26 de març 2013

El Consell de Garanties Estatutàries veu inconstitucional la reforma laboral

També carrega contra la decisió de Montoro d’un impost sobre els dipòsits a tipus zero

El Consell de Garanties Estatutàries, organisme consultiu independent de la Generalitat que assessora en matèria legal, considera que la reforma laboral aprovada fa poc més d’un any per l’executiu central és inconstitucional. Així mateix, també considera contrari a la Constitució el nou impost estatal sobre dipòsits bancaris a tipus zero, impulsat pel Govern Rajoy després que la Generalitat anunciés la intenció de legislar en aquest àmbit com a mesura per a millorar les depauperades arques públiques catalanes.

Segons informaven a la tarda diversos mitjans digitals, almenys dos articles (el 12 i el 14) del reial decret de la reforma laboral són inconstitucionals. El primer fa referència als requisits per a modificar les condicions de treball. La nova redacció de la llei permet canis en la jornada, l’horari, la distribució de temps de treball, el sistema de remuneració i els salaris per raons tècniques, econòmiques, organitzatives o de producció. El segon article que es qüestiona és el que estableix la possibilitat de reformes en els convenis col·lectius pels mateixos motius que l’anterior.

25 de març 2013

Xerrada d'un jove sahrauí condemnat a cadena perpètua


Xerrada d’un jove sahrauí condemnat a cadena perpètua

Imatge de complement Ampliar imatge

Hassanna Aalia, jove sahrauí condemnat a cadena perpètua, farà una conferència sobre “Repressió, tortura i presó al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc – L’experiència personal”. L’acte es farà el proper dia 9 d'abril, a les 19 h. al local de la CGT Sabadell, C/ Rosselló, nº10, organitzat pel Sindicat d'Activitats Diverses CGT Sabadell i l'entitat Sabadell Acull Infants Sahrauís.


El jove sahrauí, Hassanna Aalia, ha estat condemnat a cadena perpètua per un tribunal militar de Rabat. Actualment està rebel•lia, refugiat al País Basc. És un dels 25 activistes sahrauís que un tribunal militar del Marroc ha condemnat per la seva participació al campament de la Dignitat, de Gdeim Izik, als afores de l’Al-Aaiun, al Sàhara Occidental. Als seus 24 anys, Hassana Aalia ha estat arrestat i torturat més d’una vegada. La primera vegada va ser als 17 anys, per participar en una manifestació pacífica a la sortida de l’escola.

El campament de Gdeim Izik es va aixecar a uns 15 km de l'Al-Aaiun, al Sàhara Occidental, el 10 d'octubre de 2010. El campament va allotjar prop de 20.000 sahrauís, que protestaven per la discriminació que patien en el seu territori i que demanaven millores socials al govern marroquí. Va ser desmantellat violentament per policia i militars marroquins el 8 de novembre de 2010. Noam Chomsky ha considerat el campament de Gdeim Izik com al començament de la revoltes de la primavera àrab.

Amb el desmantellament, les forces militars i de repressió marroquines van detenir centenars de sahrauís, que van ser sotmesos a tortures i tractes cruels, inhumans i degradants. Entre els detinguts hi havia Hassanna Aalia, que va ser jutjat en dues ocasions i deixat en llibertat en no trobar cap prova contra ell. Fet que va aprofitar per viatjar a Euskadi.

24 sahrauís presos de consciència, però, van ser traslladats a una presó de Rabat. Al passat mes de febrer, un tribunal militar marroquí de Rabat va condemnar 25 sahrauís, entre ells coneguts activistes de drets humans, amb sentències que van des de 20 anys fins a cadena perpètua de presó a 23 dels detinguts. Dos sahrauís han estat posats en llibertat en haver superat el temps de condemna i Hassanna Aalia ha estat condemnat a cadena perpètua i està declarat en rebel•lia.

El procés dut a terme és nul, s'ha realitzat una instrucció defectuosa del procediment, incompleta i il•legal. La sentència no té un relat de fets provats i la seva decisió es dirigeix contra 25 acusats tot i que es va procedir a l'enjudiciament de 24. En conseqüència Hassanna Aalia, un dels condemnats ni ha estat escoltat ni a la instrucció ni a la vista.

Moltes organitzacions internacionals com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, IAJUWS, Centre Robert F. Kennedy per a la Justícia i els Drets Humans, i molts observadors i juristes internacionals invaliden el judici, que va contra la IV Convenció de Ginebra i, en els pitjors dels casos, contra la mateixa constitució del Regne del Marroc. El Parlament Europeu exigeix la llibertat immediata dels presos polítics sahrauís.

20 de març 2013

La reforma laboral puede dejar sin convenio a 3 millones de trabajadores

 
La negociación colectiva sufrió en 2012 el mayor bloqueo de su historia. Muchos asalariados quedarán amparados sólo por el Estatuto de los Trabajadores y el Salario Mínimo. El fin de la ultraactividad generará inseguridad jurídica y conflictividad.
 
