15 de des. 2009

Manifestación en Barcelona de trabajadores/as de Ficosa



La manifestación se ha celebrado este sábado 12 de Diciembre a las 17h, saliendo de plaza Universitat y acabando en plaza Sant Jaume a las 18.30h. En la manifestación han participado unos 300 trbajadores/as de Ficosa. Al finalizar la manifestación se ha leído el siguiente comunicado:
Los trabajadores y trabajadoras de FICOSA estamos hartos del trato recibido por parte de la empresa en estos últimos años donde ha habido continuas perdidas de puestos de trabajo, reajustes organizativos a la parte de la empresa, ERE y durante este último año retrasos consecutivos en los pagos a los trabajadores, pagos que cada vez se van distanciando más en el tiempo.
Esta situación está erosionando gravemente la economía de los trabajadores y sus derechos como personas y trabajadores ya que la suma de estos hechos dejan en difícil situación a miles de familias.
Ante la respuesta insuficiente que la empresa ha transmitido a los trabajadores y sus representantes para solucionar esta situación, los trabajadores de FICOTRIAD han decidido salir a la calle en movilización por esta grave situación vivida.
También queremos denunciar la permisividad de Inspección de Trabajo, ya que se han denunciado cada mes el retraso de las nominas y aun teniendo resoluciones totalmente favorables a los trabajadores nosotros seguimos sin cobrar y la inspección sin actuar.


14 de des. 2009

Estampaciones Sabadell presenta un nou ERO que podria afecta més de mig miler de treballadors

Els treballadors d'Estampaciones Sabadell (ESSA) tornen a enfontrar-se, novament, a un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). És el quart expedient des de l'octubre de l'any passat i, en aquesta ocasió, els afectats seria 553 treballadors de la planta de Palau-solità i Plegamans, amb una aturada de 140 dies entre el ara i el proper setembre, a més d'un pla de baixes voluntàries. Els directius d'ESSA han acordat l'acomiadament d'una cinquantena de treballadors abans que acabi aquest 2009, uns acomiadaments als qual s'hi podran adscriure de forma voluntària, amb la possibilitat de tornar a la companyia dos anys després, com han acordat els representants d'Estampaciones Sabadell amb el comitè d'empresa. Marcos Martín, membre del comitè d'empresa, ha afirmat que molts dels treballadors no es creuen aquesta possibilitat perquè l'empresa "sempre està mentint" i ha explicat que l'objectiu final de la direcció és "netejar la plantilla". En aquest sentit, considera que una vegada siguin fora ja no els deixaran tornar "amb mil excuses" i ha explicat que tampoc res els assegura que d'aquí unes setmanes vulguin acomiadar una cinquantena més de treballadors i així successivament.
La proposta d'aquests treballadors passa per reduir la jornada, aturar l'activitat quan faci falta i, fins i tot, retallar-se el sou, però no pas a acceptar un nou expedient que contempla més acomiadaments. A més, l'expedient presentat al juliol, l'últim fins ara, encara està en vigor i, a més, queda pendent el judici contra uns quants treballadors als quals se'ls acusa de cremar arxius durant les protestes. Tot plegat passarà pel jutjat de Sabadell el proper 8 de febrer i hauran de respondre davant la justícia quatre treballadors.

Concentració del sector del metall al Centre Metal·lúrgic

D'altra banda, alguns dels treballadors del sector del metall s'han concentrat aquest matí davant el Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Aquests treballadors, convocats pels sindicats CGT i FTC, han criticat que les empreses, al seu parer, utilitzen la crisi econòmica per depurar plantilles i contractar nous treballadors amb sous més baixos. La protesta ha concentrat una vintena de persones davant la seu d'aquesta patronal i els seus organitzadors també han aprofitat per criticar els sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT perquè "no es preocupen realment pel benestar dels treballadors, sinó per guardar les aparences davant la ciutadania". Finalment, també acusen a l'executiu català de preocupar-se més per les empreses que no pas pels treballadors.

