 milions de treballadors. Els salaris i drets minven en una negociació desigual que no es recorda en 30 anys de monarquia postfranquista.

Juliol negre
La Negociació Col·lectiva ha canviat radicalment en pocs anys: avui en dia la representació sindical arriba a la taula lligada de mans i peus, mentre els empresaris s’ho miren relaxadament veient caure successivament drets laborals, pel bé del lliure mercat i l’augment de la plusvàlua. I és que el 7 de juliol està destacat en vermell en molts calendaris. Com a conseqüència de les darreres Reformes Laborals, una gran quantitat de Convenis Col·lectius poden deixar de tenir cap efecte si s’arriba al final del seu període de vigència sense que s’hagi arribat a un acord per a renovar-lo o per a signar un nou Conveni (ja que s’ha eliminat la anomenada “ultraactivitat”).

En aquest cas, es calcula que uns 2 milions de treballadors a l’Estat espanyol deixaran d’estar emparats en aquests Convenis Col·lectius “decaiguts”, per passar a dependre del Conveni superior de sector, si existeix, o simplement dels drets mínims establerts a l’Estatut dels Treballadors.

Debat entre els juristes per una norma desconcertant
Els juristes encara avui en dia discuteixen les conseqüències concretes d’aquesta norma, però ningú dubta que l’objectiu del govern espanyol ha estat sobradament aconseguit: inculcar la por en un dels bàndols que participa a la negociació, el dels treballadors, obligant-los a rebaixar les seves reclamacions.

El debat jurídic està obert, i encara els tribunals no han pogut assentar jurisprudència sobre com s’aplicarà aquesta norma. En tot cas jutges i advocats laboralistes han defensat en darrers articles que els drets reconeguts fins ara en un Conveni Col·lectiu no desapareixerien amb la desaparició jurídica del Conveni, sinó que es mantindria com a “dret adquirit”, però els nous treballadors contractats posteriorment ja no comptarien amb aquests drets i salaris “mínims”.

Trencament radical de la Negociació Col·lectiva
Tot ha canviat en només dos anys. Fins les darreres reformes, l'estructura dels drets laborals que imperava a l’Estat espanyol era de drets progressius. Hi havia uns drets mínims, establerts a l’Estatut dels Treballadors, i el Conveni Col·lectiu de sector només podia millorar aquests; alhora, un Conveni inferior (per exemple autonòmic o provincial) només podia millorar el superior (per exemple l’estatal); i finalment el Conveni Col·lectiu d’empresa només podia millorar els drets laborals establerts als anteriors Convenis superiors.

En només pocs anys, les continues Reformes Laborals han capgirat els fonaments jurídics de la Negociació Col·lectiva. Primer es va facultar al Conveni d’empresa per a acordar drets i salaris per sota del Conveni de sector, fet que ja va trencar la columna vertebral de la negociació entre empresaris i treballadors, ja que cada empresa podia pactar sense atenir-se al Conveni de sector, millorant la seva “competitivitat”.

Posteriorment els presidents Rajoy y Zapatero van posar un altre eina al servei dels empresaris, i és la possibilitat de no aplicar el Conveni de sector o el d’empresa (l’anomenat “despenjament”), que novament nega un punt fonamental de l’estructura de la Negociació Col·lectiva, que és l’eficàcia general del que es negocia, donant veda lliure a la competència entre empreses del mateix sector a base de no complir salaris i drets del Conveni en vigor.

Nous convenis amb drets a la baixa
La gran beneficiada de la confusió i por que s’ha estès entre els treballadors és sense dubte la patronal, que ha arribat a la taula de negociació dels nous Convenis amb una posició de força mai somiada. I comencen a treure’n profit, segons es pot comprovar a les fredes dades; segons ha calculat el Gabinet d’Estudis de la CGT, la cobertura dels Convenis ha passat de ser de pràcticament el 100% dels treballadors al 2008, a només 40% a finals de 2012.

Alhora, molts nous Convenis s’estan pactant sota l’amenaça constant de la patronal de deixar “decaure” l’anterior Conveni, arribant a acords que en gran part signifiquen renuncies a drets laborals i salarials, com ho demostra que la mitja dels augments salarials hagi estat només del 0.6%, molt inferior a l’IPC, calculat (i a la baixa) pel govern en el 2.9%.

