27 de febr. 2009

Xerrades: El patriarcat, com el capitalisme, no se'l refunda, se'l combat-Sabadell

Actes els dies:

4 de març: Xerrada "La quotidianeïtat de les dones a Palestina" al Casal Pere Quart a les 19:30h
6 de març: Xerrada "Dona i del sahara" al Casal Pere Quart a les 19h
19 de març: Xerrada "La dona en la prehistòria" al Casal Pere Quart a les 19:30h
2 d'abril: Vídeoforum "En tierra de hombres" al Casal Can Capablanca a les 21:30h

Organitza: Justa Revolta, Endavant, AJS, CGT, Sabadell per Palestina i Sabadell Acull Infants Sahrauis

26 de febr. 2009

Properes xerrades sobre la crisis a Sabadell

La Federació Local de Sabadell convidem a participar a les xerrades sobre la crisi organitzades per Endavant Sabadell, en la qual participaran diversos delegats de Cgt Sabadell d'empreses en conflicte.

Publicat en Vilaweb

Judici a FICO TRIAD Rubí per vulnerà els drets sindicals

Aquest matí s’ha celebrat al Palau de Justicia de Terrassa el judici per la demanda presentada pel comitè d’empresa de la planta de Fico Triad a Rubí per vulneració de drets sindicals. Els representants dels treballadors han denunciat que el passat 18 de desembre, després de que la multinacional catalana presentés un ERO temporal i acomiadés el secretari del comitè, l’empresa els va impedir l’accés a la fàbrica per celebrar una reunió al locals sindicals. Aquesta actitud suposa una flagrant vulneració dels drets laborals, donat que a dins la planta hi havia treballadors en la seva jornada. Els representants van sol·licitar l’aixecament d’un atestat per part dels Mossos d’Esquadra.
El judici d’aquest matí s’ha resolt amb una acta de conciliació en què l’empresa s’ha vist obligada a reconèixer “el dret dels representants legals i sindicals dels treballadors a dur a terme les funcions pròpies del seu càrrec amb independència de la suspensió de contractes en motiu de l’expedient de regulació d’ocupació”.Cal recordar que aquesta mateixa setmana la Generalitat de Catalunya ha anunciat la concessió d’un ajut econòmic e 50 milions d’euros al grup Ficosa. Els treballadors reclamen a l’administració que insti l’empresa a respectar els drets dels treballadors.

Escrit per Diari de Terrassa

25 de febr. 2009

FICOSA vol prescindir de 140 treballadors i planteja un ERO temporal per a tota la plantilla de Rubí

La companyia de components per a l’automòbil justifica la mesura amb la caiguda de les vendes en el sector.
Per a plantar cara a aquesta situació, la companyia està ultimant una ampliació de capital, en el qual està previst que entri l’administració catalana.
La Direcció de la firma de components per a l’automòbil Ficosa ha plantejat el 23 de febrer al comitè d’empresa de la planta Fico Triad, a Rubí (Barcelona), un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal per als seus 241 treballadors, així com un pla de baixes incentivades per a prescindir d’un total de 140 empleats.
La companyia ha convocat avui al comitè d’empresa de Fico Triad per a informar-li de la situació de la companyia i de la necessitat d’adoptar noves mesures per a plantar cara a la caiguda de les vendes que registra el sector auxiliar de l’automoció fruit de les aturades que estan portant a terme els principals fabricadors de vehicles.
Segons han explicat a EFE fonts sindicals, els responsables de Ficosa han plantejat la necessitat d’aplicar un nou ERO temporal en la planta de Fico Triad, especialitzada en la fabricació de caixes de canvi per a automòbils. Aquest expedient, igual que l’anterior, presentat el passat mes de novembre, afectaria a la totalitat de la plantilla, formada per 241 treballadors, durant uns setanta dies fins al pròxim mes d’octubre.
Ficosa, que disposa d’altra fàbrica a Rubí (Fico Transpar), dedicada a la producció de dipòsits de líquids, també ha anunciat la seva intenció d’engegar un pla de baixes incentivades per a aconseguir que 140 treballadors abandonin voluntàriament l’empresa. La companyia que presideix Josep Maria Pujol vol integrar l’activitat de les dues plantes de Rubí en una nova fàbrica més moderna als afores de la població, el que generarà aquest excedent de plantilla.
Ficosa, amb una facturació de 877 milions d’euros anuals, és l’empresa de components d’automoció més important amb seu a Catalunya, encara que no ha quedat al marge de la crisi que afecta a tot el sector de l’automoció i que ha provocat un incessant degoteig de tancaments i expedients de regulació.
Precisament, per a plantar cara a aquesta situació, la companyia està ultimant una ampliació de capital, en el qual està previst que entre l’administració catalana a través de l’empresa pública Avançsa, antiga Eplicsa.
Aquesta operació del govern català s’emmarca en un programa mixt d’ajuda a l’empresa que conjuga tant l’entrada de la Generalitat en el capital de la companyia com facilitats de finançament per a alleugerir les pressions de liquiditat. Fonts del comitè d’empresa han indicat a EFE que la Direcció de Ficosa els ha explicat que l’administració invertirà uns vint milions d’euros en la companyia, que es destinaran a projectes d’Investigació i Desenvolupament (I+D).
Un portaveu de Ficosa ha reconegut a EFE retards puntuals en el pagament d’algunes nòmines als seus treballadors. Aquestes demores, ha precisat, s’han produït "alguns mesos i en algunes empreses" del grup, degut al fet que s’estava pendent de diversos pagaments de clients. "El pagament de les nòmines es pot haver retardat alguns dies", han indicat les mateixes fonts, que han subratllat, en qualsevol cas, que tota la plantilla té actualment les nòmines "al corrent".
Els sindicats no descarten que en els pròxims dies Ficosa anunciï nous ERO temporals per a la resta de les seves plantes a Catalunya.