Escrit per Ràdio Sabadell

Més informació CGT Essa Palau
Entrevista a Ràdio Trama(del minut 50' al 62' )

12 de des. 2009

Concentració de suport a Aminetu Haidar a Sabadell

Va ser un dels actes de suport a l'activista saharuí en vaga de fam i una petició al govern perquè resolgui la seva situació
Prop d’un centenar de persones es van concentrar ahir al vespre a la Plaça Sant Roc en solidaritat amb Aminetu Haidar, activista pels drets del poble saharuí, que es troba en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote des del 15 de novembre, despres que el govern marroquí li negués l’entrada i la tornés a 'territori espanyol'.
L’acte havia estat convocat per les entitats 'Sabadell Acull Infants Saharuís' (SAIS) i 'Solidaris amb el poble saharuí' però al coincidir en hora i lloc amb la Roda per la Pau de cada dijous organitzada per 'Ciutadans Anònims', ambdues organitzacions van decidir fer l’acte conjuntament amb aquest col·lectiu. A la concentració hi van assistir gairebé un centenar de persones i va ser acompanyada d’una altra concentració davant la delegació del govern a Barcelona el mateix dia i de la posada en marxa d’un punt d’informació permanent sobre la situació de l’activista a l’aeroport del Prat. Els actes han estat convocats per conscienciar la societat de la situació de l’activista, mostrar la seva solidaritat i denunciar tant l’actitut del govern marroquí com la de l’espanyol, que 'es mostra incapaç de pressionar per aconseguir una solució justa', segons els convocants. El proper dimecres 16 de desembre s’oferirà una xerrada al Casal Independentista i Popular Can Capablanca sobre la lluita d'Aminetu Haidar i la situació del poble saharuí organitzada per aquesta entitat i SAIS.
La concentració ha estat valorada molt positivament pels integrants de SAIS. Marcos Costa, membre de l’organització, va destacar que l’afluència 'ha estat elevada i ha pogut comptar amb quasi tots els saharuís residents a Sabadell'. Va esmentar també que l’Ajuntament de Sabadell ha aprovat una moció condemnant la situació de l'activista així com la de set saharuís més acusats de traició al rei i actualment desapareguts. Costa va afirmar que ara 'estan pendents de la reacció del govern espanyol davant les mostres de solidaritat que Aminetu ha rebut'.

Escrit per Vilaweb

11 de des. 2009

Concentració del sindicat del metall de CGT al centre metalúrgic de Sabadell -14/12/09 11h

La Federació del Metall de la CGT Sabadell ens dirigim a la població per a rebutjar la política que portem sofrint els treballadors de la indústria del metall amb innombrables expedients d’acomiadaments i de suspensió temporal de contractes.
Els ingents beneficis obtinguts per les empreses en els últims anys estan en les butxaques dels empresaris i multinacionals. Però quan s’ha produït aquesta crisi, provocada per l’avarícia i la sobreproducció a la qual ens han dut el gran engany de la competitivitat, ells es queden amb els seus diners i els impostos de tots nosaltres es dediquen a pagar una reestructuració que està duent a molts de nosaltres a l’atur amb poques expectatives de solució.
Els sindicats més grans, es limiten a acceptar els acomiadaments o pactar ERO temporals pensant que amb això s’aconseguirà una solució a la crisi que no es veu per cap costat. Pitjor encara, no donen la necessària resposta de mobilització que mereix la prepotència de les empreses i no plantegen alternatives a favor dels treballadors.
La CGT entenem que aquesta situació mereix una resposta contundent contra els empresaris.
Per això en els nostres congressos hem aprovat dues grans línies d’actuació:

  • Que la crisi la paguin els rics, ells han estat els que l’han creat amb l’especulació i els grans pilotassos econòmics a costa de la precarietat de milions de persones. Per això l’única sortida perquè paguin ells és la reducció de jornada sense reducció de salari. Si no hi ha treball per a tots es reparteix però permetent que puguem viure en condicions dignes.
  • Aconseguir aquest objectiu passa per una convocatòria de Vaga General per a impedir que se segueixi deteriorant la situació i, al contrari, els treballadors tinguem una garantia de futur per a nosaltres i les nostres famílies. Una Vaga General contra els empresaris, contra l’especulació, contra la corrupció que aflora entre qui s’han enriquit en temps de bonança a la nostra costa.
La Federació del Metall de la CGT Sabadell sortim al carrer recordant l’esperit de lluita que va significar la convocatòria de Vaga General feta per tots els sindicats el 14 de desembre de 1988. Un esperit que alguns semblen haver oblidat. Però que la CGT no perdem i que seguim demostrant cada dia contra les Direccions de les empreses.

Treballador, treballadora, aturat, aturada, pren consciència, no pensis que els capitalistes t’ajudaran a sortir d’aquesta crisi, lluita amb nosaltres, per:

  • 35 hores setmanals ja, sense reducció de salari.
  • En el camí de les 30 hores setmanals.
  • Parem els acomiadaments.
  • A la Vaga General perquè la crisi la paguin els rics.