Acords Patronal amb CCOO i UGT
A primers de juny, la burocràcia sindical de CCOO i UGT arribava a un acord amb la Patronal per a que es respecti la ultraactivitat dels Convenis en Negociació. Però una simple lectura d’aquests acords ja ha portat a l’esquerra sindical a denunciar que són “simples declaracions d’intencions”, amb “recomanacions”, que en cap cas poden obligar o vincular als empresaris concrets que estan negociant els Convenis.

Per tant, la vigència del Conveni continua estant a les mans dels interessos de negociar dels empresaris, que han aconseguit eliminar un dels límits legals que mantenia drets i salaris, dificultant a l’extrem la Negociació Col·lectiva en aquesta tasca incansable de reduir salaris i eliminar drets laborals.

Apunts pràctics

Què és la ultraactivitat?
Abans de la darrera Reforma Laboral de 2012 si un Conveni Col·lectiu arribava a la seva data de finalització, continuava vigent fins que se n’acordava un de nou. És l’anomenada “ultraactivitat”.
Amb la aplicació de la Reforma Laboral si no s’arriba a cap acord entre treballadors i empresaris per signar-ne un de nou, l’anterior Conveni Col·lectiu deixa de tenir cap efecte.

Què passa si el meu Conveni d’empresa “decau”?
Si un Conveni deixa de tenir vigència entra en vigor el Conveni superior; per exemple, si decau un Conveni d’empresa concreta (per exemple SEAT), entra en vigor el Conveni Col·lectiu immediatament superior, normalment el de sector (el del metall autonòmic o provincial).

Què passa si el Conveni que “decau” és de sector?
Si el Conveni que deixa de tenir vigència és el de sector, i no té cap Conveni superior, s’aplica l’Estatut dels Treballadors. Per exemple, si decau el Conveni autonòmic entra en vigor l’estatal, si decau l’estatal entra en vigor l’Estatut dels Treballadors.

Què li passaria al meu salari?
La resposta no és pacífica entre els juristes. Però el sector majoritari entén que si el Conveni Col·lectiu deixa de tenir vigència el treballador manté el seu salari anterior com a “dret adquirit”, però pels nous treballadors contractats entraria en vigor només el límit de l’Estatut dels Treballadors, el Salari Mínim Interprofessional, actualment de 645 euros.

* Un article d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista, publicat a la revista L’Accent

6 de jul. 2013

10è dia de la vaga en la direcció General de Tràfic: segueixen les cues


CUES AL CARRER I LES SALES D’ESPERA BUIDES



El segon dia de cita prèvia a la Prefectura de Barcelona, ​​posa de manifest la insuficiència de mitjans que els treballadors denuncien, entre altres qüestions, a la vaga indefinida iniciada des del 25 de juny.

En aquest segon dia de cita prèvia s’ha citat a 1023 ciutadans i s’han cobert les cites per als pròxims dies en brevíssim temps. La cita més primerenca que es pot obtenir en matèria de sancions és per al divendres, però en els tràmits més demandats, com els referits a vehicles o conductors, la data mes propera és dilluns que ve, dia 8. La petició de cita per a "altres" tràmits (concepte gens clar per al ciutadà sobre quins temes són els que s’han de fer mitjançant aquesta cita) no està disponible en les properes dates, obtenint com a resposta un lacònic: " L’horari d’atenció al client està complet per als pròxims dies. Intenteu més tard."

Mentrestant les finestretes de tramitació en especial de vehicles i conductors esperen buides l’arribada dels ciutadans, alhora que un mur de personal de seguretat barra el pas a tot aquell que no acudeixi amb cita i un altre grup de treballadors intenten dissuadir al ciutadà que espera al carrer a ser atès a la finestreta d’informació sense cita, on si el sistema informàtic ho permet, li donaran cita, per a un proper dia.

La Secció Sindical de CGT denuncia la manca de sensibilitat que demostra la Direcció de la Prefectura, en no optimitzar els buits que queden en les cites, així com la d’aquelles persones que no van tot i tenir reservada una (prop del 30% de les cites), i reclamem que aquests torns no utilitzats s’assignin de forma dinàmica el mateix dia entre el personal que acudeix sense cita.

Aquesta mateixa falta de sensibilitat és la que demostra aquesta direcció cap als seus treballadors.