Escrit per Agencia EFE

23 de febr. 2009

La Generalitat entrará en el capital de Ficosa para ayudarle en la crisis

Ficosa es un emblema de la industria, hecho que ha pesado en la iniciativa de la Generalitat de apoyar con dinero público la firma de componentes de la automoción en un momento de crisis. Así, la Administración catalana participará en la ampliación de capital que la multinacional ultima, lo que la convertirá en uno de los nuevos accionistas de la firma familiar que preside Josep Maria Pujol.
La entrada se realizará por medio de la empresa pública Avançsa (antigua Eplicsa), que participa accionarialmente en otras compañías con dificultades financieras y que se han considerado estratégicas por razones territoriales o de implantación en un sector. Avançsa ya ha recibido las preceptivas autorizaciones administrativas para realizar la inversión.
El desembolso que realizará la Generalitat rondará los 20 millones de euros, según ha podido confirmar este diario en fuentes del Ejecutivo.

LEJOS DE LA BOLSA
La ampliación de capital lleva más de dos años y medio en estudio. La intención inicial era capitalizar Ficosa con unos 100 millones de euros. En los últimos años, el grupo usó los servicios de Riva y García para realizar diferentes prospecciones relativas a su capital. Entre otras, se había barajado una posible salida a bolsa, que por razones de mercado y de conveniencia de los accionistas mayoritarios se ha pospuesto varias veces.
Las razones para inyectar fondos en el grupo tienen su raíz en dos problemas. Por un lado, la caída de las ventas, que la compañía elude comentar, pero que otras fuentes consideran de magnitud considerable. Por otro, la existencia de un proyecto de diversificación que pasaba por la participación, con una posición de liderazgo, en una empresa aeronáutica (Alestis Aerospace), instalada en Cádiz, con el apoyo accionarial de diferentes cajas de ahorros andaluzas y de la vasca Alcor. Alestis tiene contratos en firme de Airbus para fabricar partes de sus aviones, gestión en la que ha participado activamente la cúpula de Ficosa.

FALTAN RECURSOS
Con unas ventas de 877 millones de euros en el 2007, Ficosa ha topado con dificultades para obtener en el mercado recursos financieros con los que completar la ampliación de capital. Caixa Catalunya negoció hasta hace semanas con Ficosa, pero la entidad que preside Narcís Serra declinó finalmente el pasado enero incorporarse como socio al proyecto. "Somos proveedores financieros y les estamos ayudando. Nos invitaron a participar en el capital de una compañía aeronáutica con las cajas andaluzas pero no fructificó la negociación", argumentan fuentes de la caja de ahorros.

SUPERVIVENCIA A
la diversificación aeroespacial se ha sumado la crisis, que ha acrecentado las necesidades de recursos del grupo. "El sector está al 40% de la capacidad de producción. Los expedientes de regulación de empleo son apenas una cataplasma. Lo que está en riesgo es la propia supervivencia del sector", señaló a este diario Pujol. Aunque la firma catalana tiene el marchamo de ser una compañía internacionalizada, sus responsables saben que en el mercado global de la automoción en el que compiten las circunstancias son otras: "Ficosa, a nivel global, es una empresa mediana. Pero, en Catalunya, sí que es una locomotora; lo peor es preguntarse por cómo va el vagón 30 o 35 del convoy", señala el presidente del hólding industrial.
El proyecto aeronáutico andaluz lo ha salvado la Consejería de Innovación de la Junta de Andalucía, a través de la agencia Idea, con una inversión directa de 25 millones. La participación de Ficosa en Alestis Aerospace, que puede rondar los 15 millones de capital, no se realizará necesariamente en efectivo, sino a través de otros activos. "Nuestra aportación son los métodos. El sector de la aeronáutica mundial quiere copiar el modelo de trabajo de la automoción: es decir, el proveedor se responsabiliza de todo el proceso en cualquier zona del mundo", explican fuentes de la compañía.