Concentració a Sabadell davant el centre metal.lúrgic de Sabadell(patronal), dilluns 14 de desembre 11h (c/tres creus nº66, a prop estació ferrocarrils catalans centre)

10 de des. 2009

Manifestación de los trabajadores/as FICOSA Rubi por no cobrar-Plz.Universitat Barcelona-12/12/09 17h

Los trabajadores y trabajadoras de FICOSA estamos hartos del trato recibido por parte de la empresa en estos últimos años donde ha habido continuas perdidas de puestos de trabajo, reajustes organizativos a la parte de la empresa, ERE y durante este último año retrasos consecutivos en los pagos a los trabajadores, pagos que cada vez se van distanciando más en el tiempo.
Esta situación está erosionando gravemente la economía de los trabajadores y sus derechos como personas y trabajadores ya que la suma de estos hechos dejan en difícil situación a miles de familias.
Ante la respuesta insuficiente que la empresa ha transmitido a los trabajadores y sus representantes para solucionar esta situación, los trabajadores de FICOTRIAD han decidido salir a la calle en movilización por esta grave situación vivida.
También queremos denunciar la permisividad de Inspección de Trabajo, ya que se han denunciado cada mes el retraso de las nominas y aun teniendo resoluciones totalmente favorables a los trabajadores nosotros seguimos sin cobrar y la inspección sin actuar.
Hacemos un llamamiento a todos los trabajadores del grupo FICOSA a unirse a una MANIFESTACIÓN que se llevará acabo el próximo sábado 12 de Diciembre a las 17h en Barcelona. El lugar de salida será en plaza Universitat, acabando la misma en la plaza Sant Jaume.

Escrito por CGT FICOTRIAD

7 de des. 2009

Concentración en Sabadell en apoyo de Apoyo a Aminetu Haidar -Plz.Dr. Robert Sabadell-10/12/09 20.45

Después de denunciar a Marruecos por expulsión ilegal y a las autoridades españolas por secuestro al obligarla a entrar en el país en contra de su voluntad y sin documentación, e impedirle la salida, empezó una huelga de hambre que ya dura 23 días. Su salud, ya debilitada por las cárceles marroquíes y las torturas a las que fue sometida, que le han dejado importantes lesiones en la columna lumbar, corre un grave peligro. La úlcera sangrante que se le diagnosticó hace unos días en el madrileño Hospital de la Paz podría provocarle la muerte.
Madre de dos hijos, ha sido galardonada, entre otros, con el Premio de Derechos Humanos Robert F. Kennedy 2008, el austríaco Silver Rose Award 2007 y, un año antes, con el Premio de Derechos Humanos Juan María Bandrés. Fue nominada por el Parlamento Europeo para el Premio de Derechos Humanos Andrei Sakarov, ha sido candidata para el Premio Nobel de la Paz y Amnistía Internacional (EE.UU.) presentó su candidatura para el Premio Ginetta Sagan.
En 1987, con 21 años, fue una de las 700 personas detenidas por participar en un mitin que pedía el referéndum de autodeterminación. Permaneció "desaparecida" sin cargos ni juicio durante cuatro años, torturada junto a otras 17 mujeres saharauis. En 2005, la policía marroquí la volvió a detener y golpear tras su participación en una manifestación pacífica. Fue liberada después de 7 meses gracias a la presión internacional de organizaciones como Amnistía Internacional y el Parlamento Europeo. Desde entonces, Aminetu Haidar ha recorrido el mundo para denunciar la ocupación militar marroquí y la violación sistemática de derechos de la población saharaui y para abogar pacíficamente por el derecho de su pueblo a la autodeterminación.
Tras la reunión mantenida por Inés Miranda, abogada de Aminetu Haidar y en su representación, con el Jefe de Gabinete del Ministro Miguel Ángel Moratinos, Agustín Santos; la señora Haidar ha realizado la siguiente declaración:

“MIS CONVICCIONES NO SE VENDEN”

España se encuentra incapaz de resolver la situación que ha creado con mi persona.
España ha vulnerado la legalidad internacional, los derechos humanos, y pretende solucionarlo ofreciéndome una vivienda como mera opción.
Digo una vez más que España es cómplice de Marruecos y ambos gobiernos quieren empujarme hasta la muerte. Es responsabilidad directa de España las consecuencias de la huelga de hambre que mantengo desde hace veinte días.
El último mensaje que transmito al gobierno español es que ni la cárcel, ni la desaparición forzosa, ni la tortura, ni la expulsión del trabajo, han podido doblegar ni cambiar mis principios.
Mis convicciones no se venden. Mi única reivindicación es regresar a mi casa con mis hijos y mi madre, en El Aaiún, el Sáhara Occidental.