Cerca de tres millones de trabajadores corren el riesgo de quedarse sin convenio colectivo, y por tanto sin una regulación de sus condiciones laborales, el día de San Fermín. Entonces se cumplirá un año de la aprobación en el Congreso de la reforma laboral y entonces caducarán casi 1.800 convenios, la tercera parte de los existentes, si antes empresas y sindicatos no han sido capaces de firmar su renovación.
La amenaza no es pequeña si se tiene en cuenta que la negociación colectiva ha sufrido en 2012 el mayor bloqueo de su historia. La crisis económica y la propia reforma han fosilizado muchas mesas de negociación, de forma que el año pasado sólo se firmaron 2.762 convenios, mientras que en 2009 se registraron 4.082, casi el doble. UGT asegura que faltan por renovar hasta 3.000 convenios para 5,4 millones de trabajadores. Entre los que más peligro corren, el del metal de las tres provincias vascas (100.000 asalariados) o los estatales deconsultoría (100.000) y prensa diaria.

Cobertura insuficiente

La reforma limitó a un año la llamada ultraactividad o prórroga automática de los convenios, por la que seguían vigentes aun después de haber caducado y mientras las partes negocian renovarlos. Se impide así que surjan vacíos de regulación. Pero su eliminación era una demanda tradicional de las patronales, que la consideran un freno para que las empresas puedan adaptarse a los distintos ciclos de la economía. Los sindicatos, por el contrario, defienden la ultraactividad como una garantía de seguridad jurídica.

De hecho, temen que el 8 de julio miles de trabajadores –cerca de tres millones de los más de 10 cubiertos por convenio– queden a merced de la discrecionalidad del empresario. Ese día sus condiciones laborales pasarán a regirse por el convenio de “ámbito superior” que sea aplicable, si es que existe. Si no hay uno que los ampare (provincial si decae uno de empresa, autonómico o estatal si decae uno provincial), el Estatuto de los Trabajadores fijará sus jornadas, salarios, horarios o incluso el régimen disciplinario.
El problema es que esos convenios sectoriales, y por supuesto el Estatuto de los Trabajadores, no regulan todos los aspectos de la relación laboral ni lo hacen tan al detalle como los convenios de empresa o los más próximos a ella. Es decir, los asalariados mantendrán una cierta cobertura, pero ésta será insuficiente.

Doble escala salarial

Es más, puede darse el caso de que muchos empresarios pretendan pagar a sus plantillas el Salario Mínimo Interprofesional (SMI), 645,30 euros, a falta de cualquier otra tabla salarial, bien sea cambiando las condiciones de trabajo de sus empleados, bien estableciendo una doble escala salarial, al contratar a los nuevos trabajadores con sueldos más bajos.

"Nadie va a pagar el Salario Mínimo", rebate el director general de Empleo, Xavier Thibault, quien asegura que la ausencia de convenio "no interesa a ninguna de las partes" y puede hacer una empresa "ingobernable".
En cualquier caso, prevalecerán las condiciones por encima del convenio que los empleados hayan pactado con el empresario y figuren en los contratos. El problema es que la mayoría de ellos rehúye el detalle y se limita a añadir la coletilla “según convenio” para salarios, jornada… Los sindicatos auguran que la desaparición del convenio permitirá individualizar las relaciones laborales.
Por ejemplo, para modificar esas condiciones superiores al convenio consagradas en el contrato, el empresario sólo tiene que comunicárselo al trabajador. Si no está de acuerdo, al empleado no le queda más opción que rescindir su contrato, cobrar 20 días por año de indemnización y acudir, si acaso, al juez.
“Están sembrando el pánico sobre lo que va a ocurrir cuando se cumpla el plazo”, reprochó a los sindicatos hace escasas semanas el director de Relaciones Laborales de la CEOE, José de la Cavada. Pero lo cierto es que éstos tampoco presagian una “selvatización de las relaciones laborales”, en palabras del responsable de Negociación Colectiva de CCOO en el País Vasco, Alfonso Peraita. “No creemos”, explica, “que vaya a haber una bajada salvaje de salarios y pensamos que el efecto de sustitución será lento”.

Miedo al "limbo" legal

En el País Vasco el bloqueo de la negociación colectiva es mucho más intenso que en el resto de España, por las singularidades del paisaje sindical –el enfrentamiento entre UGT y CCOO, por un lado, y los nacionalistas ELA y LAB por otro– y la polarización de patronal y representantes de los trabajadores, que se acusan mutuamente de “cerrazón”. Hay convenios, como el del mueble de Guipúzcoa, bloqueados desde 2002. En los últimos seis meses sólo se han firmado seis.

Según la secretaria de Acción Sindical de la UGT vasca, Maribel Ballesteros, unos 70 convenios decaerán en julio si nadie lo remedia. De ellos, 46 irán directamente al Estatuto de los Trabajadores y al Salario Mínimo como única referencia, mientras que otros 24 podrán remitirse a algún tipo de marco estatal. Unos 380.000 trabajadores vascos, asegura Peraita, pueden verse afectados.