CONTRATOS
Ficosa no tiene resuelta su aportación, pero el proyecto andaluz ya funciona para no perder los contratos para fabricar diferentes partes de los nuevos Airbus. Josep Maria Tarragó, sobrino de Pujol, representa a la empresa catalana en el consejo fundador de Alestis.
La incorporación de Avançsa al capital de la compañía se realizará en breve, aunque Pujol mantenga la prudencia: "No está todavía a punto; se está hablando".

Escrito por Períodico de Catalunya

17 de febr. 2009

Concentración por discriminación sindical en FicoTriad-Juzgados de Terrassa-26/2/09 8.30h

El comité de empresa de FicoTriad, empresa del grupo FICOSA (multinacional catalana) en Rubí presentó una demanda por tutela sindical, el pasado mes de diciembre, por no permitir la empresa la entrada a los representantes de los trabajadores/as a la empresa,mientras había compañeros que no estaban incluidos en el ERE (mayores de 54 años) y se encontraban en esos momentos trabajando.
El juicio es el jueves 26 de febrero a las 9:00h de la mañana en los juzgados nuevos de Terrassa (entrando por el Hotel Don Candido).
Esperamos la solidaridad y el apoyo de todos/as los compañeros/as ese día, por la gravedad que supone el caso.
Nos encontraremos media hora antes de empezar el juicio, a las 8:30h en la puerta del juzgado.

Crida a la coordinació de lluites contra la crisi al Vallès-Casal de l´esquerra Badia-23/2/09 10h

La situació de la comarca és molt greu: Ficotriad, ACC, Delphi, Sony, Estampaciones Sabadell, Diari de Terrassa... són només alguns exemples d’una llarga llista d’empreses en crisi. L’atur oficial de gener al Vallès Occidental afecta ja 61.000 treballadors i treballadores. Va començar la construcció, segueix tota la indústria relacionada amb l’automòbil i metall, però les repercussions d’aquesta cadena de ERO’s i tancaments es deixen sentir a tot arreu.
La lluita empresa a empresa poc pot fer per aturar els plans patronals i la crisi. La resistència queda aïllada, el ressò social és puntual, més encara quan les empreses són petites, perquè moltes patronals van directament a l’aplicació de la llei concursal. La Generalitat, quan al final ha de decidir, acaba aprovant els ERO’s.
El problema no és simplement contable o de viabilitat econòmica de moltes empreses, cal que la nostra lluita i la defensa de tots els llocs de treball arribi a tenir un ressò polític i social. És indignant que hi hagut milers de milions de diner públic per la banca (250.000 milions d’euros, l’equivalent a quasi 5.000 euros per habitant) i que se salven els seus “mals negocis”, i davant el tancament d’empreses l’administració es limiti a autoritzar els ERO patronals.
El problema que hi ha plantejat és del futur industrial de la comarca: en què treballaran els joves si avui acceptem perdre els llocs de treball? En les fàbriques, en la seva capacitat productiva, hi ha el treball de milers de persones i de molts anys. No es pot deixar perdre aquesta riquesa.
Cal fer sentir la veu unida dels treballadors/es. Cal construir una resposta conjunta que ens posi en el camí de la vaga general, cal forçar els ajuntaments i el consell comarcal a donar respostes a la crisi que no vagin a salvaguardar els beneficis patronals sinó a mantenir els llocs de treball i assegurar el futur industrial de la comarca.
Per discutir com podem avançar en la coordinació d’un moviment comarcal, quin pla de mobilització cal tirar endavant i quines són les mesures efectives per què la crisi no la paguin els treballadors, convoquem a una reunió oberta als delegats de totes les empreses de la comarca el proper DILLUNS 23 DE FEBRER A LES 10H A CASAL DE L´ESQUERRA BADIA,C/BURGOS 18 Badia del Vallès.