Aminetu Haidar
Aeropuerto de Lanzarote, 05 de diciembre 2009

Por todo esto la las asociaciones "Solidaris amb el Poble Sahrauí" i "Sabadell Acull Infants Sahrauís" han convocado los siguientes actos:

- CONCENTRACIÓN EL JUEVES 10/12/09
HORA: 20.45
LUGAR: PLAÇA DR. ROBERT (frente al Ayuntamiento de Sabadell)
Se leerá un manifiesto y será un acto pacífico.

- CHARLA EL MIÉRCOLES 16/12/09
HORA: 19.30
LUGAR: CASAL CAN CAPABLANCA (C/ Comte Jofre, 30, al costat de Sabadell Estació, parada de los Ferrocarriles de la Generalitat)
PONENTES: SR. TONI GUIRAO Y MUJER SAHARAUI DE LA UNMS
TEMA: LA VIOLACIÓN DE LOS DDHH EN EL SÁHARA OCUPADO

Por este motivo os pedimos a todos los amigos del pueblo saharui y a las personas que estéis en contra de las injusticias que asistáis a los actos: queremos demostrar que este pueblo no está solo. Gracias.

Más información Todos con Aminetu

Publicat a ASabadell

3 de des. 2009

Treballadors i direcció de Cecrops comencen a acostar postures després del tancament de la fàbrica

Empresa i treballadors de Cecrops, S.A. estan posant les bases per intentar reconduir la situació de conflicte laboral que es viu des que l'empresa va decidir tancar la seva factoria ubicada a Santa Perpètua de la Mogoda sense avisar els treballadors. En aquests moments s'està negociant un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que, a la pràctica, suposa l'extinció dels contractes dels 33 treballadors que tenien el seu lloc de feina en aquesta fàbrica. Les negociacions, en aquest moment, estan aturades en el punt de les compensacions econòmiques, ja que els treballadors consideren que les indemnitzacions proposades són completament insuficients. José Martínez, delegat sindical de Comissions Obreres que s'ocupa d'aquest cas, ha explicat a Ràdio Sabadell 94.6 que ara estan força més animats perquè veuen que la negociació "va pel bon camí" i esperen llimar les diferències. Malgrat tot, Martínez espera que les postures es vagin apropant durant els propers dies de forma que empresa i treballadors puguin arribar a un acord abans de finalitza la setmana o durant la propera.
Mentre que l'acord no arriba, la plantilla ja fa més de dos mesos que no cobra i els mateixos treballadors ja no van a la fàbrica de Santa Perpètua --tal i com feien fa unes setmanes tot i no tenir feina-- perquè durant les últimes setmanes ha acabat de desmantellar-se. Un fet que es deu, segons denuncien els mateixos treballadors, a que l'empresa ha decidit traslladar la seva producció a una nova planta de Portugal, de forma que no es tractaria d'un problema derivat de la crisi, sinó d'una deslocalització buscant mà d'obra més barata. Aquesta situació van trobar-se-la els treballadors, sense cap mena d'avís previ, quan tornaven de vacances, ja que, en arribar, van veure que la factoria estava mig buida, que havien tallat l'electricitat i que tampoc tenien ni aigua ni calefacció. Aquesta empresa forma part del grup KGS Diamond i treballa en el sector de l'automoció.

Escrit per Ràdio Sabadell

26 de nov. 2009

Professors en peu de guerra contra la política del Departament d’Educació




Ahir dimecres 25 de novembre, uns 300 professors de primària i secundaria es van concentrar davant la seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Vallés Occidental situats a la Gran Via de Sabadell convocats pels sindicats CCOO, CGT i USTEC per denunciar la situació que han patit a l’inici de curs amb retallades de personal així com l'actitud del Departament d’Educació.
La concentració va començar a les 13:30, hora en què ja havien plegat els mestres i va acabar tallant la Gran Via. L’objectiu era denunciar i fer-se ressò de la 'greu situació en que es troben els professors amb l’inici d’aquest curs'. Tot i haver coincidit amb la publicació del calendari escolar, els sindicats desmenteixen que aquest fos el motiu de la concentració, ja que havia estat convocada un mes enrera.
Amb la mobilització els sindicats pretenien la manca de professors amb la que ha començat el curs escolar i consideren una desproporció que s'hagin incorporat 24.000 alumnes a les aules catalanes i que el Departament d'Educació tan sols hagi incorporat 170 professors. A més, segons han afirmat els convocants, les substitucions es cobreixen tard o fins i tot no es cobreixen i la situació 'ha portat a un augment del numero d’alumnes per aula que ha saturat moltes classes'. Alguns d'aquests exemples els trobariem en algunes aules de primària de Sabadell, a les quals hi assisteixen entre 27 i 28 alumnes mentre que al Batxillerat han arribat a ser fins a 37 alumnes per aula.
Narcís López, portaveu de l’USTEC, denuncia a més l’actitud del Departament d’Educació. López considera que aquest 'es nega a escoltar les propostes de la resta de la comunitat educativa, no ha tingut en compte ni una sola de les propostes del Consell Escolar de Catalunya i en la ultima reunió sectorial, els representants dels professors ni tan sols disposaven dels documents a debatre per aquest curs'. Segons aquest portaveu la situació del sistema escolar 'és de saturació i s’aguanta únicament gràcies a l’esforç i bona voluntat dels docents'. També ha anunciat mes mobilitzacions de cara al segon trimestre del curs.