CGT DGT Barcelona
Barcelona, ​​3 Juliol-2013

5 de jul. 2013

«Perdó per trigar a morir»

Article de Purificació Eisman, Secretària de Comunicació de CGT-País Valencià i Múrcia

 
 
«Perdó per trigar a morir»

Segurament ens sona la gastada frase sobre la inviabilitat de les pensions. Si en bonança econòmica, tractaven de convèncer interessadament, d’aquesta impossibilitat, en crisi la justificació ni se l’han de currar. Amb una posada en escena, donant-li solemnitat mediàtica a un comitè format majoritàriament per financeres i asseguradores (alguna cosa neutral que no convida gens a la sospita) suficient. I com si fos un acudit, ens vénen a dir que com triguem a morir, no queden diners per repartir, gairebé hem de demanar disculpes per ser culpables d’alguna cosa.

Com a previsió a la viabilitat de les pensions va néixer el Pacte de Toledo, aprovat el 1995. Amb temps es va analitzar i valorar dins d’un criteri alarmista i es van aplicar reformes amb la convenció de donar sostenibilitat al sistema més enllà de 40 anys. També se li va regalar a les entitats financieres i a CCOO i UGT, l’oportunitat de guanyar més atorgant als fons de pensions, com a complement per als que poguessin pagar-se´l, oferint desgravacions fiscals.

Les mentides d’aquestes financeres i asseguradores, ja el 1995, van assegurar que el 2010 el dèficit de la Seguretat Social seria de 2,15% i la taxa de dependència (relació cotitzants / pensionistes), estaria en 0,9 / 1. Van predir la insostenibilitat del sistema públic. I la realitat és que la Seguretat Social va tenir superàvit fins al 2011 de forma històrica. La relació entre cotitzants / pensionistes el 2010 era de 2,57 cotitzants / 1 pensionista.

Avui, els "experts", amb l’imperatiu urgent del govern, es tornen a reunir i prediuen "la inevitable fallida del sistema de pensions", aquesta vegada per al 2023. En temps record proposen sense humanitat ni base científica, que les pensions futures a partir del 2014 han de baixar i, les actuals (9 milions) han d’estar per sota del cost de la vida.

Aquest govern és incapaç de presentar ni una sola proposta encaminada pal·liar les desigualtats d’aquest decadent sistema, com seria acabar amb la desfiscalització. Incrementar els impostos sobre les rendes del capital. Acabar amb el doble frau fiscal, el legal i l’il·legal de les rendes altes.

Perseguint el frau fiscal de grans empresaris i fons d’inversió s’obtindrien 90.000 milions d’euros i augmentant l’Impost de societats de les grans empreses fins al 35%, anualment, sumarien més de 15.000 milions d’euros. Però és clar, aquest no és el camí.

Cada dia són més ridicules i insostenibles els arguments amb els que insulten les nostres oïdes, obstinats a seguir pel camí de la demolició. Que ens demanin paciència i generositat és per enviar-los ... a casa. Que ens diguin que és dolorós, però que aquest és l’únic camí ... és massa burla per permetre-la.

Les pensions públiques poden i han de ser dignes perquè permetin oferir una merescuda qualitat de vida. I és un dret com ho és l’aliment, l’habitatge, la sanitat i l’educació.

Per a la CGT, l’informe d’aquests "dotze homes sense pietat" no té valor científic i menteixen en benefici de les grans empreses. Una altra estafa més que pretén la privatització.

Purificació Eisman és Secretària de Comunicació CGT-PV i Múrcia

FONT: CGT País Valencià

2 de jul. 2013

Després de 7 dies, la vaga parcial indefinida de la DGT es manté


CONCENTRACIÓ DIMARTS 2 JULIOL A LES 13 HORES A LA DGT (EDIFICI LA CAMPANA DE LA GRAN VIA DE BARCELONA)


Dilluns 1 de juny, la vaga indefinida de dues hores, a la Direcció General de Trànsit (DGT) a la província de Barcelona, ​​(Barcelona i Sabadell) que va començar el passat 25 de Juny, ha seguit incrementant el nombre de treballadors que hi participen. Aproximadament el seguiment entre els operadors d’informació és del 80%, quedant uns 3.000 expedients i tràmits sense realitzar-se. També han secundat la vaga aproximadament el 50% del personal examinador, acumulant uns 600 exàmens pràctics sense fer i sent traspassats per al mes de setembre per temes de calendari. Les zones d’exàmens pràctics de conducció de la província de Barcelona són, Barcelona, ​​Sabadell, Vilafranca, Mataró, Granollers, Vic i Manresa.