Comitè d’empresa de Ficosa- Rubí
Secc. Sindical de FTC de Delphi
Secc. Sindical de CGT ACC (antiga UH)
Secc. Sindical de CGT Essapalau
Comitè d’empresa de Diari de Terrassa

15 de febr. 2009

CGT Sabadell es manfesta a Vilanova i la Geltrú contra els acomiadaments de Mahle



Un miler de treballadors de l’empresa Mahle de Vilanova i la Geltrú s’han manifestat avui 14 de febrer contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) i que preveu d’acomiadar 250 treballadors dels 528 que té actualment. Segons l’empresa, aquesta és l’única alternativa al descens de la demanda de productes destinats a l’exportació per a vehicles de gamma mitja-alta. Els sindicats reclamen mesures alternatives de caràcter intern per evitar els acomiadaments.
La mobilització s’ha iniciat a la plaça de les Neus i ha acabat a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.
El comitè d’empresa considera que la direcció de Mahle ’s’aprofita’ del context de crisi per fer una reestructuració ’salvatge de la planta’ impulsada sobretot des de la seu central de Mahle a Alemanya. ’Han decidit que la planta de Vilanova i la Geltrú, hi hagi o no hi hagi crisi, es quedarà amb la meitat de la plantilla’, ha denunciat Juan Antonio Sánchez, president del comitè d’empresa.
El president del comitè d’empresa considera que l’extinció de la meitat dels contractes de la planta és ’totalment injustificada’ i ha afegit que abans que l’empresa presentés al departament de Treball l’ERO, ja havien mantingut reunions amb la direcció on reconeixien que la situació era ’molt dolenta’ per una disminució de les comandes.
El comitè va plantejar-los que el futur de la planta havia de passar perquè l’empresa plantegés prejubilacions per als treballadors de fins els 55 anys, que calculen que podrien ser uns 90, i apostar per les baixes incentivades, una proposta que els treballadors encara mantenen.
D’aquesta manera, calculen que entre 110 i 120 persones podrien deixar Mahle, una mesura que consideren ’proporcionada’ a la situació actual. Paral·lelament, per a la resta de plantilla, proposen que la direcció presenti un ERO temporal, ’ni que hagi de durar tot l’any’, segons Sánchez.
El comitè d’empresa, a més, també ha explicat en declaracions a l’ACN que si la davallada de comanes es manté, estan oberts a buscar altres solucions que no passin per l’extinció de contractes. ’Si ens maten ara la plantilla, això ja no serà possible’, ha conclòs Sánchez.
Segons el comitè d’empresa, la direcció de la planta ja els ha avançat que en el termini d’un mes han d’acomiadar 140 persones i la resta de treballadors afectats per l’ERO s’hauran de deixar Mahle abans de l’estiu.
De moment, el comitè d’empresa ha mantingut una reunió amb la inspectora de Treball que porta el cas de Mahle i li han reclamat que el departament ’no accepti l’ERO’, li han exposat motius i estan elaborant un contrainforme.
Així mateix, els representants dels treballadors de Mahle també s’han reunit amb el director general de Recursos Humans de la planta, que ja els va assegurar que el procés ’s’havia de negociar’ però el comitè ha assegurat que no negociarà si es mantenen sobre la taula aquests acomiadaments.

Escrit per CGT Catalunya

14 de febr. 2009

20 de febrer: la crisi que la paguin ells!-Estació FGC Rambla Sabadell-20/2/09 11.30h

La bombolla financera provocada per l’escalada especulativa dels banquers va esclatar aquest passat 2008. La fallida de l’immens negoci muntat al voltant del credit hipotecari, l’especulació immobiliària i de tota mena de ‘productes financers’ destinats a enriquir una minoria, ha acabat provocant l’enfonsament de nombrosos bancs, i forçant la intervenció dels governs per rescatar-los de la bancarrota. Els mateixos que han defensat sempre que els estats no podien intervenir en l’economia per defensar els drets de la majoria, per garantir els serveis socials o per a defensar lllocs de treball dignes, ara han exigit els diners de tots per a salvar els seus astronòmics benefics.
Així, mentre la banca tornava a presentar resultats anuals amb benefics, ha tallat l’aixeta del crèdit, escanyant els milers i milers de persones que s’han endeutat seguint el seu consell, i ofegant l’economia productiva, ja que prefereixen destinar els ajuts públics a tapar els seus forats i seguir oferint guanys als seus accionistes amb l’ajut dels diners públics que els donen els bancs centrals, provocant així la destrucció de milers de llocs de treball. El govern de l’Estat, com les autoritats europees, que no han mogut mai cap dit per defensar els llocs de treball ni el benestar dels i les treballadores, ara han corregut a ajudar les grans empreses financeres, sense posar-los cap condició.
La crisi econòmica, avui ja recessió, que ha desencadenat l’actuació de bancs i caixes, ha provocat el tancament de nombroses empreses, moltes altres aprofiten la situació per a deslocalitzar la producció a països amb menys drets laborals, o per a retallar sous i empitjorar les condicions de treball.
Avui, més de 900.000 treballadors i treballadores dels Països Catalans són a l’atur, que aquest passat any ha pujat un 60% més. Milers de persones han perdut els seus habitatges, i centenars de milers més s’enfronten a greus dificultats per fer fornt a hipoteques i lloguers. Molts milers de persones deixaran de cobrar els propers mesos cap mena de prestació d’atur. Ara es fa més evident encara que les polítiques neoliberals antisocials implantades els darrers anys per tots els governs han empitjorat les proteccions socials i afavorit l’enriquiment d’uns pocs a costa de tots nosaltres.
Aquesta crisi ha demostrat que les polítiques liberals augmenten encara més la desigualtat, que deixant les mans lliures als més rics, és el propi funcionament d’aquest sistema capitalista el que duu al descontrol d’arribar a enfonsar el mateix sistema financer, arrossegant a la bancarrota l’economia mundial. I ha demostrat la fal•làcia del seu discurs quan ha exigit la intervenció dels estats per a arreglar un sistema que no funciona, i que no només no és capaç de garantir el benestar de la majoria, si no que ni tan sols pot evitar el col•lapse de la seva pròpia dinàmica.
Davant d’aquesta situació hem d’alçar la veu, hem de deixar ben clar que ens oposem a pagar la crisi que han provocat ells, que no tenim cap intenció de seguir acceptant que el govern segueixi estant al servei d’aquests paràstis, afavorint els bancs i els seus accionistes, mentre manté les retallades socials, mentre permet que les grans empreses acomiadin milers de persones, mentre segueixen privatitzant serveis socials, ensenyament i sanitat.