Escrit per Vilaweb

18 de nov. 2009

Els treballadors de Cecrops veuen desmantella la seva fàbrica sense cap explicació de la direcció

Els treballadors de l'empresa Cecrops, de Santa Perpètua de la Mogoda, han denunciat un tancament 'encobert' de la seva factoria per part de la direcció de l'empresa. Amb una política de fets consumats i sense cap mena de comunicació amb els treballadors, la direcció va aprofitar les vacances per desmantellar bona part d'aquesta fàbrica del polígon Santiga, segons relaten els treballadors, de manera que en tornar de vacances no disposaven ni de feina, ni de calefacció, ni de telèfon i, a més, se'ls ha demandat per no permetre la sortida de material de la fàbrica. "No podem deixar sortir cap mena de material fins que no es solucioni el deute que tenen amb nosaltres" ha explicat el delegat del sindicat Comissions Obreres en aquest cas, José Lopera. En aquest sentit, consideren que la situació que estan patint des de fa tres mesos és "poc humana", i afecta una trentena de treballadors de municipis com Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola i Martorelles.
El dia a dia a la factoria és, en certa manera, similar al d'abans de les vacances, ja que els treballadors continuen fitxen cada matí, a les sis, i marxen cap a casa seva a les dues del migdia, tot i que a l'interior de la fàbrica han de passar el temps com poden i ben abrigats els dies més freds d'aquest novembre ja que no hi ha cap font de calor. L'empresa relacionada amb el sector de l'automoció i, per tant, afectada per la crisi d'una manera molt directe, no ha donat cap mena d'explicació als treballadors i la direcció de la mateixa, ubicada a Montcada i Reixac, no contesta mai a les trucades d'aquests treballadors. Lopera ha afirmat que necessiten una solució per tal que s'acabi aquesta situació que pateixen tant ells com les seves famílies. Per aquest motiu, els treballadors s'han posat en contacte amb la Generalitat i han presentat diverses demandes, tot i que fins ara no s'ha pogut celebrar la reunió perquè la direcció sempre s'ha excusat a l'hora de participar-hi. L'empresa forma part del grup internacional suis KGS Diamond.

Escrit per Ràdio Sabadell

8 de nov. 2009

Trobada per preparar les mobilitzacions durant la presidència espanyola de Unió Europea- Sabadell-14/11/09 10h

Des de la “Campanya que la crisi la paguin els rics” creiem que ara és més necessari que mai coordinar-nos per en la lluita contra la crisi, i un dels seus dels màxims responsables, la UE, per tot això fem una crida a totes les organitzacions, sindicats, grups i assemblees locals, associacions d’immigrants, col·lectius que lluiten contra la crisi, a participar en una trobada unitària que és realitzarà a Sabadell el proper dissabte 14 de Novembre.

També entenem que el treball que estem fent diferents assemblees locals contra la crisi o les diferents arbitrarietats del capitalisme es sol fer de forma inconnexa. Aprendre de les diferents experiències que s’han anat desenvolupant al llarg del territori, compartint materials i tipus d’accions, és interessant per a tots.

Aquesta trobada és realitzarà al Casal Independentista de Sabadell Can Capablanca, situat al carrer Comte Jofre 30. Al costat de l’estació dels Catalans, Sabadell-Estació.

La trobada tindrà dos eixòs centrals:

- Presidència de la UE per part de Zapatero i una cimera euro-mediterrània al Juny a Barcelona.

- Trobada d’assemblees locals contra la crisi, d’assemblees d’aturats, xarxa d’empreses en lluita, i assemblees socials.

Aquesta jornada consistirà en:

10:00 – 10:30 Presentació de col·lectius.

10:30-12:30 Discussió del discurs sobre la crisi i la UE, quina campanya fer, amb qui fer-la, eixos principals a treballar.

12:30 -13:00 Aprovació del manifest.