La intransigència de la direcció negant a reunir amb els sindicats convocants està provocant un augment dels tràmits no realitzats (tant en la prefectura de Barcelona com a la de Sabadell), del nombre d’exàmens pràctics que es van a haver d’ajornar a després del estiu i un col · lapse en l’atenció diària al ciutadà. La política de tancar portes per limitar l’accés de la ciutadania està provocant cada dia llargues cues al carrer.

Aquest fet va arribar al límit divendres passat quan la Prefectura va obligar a cues d’espera al carrer de 2 hores per poder accedir a l’interior de la Campana mentre la prefectura estava pràcticament buida.

Els motius de la vaga són:

• Reclamar un servei públic i de qualitat.
• Les condicions dels centres de treball, estructurals i de seguretat.
• Les condicions d’acompliment dels llocs de treball, les càrregues de treball i els factors psicosocials i la reducció significativa de la plantilla.

La resposta de la direcció de la prefectura provincial és:

• Davant els ciutadans: A la cua amb els papers a la mà! (Ocasionant a partir del 2 de juliol cues per sol · licitar cita prèvia i ser atesos altre dia).
• Davant els treballadors: A treballar i sense moure’t de la cadira ni un moment i punt!
• Amb els gestors professionals: No es preocupi que li tramitarem tot d’un dia per l’altre.
• Amb els infractors de trànsit: Senyor, vostè disposa de més de 240 centres concertats on per un mòdic preu d’entre 300 i 400 € podrà realitzar els cursos de recuperació del carnet de conduir.

La CGT denunciem com des d’aquesta prefectura provincial s’està donant prioritat als tràmits presentats pels gestors professionals que no pateixen demores mentre el ciutadà de a peu està sotmès a llargues cues d’espera o havent de tornar al dia següent per intentar fer el tràmit desitjat . Estem assistint a una privatització encoberta d’un servei públic que actualment es presta a uns preus assequibles. L’estratègia de voler desprestigiar el públic per després vendre al sector privat s’està posant en evidència a la DGT.

CGT Premsa Barcelona

1 de jul. 2013

Vaga a Swissport Handling SA a l’Aeroport de Barcelona i altres aeroports, per als dies 28, 29, 30 de Juny i 1, 8, i 15 de Juliol.

 
 
VAGA EN DIFERENTS AEROPORTS ESPANYOLS ELS DIES 28, 29, 30 DE JUNY i 1, 8 i 15 DE JULIOL DE L’EMPRESA SWISSPORT HANDLING SA

CONCENTRACIONS A L’AEROPORT DE BARCELONA TOTS ELS DIES DE LES VAGUES A LES 11 HORES I LES 16 HORES A LA TERMINAL 1, LA PLAÇA ZONA AUTOBUSOS I ARRIBADES 

Estan convocats a la vaga en tot l’Estat espanyol, els aproximadament 2.500 treballadors, 1.000 d’ells a Barcelona, de l’empresa SWISSPORT HANDLING SA. Aquesta empresa, la més important del sector en el món, tenint activitat a Europa, America, Àsia i Africa, i opera en els aeroports espanyols de: Barcelona, Madrid, Màlaga, Alacant, València, Almería, Arrecife, Fuerteventura i Jerez. Efectua els serveis de Handling, facturació d’equipatges, serveis aeroportuaris, etc. i es veurà afectada per la vaga de jornades completes convocades per als dies 28, 29, 30 de Juny i 1, 8, i 15 de Juliol.

CGT, considerem abusius els serveis mínims, ja que sense ser un servei essencial per a la comunitat, s’han decretat el 50 % en la càrrega i descàrrega dels avions i el 25 % en facturació i coordinació.

Els motius que ens han dut a aquestes convocatòries són la deterioració de les relacions laborals i la constant exigència de sacrificis als treballadors. En concret, en aquesta empresa, s’acomiada a qui es nega a realitzar hores extres, s’apliquen jornades partides i canvis de torns avisant-los amb 24 hores d’antelació, el que destrueix qualsevol possibilitat d’organització personal i familiar fora del treball.

Des de la CGT creiem que en aquest sector ja s’ha tocat fons, s’ha precaritzat fins a extrems impensables, es persegueix l’acció sindical quan s’intenta fer complir la legislació, l’eventualitat i els acomiadaments estan a l’ordre del dia, l’arbitrarietat empresarial són una constant, per tant considerem que no es pot seguir retrocedint i hem de respondre, encara que sigui perquè no ens robin la dignitat.