Divendres 20 de Febrer a les 11:30h Davant l'estació dles FGC- Rambla/Alfons XII (Adreu Nin)

Escrit per Sabadellcrisis

Vídeo:Parlem de la crisi, amb Isabel Molina, del gabinet Jurídic CGT Sabadell



Vídeo gravat per llibertats.cat

13 de febr. 2009

Vaga a l´ensenyament públic 19 de març-Fotos concentracions ajuntaments 12/02/09





La política educativa del Departament d’Educació i l’actitud del seu conseller s’ha vingut caracteritzant els últims anys per l’autoritarisme més absolut i el menyspreu envers el professorat i la seva tasca, l’ensenyament públic en general i els seus representants legals, els sindicats.
A la presentació al Parlament d’un projecte de llei d’educació que obvia les propostes de les organitzacions representatives del professorat, al rebuig de part del professorat i altres sectors de la comunitat educativa expressada en les diferents mobilitzacions mantingudes al llarg de l’any passat, s’ha d’afegir la seva incapacitat i negligència a l’hora de resoldre els problemes reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics: massificació de les aules, dèficit en les construccions escolars necessàries, professorat insuficient per a l’escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l’adjudicació de les plantilles, erràtica gestió per part del Departament...
A més, l’aplicació que ja està fent el conseller Maragall d’alguns preceptes continguts en el projecte de llei, quan encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya, reforça encara més aquesta manera gens democràtica de fer política.
A tot això, cal afegir una manca absoluta de respecte per la negociació col•lectiva, intentant retallar-la i minimitzar-la contínuament, tot prenent mesures unilaterals que empitjoren sensiblement les condicions de treball del professorat i que constitueixen flagrants incompliments d’acords sindicals i de govern.
En aquest sentit, els sindicats USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i EXIGIM LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER MARAGALL.
Els esmentats sindicats fem una crida al professorat a assistir i participar a les assemblees de zona, a debatre en els centres l’abast i les conseqüències de la nova llei i les noves mesures proposades pel conseller i el Departament i a participar activament :
en les concentracions davant els ajuntaments el dia 12 de febrer
en LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL 19 DE MARÇ
en definitiva en el conjunt de mobilitzacions que es proposen per a obligar al departament a retirar aquestes mesures i continuar expressant:
UN NO ROTUND A LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ:
1. No volem aquesta llei.
2. No a la desregulació horària. No a l’augment de la jornada lectiva.
3. No a la disminució de l’oferta pública d’ocupació. Manteniment de l’oferta pactada. Ampliació dels pactes d’estabilitat.
4.- Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.
5.- No a la retallada de plantilles.
6. Increment de la construcció de centres públics. No a la massificació.
7. No als incompliments del Departament d’Educació.