13:00 – 14:00 Proposta de calendari pel primer semestre del 2010.

Dinar a un preu de 9 euros.

15:30-17:00 Trobada de col·lectius locals unitaris, intercanvi d’experiències, intercanvi de material i discurs.

17:00 – 18:00 Proposta d’editar material conjunt, calendari d’activitats, llista de ponents, etc. (Es demana a les diferents assemblees locals que portin resums de les accions fetes, materials…)

Animem a tots els col·lectius, organitzacions, sindicats a participar-hi. Demanem la confirmació de l’assistència fent arribar un mail a:

info@noalacrisi.cat

2 de nov. 2009

Comunicado de la Asamblea de parados de Badía tras el pleno municipal del mes de octubre

La Asamblea de parados de Badia del Vallés mediante el presente comunicado pide disculpas por los hechos acaecidos en el pasado pleno del día 28 de Octubre de los cuales no nos sentimos orgullosos. En consecuencia, Juan Carlos Gordillo deja de ser el portavoz de la asamblea de parados de Badía del Vallés.
Hechos propiciados por parte de algunas fuerzas políticas y de la intervención de algunos representantes de colectivos o asociaciones de este municipio los cuales niegan la problemática del paro existente, afirmando que estamos en paro por qué no queremos trabajar, que no existimos, que somos irreales e incluso mala gente.
La Asamblea de parados de Badia del Vallés se pronuncia en contra de dichas afirmaciones y de los ataques que recibimos por parte de estas fuerzas políticas y de dichos colectivos.
Los parados de este municipio que por desgracia asumimos la cifra del 22% de la población instamos a usted señora Alcaldesa conjuntamente con las fuerzas políticas que componen el gobierno de este municipio a reflexionar sobre esta situación y buscar soluciones por que el paro no tiene color político.

Asamblea de parados de Badia del Vallés

Nuevo portavoz:
Josep Vidal i Pobla
telf. 93 718.15.24 629418536
joseppobla@telefonica.net

30 d’oct. 2009

'No' rotund a la LEC

USTEC, CGT i CCOO critiquen la digitalització de les aules, proposada pel Departament d'Educació, "perquè s'ha fet de forma poc planificada" i tornen a demanar la dimissió del conseller
USTEC, CGT i CCOO s'han reunit aquest matí al Casal Pere Quart per denunciar la política del Departament d'Educació. Des que es va aprovar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), els sindicats han manifestat el seu desacord amb la retallada de plantilles, la massificació de les aules i el mal funcionament de les substitucions que ha suposat la normativa. A això se suma la posada en marxa del pla de digitalització de les aules, que els sindicats consideren que s'ha fet de forma "poc planificada". Per aquest motiu, tornen a demanar la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall.

"Els ordinadors portàtils han estat un problema a tot Catalunya. Un mes després de començar les classes, hi havia centres que encara no havien utilitzat els portàtils, fruit de la falta de previsió i planificació del Departament, i escoles que no tenien les instal•lacions adaptades", ha apuntat Narcís López, portaveu del sindicat d'ensenyament USTEC, que ha recordat que a Sabadell només hi ha un institut que ha aplicat el pla: l'IES Jonqueres. Sobre la digitalització, López diu que els llibres digitals són "fluixos, sexistes i deixen molt a desitjar, fins al punt que hi ha mestres que s'han negat a utilitzar-los a les seves classes".

"Si s'hagués fet bé, de forma planificada, hauria estat d'una altra manera", reconeix el portaveu. Miquel González, representant de CGT, per la seva banda, denuncia la retallada de claustre i personal de suport que s'ha dut a terme amb la nova llei. "Amb la retallada, s'ha perdut entre mig i un professor a cada centre, i s'ha reduït la jornada a un terç, quan abans era a la meitat", diu González. El portaveu també lamenta "la gran regressió que s'ha donat a l'escola pública, que és qui ho acaba pagant".

En contra de les hores extra

Els tres sindicats també es mostren contraris a l'increment de les hores extres que s'ha produït "per tal de mantenir la qualitat educativa". "Treballar als centres cada cop es fa més difícil", afirma González. Per a Manel Pulido, de CCOO, aquests problemes també es donen a l'àmbit de la Formació Professional: "Al Vallès, més de 700 persones no s'han pogut matricular per la manca de planificació del Departament. I més de 1.000 s'han quedat sense matrícula a l'escola de formació d'adults".

Pel que fa a la massificació de les aules, els sindicats asseguren que a molts centres escolars es superen les ratios d'alumnes permeses. "Les aules estan més massificades, els professors més estressats i cada cop hi ha menys recursos", assenyala López. Sobre les substitucions, "si un professor es posa malalt divendres, no tindrem substitut fins dijous". "Això abans no passava", sentencia.