Les companyies aèries que es poden veure afectades en cada aeroport seran:

BARCELONA: Adria Airways, Aegean Airlines, Aerolineas Argentinas, Air Baltic, Air Berlin, Air Canada, AMC Airlines, American Airlines, Avianca, Austrian Airlines, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, Brussels Airlines, Croatia Airlines, Czech Airlines, Delta Air Lines, Emirates, Europe Airpost, Finnair, Freebird Airlines, Germanwings, I Fly, Niki Luftfahrt, Pegasus Airlines, Norwegian, Royal Air Maroc, SAS Scandinavian Airlines,Singapore Airlines, Jet2.com, LOT Polish Airlines,
Lufthansa, Swiss, TAP Portugal, Transaereo, Transavia, Tunisair, US Airways, WizzAir.

MADRID: Adria Airways, Aegean Airlines, Air Canada, Air Contractors, Air Malta, Air Moldova, Austrian Airlines, Blue Air, Blue1, Condor Flugdienst GmbH, Delta Air Lines, easyJet, Edelweiss Air, Emirates, Eurocypria Airlines, Europe Airpost, FedEx, Germanwings, Helvetic, Hong Kong Airlines, Jet2.com, Lauda Air, LOT Polish Airlines, Lufthansa, Malaysia Airlines, Norwegian Air Shuttle, Plus Ultra, Ryanair, SAS - Scandinavian Airlines, SkyWork Airlines, Swiss International Air Lines, Tailwind Airlines, TAP Air Portugal, Thai Airways International, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., Transavia Airlines, Transwede Airways, Tyrolean Airways, United Aviation Services, Veteran Avia, Viking Airlines, Wizz Air.

MÀLAGA: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air France, Air Italy, Air Transat, Airvallee S.A.P., Aurela, Austrian Airlines, Avion Express, Belavia, Blue Air, Blue Panorama Airlines, Brussels Airlines, Calima, Croatia Airlines, Europe Airpost, Germania, Israir Airlines, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Norwegian, Orenair, Red Wings, Regional Compagnie Aerienne Europeene, Small Planet, Swiss International Air Lines, TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

ALACANT: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Air Transat, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Europe Airpost, Germania, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Orenair, Red Wings, SAS - Scandinavian Airlines, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

VALÈNCIA: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Alitalia, Aurela, Australian Airlines, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, Calima, Croatia Airlines, Darwin Airlines, easyJet, Europe Airpost, FedEx, Germania, Jet2.com, Lufthansa, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Norwegian, Orenair, Red Wings, SAS - Scandinavian Airlines, Sky Work Airlines, Small Planet, Smart Wings, Swiss International Air Lines, TAP Air Portugal, TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

ALMERIA: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Europa, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Air Poland, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, British Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Edelweiss Air, Euro Mediterranean Airlines, Europe Airpost, Flybe, Freebird Airlines, Germania, Jet2.com, Luxair, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Orbest, Privilege, Red Wings, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany, Yamal Airlines.

ARRECIFE: Adria Airways, Aer Lingus, Air Berlin, Air Contractors, Air Malta, Austrian Airlines, Blue1, British Airways, Condor Flugdienst GmbH, Czech Airlines, easyJet, Edelweiss Air, Eurocypria Airlines, Europe Airpost, Flyniki, Gazpromavia, Germania, Helvetic Airways, Jet2.com, Lauda Air, Lufthansa, Mistral Air, Norwegian Air Shuttle, Orbest, SAS - Scandinavian Airlines, Skyservice, Small Planet LLI, Smart-Lynx, SunExpress, Swiss International Air Lines, Tailwind Airlines, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook DK, Thomas Cook U.K., Transavia Airlines, Tyrolean Airways, United Aviation Services, White Airways, XL Airways France, XL Airways Germany.

FUERTEVENTURA: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Airvallee S.A.P., Alitalia, Aurela, Austrian Airlines, Avion Express, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, British Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Czech Airlines, Edelweiss Air, Europe Airpost, Freebird Airlines, Germania, Hello A.G., Helvetic Airways, Jet2.com, Lufthansa, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Red Wings, Small Planet, Swiss International Air Lines, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia, Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

JEREZ: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Europa, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Air Poland, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, Britannia Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Europe Airpost, Freebird Airlines, Hello A.G., Luxair, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Privilege, Red Wings, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines,
Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany, Yamal Airlines.

La informació de les empreses que poden veure’s afectades per la vaga ja que són operades per SWISSPORT HANDLING S.A. i en quins aeroports operen es poden trobar a: http://www.swissport.com/index.php?id=4
Secció Sindical CGT SWISSPORT Barcelona