USTEC•STEs CCOO ASPEPC-SPS FETE-UGT CGT

10 de febr. 2009

Celebrado el juicio por despido del representante de CGT en CECRPOS



Hoy martes 10 de febrero a las 9:45 h en el juzgado de lo social de primera instancia de Sabadell, se ha celebrado el juicio por el despido del representante de CGT en la empresa Cecrops SA (St. Perpètua de Mogoda). Previamente se ha celebrado en las puertas del juzgado una concentración de apoyo al trabajador por parte de delegados y afiliados de CGT, en la que han participado unas 25 personas.
El precedente de este juicio es el pasado jueves 16 de octubre de 2008 cuando la empresa entrega la carta de despido al representante de la Sección Sindical de CGT, comunicándole el cese inmediato de su actividad laboral. La excusa es despido disciplinario por “desobediencia continuada, persistente y pública a las órdenes concretas de la empresa amen de un abandono de puesto injustificado”. Para la CGT la improcedencia del despido es incuestionable, valorando que nos encontramos ante un caso de represión sindical. Despido que esconde la clara intención de acabar con la actividad reivindicativa de esta Sección Sindical, sobre todo para acallar voces en contra del desmantelamiento de una de las secciones productivas de la empresa.
El juicio ha transcurrido con normalidad y ha durado más de una hora. La empresa ha utilizado una carta firmada por tres de los cuatro representantes de CCOO en la empresa, que argumentaba que la empresa estaba mucho mejor desde que se ha quitado al representante de CGT el cargo de mienmbro de seguidad y salud . Curiosamente en ausencia del despedido se ha desmantelado una sección entera de la empresa, desapareciendo toda la maquinaria. Es sorprendente encontrar como cómplices a dos delegados de personal de CCOO que hay en la empresa y el enlace sindical, usando un silencio encubridor en el momento de la entrega de la carta de despido; ofreciéndose como testigos al negarse el compañero a firmar la carta; no convocando la asamblea que reclaman varios trabajadores; culpabilizando al trabajador despedido por su actitud “radical”; utilizando el miedo de que sobran 4 o 5 trabajadores más, etc.
La defensa del despedido ha utilizado el testimonio del tercer delegado de CCOO en la empresa, que en todo momento ha denunciado la persecución sindical que ha sufrido por parte de la empresa el representante de CGT. A nivel personal, ha recriminado la actitud cómplice de sus compañeros en el comité de empresa.

Publicat a Vilaweb

9 de febr. 2009

CGT Sabadell particpa en el congreso de CNT Francia sobre el exilio español

Desde la Federación Local de Sabadell os saludamos y felicitamos a la CNT francesa por la celebración de este congreso sobre el Exilio español en Francia. Os enviamos este escrito para ser leído en uno de vuestros coloquios. Es un fragmento del libro “República, Guerra Civil y primer franquismo en Valverde de Llerena (1936-1947)” escrito por Juan Carlos Santervas, afiliado a la Federación Local de CGT Sabadell, donde describe brevemente, el recibimiento de Francia a los primeros exiliados:

La llegada a Francia de los exiliados españoles, fue todo un calvario. En un primer momento el gobierno francés prohibió la entrada de los españoles, cambiando de aptitud tras la avalancha humana que se les plantaba en la frontera en febrero del 1939.
Federica Montseny, ex ministra de sanidad, escribió tras presenciar la muerte de su madre y de muchos otros refugiados españoles en dicha frontera:
-"No había nada preparado. Pero, dado que se habían desbordado todas las previsiones...hubiéramos debido encontrar, por lo menos, humanidad, menos refinamiento en las humillaciones, menos crueldad en el trato.
El Pueblo nos contempla, en general, con inquietud y hostilidad. Llevábamos el peso de todos los crímenes que nos habían atribuido la propaganda franquista".

Estos temores iniciales del gobierno francés y de la población en general, a la llegada masiva de refugiados españoles, se habían azuzado desde la prensa derechista francesa. El periódico de la derecha tradicional Le Matin titulaba la llegada de los exiliados españoles el 12 de febrero de 1939:
-"La presencia en nuestro territorio de refugiados y fugitivos plantea un grave problema que habrá que resolver sin tardanza.
La indeseable invasión de milicianos españoles...huéspedes peligrosos."

Los periódicos de extrema derecha Gringoire y Le Roussillo titularon respectivamente la llegada de los exiliados:
-"...el torrente de fealdad...bestias carnívoras de la Internacional...la hez de los bajos fondos y de las cárceles...la hez de la anarquía mundial.
...Vándalos, horda, criminales, carne de horca, violadores, saqueadores, torturadores, sanguinarios..."
Con este recibimiento por parte de la prensa y opinión pública francesa, la vida en Francia que les esperó a los exiliados españoles no fue fácil. Costará años erradicar esta imagen negativa, que tuvieron muchos franceses de los españoles refugiados, como afirma Andreu Missé:
-"Todos los testimonios coinciden en que la imagen de los exiliados fue muy negativa al principio. Una parte importante de la prensa francesa, influenciada por la Iglesia y las autoridades españolas, presentaban a los exiliados como rojos peligrosos y asesinos de curas. Esta imagen fue cambiando a medida que se descubrió que eran buenos trabajadores, y sus hijos, excelentes alumnos. Los maestros franceses desempeñaron un papel fundamental en la integración, especialmente de los hijos."