Per tot, el proper dilluns 9 de novembre hi haurà una concentració a les 17.45 hores davant de l'Auditori de Barcelona (C/Lepant, 150) en defensa "d'un ensenyament públic i de qualitat".

Escrit per ASabadell

28 d’oct. 2009

Manifestació de CGT contra la crisis-Plç. Ajuntament Sant Boi de Llobregat-31/10/09 17.30h

De Sabadell sortirem a les 15.30 de l´estació no Rambla dels FGC fins a Plç. Catalunya on agafarem altra tren FGC fins Sant Boi, la plaça del Ajuntament està prop de l'estació.

Ja ningú pot amagar que estem immersos en una greu crisi, que té unes característiques diferents a les anteriors. No només és una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l'especulació, és una crisi econòmica (crisi del sistema capitalista), és una crisi energètica, és també una crisi de recursos (crisi ecològica) i també és una crisi alimentària que afecta sobretot a la població del tercer món, és una crisi global que afecta a tots els continents.
Des de mitjans de l'any passat els efectes de la crisi s'estan encebant a Catalunya i l'Estat espanyol, especialment en els treballadors/es. Les xifres de l'atur van augmentant dia a dia amb unes xifres escandaloses, a Espanya s'han sobrepassat els 4,3 milions de desocupats i pot arribar fins als 5 milions, estarem en un país en que, superada la crisi, l'atur estarà assentat entorn a un 15%.
A Catalunya a data de 31 d'agost s'han arribat als 519.129 desocupats/des, els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) se succeïxen un després d'un altre amb el vistiplau, en la majoria dels casos, del Departament de Treball de la Generalitat. I cada vegada és més evident que els empresaris s'estan aprofitant de la por i la incertesa que provoca aquesta crisi entre la ciutadania, reajustant les plantilles de les empreses amb acomiadaments i rebent ajuts de l'erari públic.
Les contínues reformes laborals i negociacions claudicants que han realitzat fins a dia d’avui els sindicats majoritaris, generant pèrdues de drets socials i grans beneficis per als empresaris, han estat determinants per a la desmobilització dels treballadors/es, sumat als baixos salaris i l'augment dels preus fa que la crisi caigui sobre la classe treballadora de forma implacable.
L'efectivitat de les lluites dels treballadors afectats contra aquestes mesures es veuen condicionades per la dispersió de les respostes de lluita i mobilització. A això es suma que la Generalitat i els sindicats majoritaris accepten la reducció d'ocupació a canvi de diners i pau social.
El Decret de 6 de Març 2/2009, que el govern central va acordar, sota el títol de Mesures per al Manteniment de l'Ocupació, amb mesures com l'ajornament del pagament de les quotes a la Seguretat Social o bonificacions als empresaris de quotes per la contractació d’aturats, només els beneficia a ells, amb el risc de l'impagament o condonació de milers de milions com ja va succeir en situacions similars. Ara, amb la pujada d'impostos i l'almoina de 420 euros als desocupats, es tracta d'adoptar mesures de maquillatge, més que solucions reals a la injustícia social.
És hora d'acabar amb aquesta dinàmica de col•laboració, que l'única cosa que serveix és per a perpetuar el sistema capitalista i arremet únicament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores, des de la CGT fem les nostres propostes per a sortir del pou en que ens han ficat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris sense escrúpols, amb la col•laboració dels paràsits polítics, que tracten de desviar l'atenció amb els seus vergonyosos casos de corrupció.

Davant la crisi la CGT proposem com mesures més urgents:
• El repartiment del treball, cap a la jornada de 35 hores, l'eliminació de les hores extres, la recuperació del poder adquisitiu perdut, un salari mínim de 1.200 Euros i una Renda bàsica proporcional.
• Proposem desenvolupar polítiques industrials pròpies, preparant el control sindical de les multinacionals, i avançar en tecnologies netes i ecològiques.
• Exigim que s'apliquin polítiques socials: millora del transport urbà i interurbà, trens de rodalia, ampliar els centres d'ensenyament i sanitat Públics.
• Eliminar els interessos dels préstecs, control públic de la Banca.

Ciudadans i ciutadanes de Catalunya, la situació ens obliga a estar desperts, només amb la unitat i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa, podrem aconseguir que qui ostenten el poder hàgin de donar solucions als nostres problemes. El dissabte 31 d’octubre a Sant Boi de Llobregat (MANIFESTACIÓ 17.30 h. Pl. Ajuntament) és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d'aquesta crisi, sortirem al carrer a manifestar la nostra protesta i donar les nostres alternatives, si persisteixen en no donar solucions, HAURÍEM DE FER UNA VAGA GENERAL, només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.