“Nunca se va a firmar un convenio que pretenda hacer lacontrarreforma laboral”, advierte por su parte un portavoz de la patronal guipuzcoana, Adegi. Según explica, los empresarios han ofrecido, pese a la crisis, mantener salarios y jornada en muchos convenios, que se han bloqueado porque los sindicatos condicionan su apoyo a que se recupere la ultraactividad y se suprima la flexibilidad interna, las dos novedades que más elogia la patronal de la reforma laboral. Maribel Ballesteros asegura que las empresas presionan, en las mesas de negociación, con un “ya llegará julio”. “Están muy crecidos”. La responsable sindical dice que las empresas utilizan el miedo al “limbo” legal que se abre el 8 de julio para forzar a la baja la negociación de los convenios.

¿Bloqueo o caos?

Hasta esa fecha la estrategia sindical se basará en arrancar de las patronales cláusulas de prórroga, que establezcan en el propio convenio plazos de vigencia más allá de julio. Algunos ya las tienen pero, si se firmaron antes de la reforma laboral, el criterio de los juristas no es unánime sobre su validez.
Lo que no está claro es si los empresarios prefieren la falta de reglas a prolongar la vida de un convenio bloqueado. “Me parece un salto cualitativo importante”, subraya Íñigo Sagardoy, que preside uno de los mayores despachos de abogados laboralistas del país, sobre la ausencia de convenio. Quedar en manos del Estatuto de los Trabajadores, indica, “generará inseguridad jurídica y más conflictividad en las empresas”.

Begoña P. Ramírez

 http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/50783-la-reforma-laboral-puede-dejar-sin-convenio-a-3-millones-de-trabajadores.html

 http://www.infolibre.es/noticias/economia/2013/08/15/la_reforma_amenaza_con_dejar_722_1011.html

19 de març 2013

Pels nostres drets … … Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió!


Contra l’atur: Ocupa l’empresa. Autogestió!

Davant de les 6 milions de persones expulsades del món del treball, als gairebé 2 milions de famílies sense cap tipus d’ingressos, a les retallades socials, laborals i de les llibertats públiques, enfront d’un sistema corrupte, injust i desigual, enfront del robatori generalitzat de les arques públiques per part de la classe política i la patronal al tancar empreses, la CGT passa a l’acció amb la proposta “Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió”.
En la CGT, creiem que és l’hora que el conjunt de la classe treballadora i de les persones que aquí vivim donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball.
Per a revertir la situació d’emergència social que el conjunt de la població sofrim, des de la CGT, plantegem una exigències senzilles i clares:
- Qualsevol empresa abans de ser tancada s’ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors i treballadores disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament. (Acords del XVI Congrés de la CGT).
- Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció (Art. 129.2 de la constitució de 1978).
Recordem que actualment, l’ocupació s’està creant gràcies a que els i les treballadores acceptem la baixada de salaris per a impedir acomiadaments. Si som les i els treballadors qui estem creant ocupació amb els nostres diners, hauríem d’exigir la propietat de l’empresa que ens correspongui.
En aquest context de crisi/estafa, des de la CGT, exigim que els diners públics serveixin per a ajudar a les i els treballadors, a la població més desfavorida, per a seguir mantenint l’ocupació i no per a tancar empreses, ni per a rescatar a la banca o pagar un deute il·legítim.
Des de la CGT animem a la classe treballadora a passar a l’acció, a no acceptar amb resignació el tancament de més empreses ni més ERO, i fem una crida a quedar-nos amb les empreses, una crida a participar en aquest procés d’autogestió cooperativa i reivindicativa.
Pels nostres drets … … Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió!
Confederació General del Treball (CGT)

11 de març 2013

Campanya d'acollida de infants sahrauís


L'entitat Sabadell Acull Infants Sahrauís ha començat com cada estiu la campanya de colònies per trobar famílies que vulguin acollir un nen o nena sahrauí procedents del camps de refugiats de Tindouf (Algèria). Els objectius són que els nens deixin de patir temperatures de 50 a 60 graus de l'estiu, fer revisions mèdiques i donar a conèixer el conflicte del Sàhara Occidental. 

Des de fa ja uns anys vàries famílies afiliades i militants d'aquest sindicat acullen infants sahrauís. Per això fem una crida a les organitzacions i persones a títol individual per donar a conèixer aquesta iniciativa, i que acullin un infant dels camps de refugiats.

Secretaria d'Acció Social, A. Ribas.

5 de març 2013

8 de març: llibertat, igualtat, sororitat. Un altre món és possible!


Manifestació 8 de març: 18.30h a Pl. Universitat

Els moviments feministes sostenim en aquest país un esforç des de fa dècades perquè es reconegui la igualtat de drets entre les dones i els homes, protegida en la Constitució Espanyola de 1978, (article 14) o la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

A pesar d’aquest esforç –que continua l’emprès per les nostres àvies, mares, amigues – perquè no se’ns consideri un subproducte humà de segona amb funcions merament reproductives i de cures, a dia d’avui se segueixen vulnerant els nostres drets com ciutadanes, treballadores i persones.

- Les dones cobren menys que els homes en el món empresarial. La bretxa salarial és major si es mesura per rendiment (41,3%) que per guany mig per hora (19,3%).