Tras la entrada de los exiliados españoles, lo peor no había hecho más que comenzar. La mayoría de los refugiados españoles fueron hacinados en campos de concentración, descendiendo la cifra a medida que pasaban los meses. No iban a estos campos ni los altos cargos políticos, administrativos o militares republicanos –provistos de pasaporte diplomático o estatuto de refugiado político-, ni los niños –en atención a su edad y condición-, ni quien pudiera demostrar que tenía contrato de trabajo en Francia –reconocido como emigrante legal- y quien se alistara en la Legión Extranjera. Se instalaron campos de concentración por toda la periferia de Francia, prohibiendo cualquier actividad política en su interior así como la entrada de exiliados en París. Los refugiados se distribuyeron sobre todo en los campos de Saint-Cyprien (90.000), Argelès-sur-Mer (77.000), Barcarès (13.000), Arles-sur-Teach y Prats-de-Molló (46.000), situados todos ellos en el sureste catalán y occitano del vecino país.
Los campos tenían unas condiciones pésimas para vivir. La cifra de muertos en los campos de refugiados los primeros 6 meses de exilio en Francia, las sitúa el historiador Antonio Vilanova en 14.672 muertos.

Más información del congreso en Web CNT Francia

Publicado en Memoria Libertaria

Jornada Badia solidaria con Palestina-Centro Antonio Machado-15/2/09 14h

14.00 Comida intercultural a cargo de la Asociación de Ayuda al Inmigrante (Cus-cus) y Hermandad Rociera (potaje andaluz) en el Antonio Machado(Badía del Vallès).

15.30 Café tertulia sobre la situación en la franja de Gaza a cargo de un miembro de LI (Lluita Internacionalista). Conexión en directo con la franja con traducción simultánea a cargo de la Asociación de Ayuda al Inmigrante.

Organizan: AAVV, AEB, ICV-EUiA, PSC, Casa de El Salvador, Asociación Comercio Justo, AAIB, Abadia Vedruna, CGT, Asociación de Ayuda al Inmigrante, Hermandad Rociera, Lluita Internacionalista.

5 de febr. 2009

La Generalitat aprueba el ERE temporal de ESSA Palau

Ayer 2 de febrero a las 19h la Generalitat se pronunció sobre el ERE de ESSA PALAU. Se les aplicará un ERE temporal a 280 trabajadores, la mitad de la plantilla. El ERE se aplicará de febrero a marzo y ningún trabajador podrá sobrepasar los 49 días sin trabajar, esto recorta de manera importante los 6 meses que proponía la empresa. Estos trabajadores cobrarán el desempleo sin ningún tipo de compensación. Los mandos de la empresa irán llamando a todos los trabajadores afectados por el ERE temporal. Hoy 3 de febrero a las 13.45 se realizará una asamblea de trabajadores en la puerta de la empresa, para informar de de la situación actual, así como para decidir algún tipo de movilización.

Escrito por CGT ESSA Palau

Noticia Publicada en Ràdio Sabadell:

La Generalitat ha aprovat l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal que hi havia a l'empresa Estampaciones Sabadell (ESSA) i que afecta la meitat de la plantilla, és a dir, 280 treballadors. Malgrat que el Govern català ha donat llum verda a l'expedient d'aquesta factoria de Palau-solità i Plegamans, ho ha fet amb modificacions sobre el document original, de manera que s'aplicarà entre el febrer i el març i cap dels treballadors no podrà sobrepassar els 49 dies sense treballar, a diferència dels sis mesos que proposava l'empresa. No obstant això, els treballadors, durant aquest temps, només cobraran el subsidi d'atur, sense cap compensació addicional tal i com reclamaven els treballadors. Francisco Javier Quesada, representant de CGT al comitè d'empresa ha titllat la decisió de "discriminatòria" ja que els treballadors van demanar que l'expedient afectés a tots els treballadors de forma rotativa de manera que ningú no quedés més perjudicat que un altre per aquest expedient.
Després de setmanes de negociació entre empresa i treballadors, i amb la mediació del Departament de Treball, totes dues parts no van arribar a cap acord i van deixar la decisió en mans de l'Administració. A partir d'ara, els treballadors convocaran una assemblea per explicar els termes en què s'ha aprovat l'ERO i decidiran si inicien una campanya de mobilitzacions per aconseguir unes mesures que siguin "més dignes" o bé accepten la decisió del Govern català. Ara com ara, però, l'ERO ja està en marxa i, des d'avui, els treballadors afectats per aquest expedient ja s'han quedat a casa seva sense poder anar a treballar.

Entrvista en Ràdio Trama

Noticia Publicada en el diario AVUI

Mobilitzacions contra la política del Departament d´Educació-Ajuntaments-12/2/09 13.15h

La política educativa del Departament d’Educació i l’actitud del seu Conseller s’han vingut caracteritzant als últims anys per l’autoritarisme més absolut i un menyspreu envers el professorat i la seva tasca, l’ensenyament públic en general i els seus representants legals, els sindicats.
A la presentació al parlament d’un projecte de llei d’educació obviant les propostes de les organitzacions representatives del professorat, el rebuig de part del professorat i altres sectors de la comunitat educativa expressada en les mobilitzacions mantingudes a llarg de l’any passat , se li ha d’afegir la seva incapacitat i negligència alhora de resoldre els problemes reals que tenen plantejades avui els centres públics: massificació de les aules, dèficits en les construccions escolars necessàries, professorat insuficient per a l’escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l’adjudicació de les plantilles, erràtica gestió del Departament….
A més, l’aplicació que està fent el conseller Maragall d’alguns preceptes continguts en el projecte de llei quan encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya reforcen encara més aquesta manera de fer política gens democràtica.
A tot això, cal afegir una manca absoluta de respecte per la negociació col•lectiva, intentant retallar-la i minimitzar-la contínuament, tot prenent mesures unilaterals que empitjoren sensiblement les condicions de treball del professorat i constitueixen flagrants incompliments d’acords sindicals i de govern.
En aquest sentit els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i fem una crida al professorat i a la comunitat educativa en general a continuar les mobilitzacions i a continuar expressant UN NO ROTUND A LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ:
1.- No volem aquesta Llei
2.- No a la desregulació horària. No a l’augment de la jornada lectiva
3.- No a la disminució de l’oferta pública d’ocupació. Manteniment de l’oferta pactada. Ampliació dels pactes d’estabilitat.
4.- Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.
5.- No a la retallada de plantilles.
6.- Increment de la construcció de centres públics. No a la massificació
7.- No als incompliments del Departament d’Educació

Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT fem una crida al professorat a assistir i participar a les assemblees de zona i a debatre en els centres, l’abast i les conseqüències de la nova llei i les noves mesures proposades pel Conseller i el Departament i a acordar, enllestir i participar en les noves accions i mobilitzacions que us proposem.
En aquest sentit, els sindicats durem a terme accions de protesta i us convoquem el DIJOUS 12 DE FEBRER a realitzar concentracions, a les 13,15h. davant dels Ajuntaments i/o Serveis Territorials a diferents municipis que concretarem oportunament.
Els sindicats sotasignats reiterem el nostre rebuig a aquesta manera d’actuar i a aquestes polítiques del Departament i del Conseller i el nostre compromís amb el professorat i l’ensenyament públic en la lluita per impedir l’aplicació d’unes mesures que atempten contra la qualitat de l’educació pública i contra els drets laborals dels seus treballadors i les seves treballadores i estem disposats a realitzar una nova convocatòria de vaga general de l’ensenyament públic en el cas que aquestes mesures no es retirin i no hi hagi un canvi substancial en l’actitud del Departament.

USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT, CGT

Escrit per CGT Ensenyament

Juicio por el despido en CECROPS-Juzgados de Sabadell-10/2/09 9.15h

El pasado jueves 16 de octubre la empresa entrega carta de despido al representante de la Sección Sindical de CGT en Cecrops SA (St. Perpètua de Mogoda), comunicándole el cese inmediato de su actividad laboral. La excusa es despido disciplinario por “desobediencia continuada, persistente y pública a las órdenes concretas de la empresa amen de un abandono de puesto injustificado”.Para la CGT la improcedencia del despido es incuestionable, valorando que nos encontramos ante un caso de represión sindical. Despido que esconde la clara intención de acabar con la actividad reivindicativa de esta Sección Sindical, sobre todo para acallar voces en contra del desmantelamiento de una de las secciones productivas de la empresa.
Es sorprendente encontrar como cómplices a dos delegados de personal de CCOO que hay en la empresa, usando un silencio encubridor en el momento de la entrega de la carta de despido; ofreciéndose como testigos al negarse el compañero a firmar la carta; no convocando la asamblea que reclaman varios trabajadores; culpabilizando al trabajador despedido por su actitud “radical”; utilizando el miedo de que sobran 4 o 5 trabajadores más (cierre sección LM).
Complicidad que también se manifiesta en una paralización total de la actividad sindical y de resistencia obrera frente al traslado de maquinaria para externalizar la producción de un tipo de disco de pulido “por motivos de competitividad de mercado”, dejando varios puestos de trabajo en situación de precariedad.

El juicio se celebrará el próximo 10 de febrero a las 9:45 h en el juzgado de lo social de primera instancia de Sabadell.Concentración frente al juzgado a las 9:15h.

Basta de represión sindical.Readmisión representante sindical de CGT

Más información CGT CECROPS