Escrit per CGT Catalunya

20 d’oct. 2009

Comunicado de la Asamblea de parados/as de Badía tras el documental de TV3 ”Atur registrat: 22%”

Desde la Asamblea de Parad@s de Badía queremos recordar a los vecin@s nuestra trayectoria después del documental de TV3:”Atur registrat: 22%”. No queremos que se pongan medallas los que nos han boicoteado, criticado o simplemente han pasado de nosotr@s.

PASADO

La asamblea de parados nace en el mes de marzo a petición de un grupo de afectados. Desde ese primer momento hasta la actualidad se nos abren las puertas del Casal de l´Esquerra, después de que se nos cerrase la de la Asociación de vecinos y la de locales en propiedad del ayuntamiento. Nos comenzamos a organizar rápidamente, detectando que había un grupo importante de parad@s que tenían graves problemas con el pago de las hipotecas. Se divide la asamblea en dos ya que eran temas paralelos y necesitaban asesoramiento legal, que gratuitamente nos han proporcionada los compañeros del Casal de l´Esquerra. Así nace la Asamblea de afectad@s por la Hipoteca de Badía.
A parte de las dos asambleas semanales montamos “Los jueves al Sol”. Los primeros meses de existencia tuvimos que aguantar el aislamiento informativo y el desprestigio de vecinos cercanos al partido que gobierna en el ayuntamiento. Fueron momentos difíciles, ya que casi nadie apostaba por nosotros. Esto comienza a cambiar con la manifestación del 27 de mayo, donde más de 100 parad@s se manifiestan por las calles de Badía. La manifestación rompe el silencio informativo y comenzamos a salir en medios de comunicación locales.
En junio comenzamos a reunirnos con el teniente alcalde para poder controlar las contrataciones del Plan E, pidiendo que no se subcontraten las obras y que se contraten parad@s de Badía. Las reuniones son papel mojado y el ayuntamiento subcontrata todas las obras y la de la escalera mecánica no se contrata ni a un parad@ del barrio.
En julio el subdirector de documentales de TV3 nos visita para explicarnos que tiene la idea de hacer un documental sobre la crisis y tras ver una multitudinaria asamblea en la Plaza de la Sardana y escuchar todos los problemas que surgen, decide hacerlo. Todos los testimonios de parados del documental menos uno, son miembros de la Asamblea de parad@s y la Asamblea de afectad@s por la Hipoteca.

FUTURO

Para enero de 2010 se espera la llegada de otro plan E y la Asamblea de parad@s continuará exigiendo lo mismo al Ayuntamiento de Badía. También exigirá un Plan de empleo local amplio, como las “peonadas en el sur de España”, donde se contraten parad@s del barrio para limpiar calles, arreglar pequeños desperfectos de la vía pública, limpiar las zonas verdes…
La negociación del convenio de las hipotecas que presenta ADIGSA y el Ayuntamiento, es vital para que se busque una solución real y viable al problema de impagos de hipotecas. La Asamblea de parad@s y de afectad@s por la Hipoteca velarán por los intereses de los afectados y no por el de los bancos que es lo que hacía el anterior protocolo presentado precipitadamente por el Gobierno Municipal y anulado tras nuestras quejas.

Participa en nuestras asambleas, tus problemas y tu voz se escuchan ya que también son nuestros problemas, no caigas en la apatía ni confíes que políticos o sindicalistas profesionales luchen por ti.

Miércoles a las 18.30h Asamblea de parad@s y viernes a las 19.30h Asamblea afectad@s por la Hipoteca en el Casal de l´Esquerra

Més judicis als sabadellencs/eques que denuncien l'especulació-Jutjats de Sabadell -2/11/09 10h

El proper 2 de novembre a les 11 del matí als jutjats de Sabadell hi haurà un judici en el que s'acusa a quatre joves de la ciutat del delicte d'usurpació, aquest cas es refereix al 2007, a una de es moltes cases okupades que durant aquells temps havia alliberat l'Assemblea d'Okupes de Sabadell per tal de denunciar l'especulació que patia la nostra ciutat i per tal de mostrar la necessitat de crear espais de trobada i de construcció social al marge de les lleis de mercat (per més informació sobre el cas us adjunto el comunicat en format pdf). La situació de crisi actual amb l'agreujant de la bombolla immobiliària que ja ha explotat ha donat encara més raons i arguments al que ja anteriorment veníem defensant, però tot hi així la implacable justícia segueix insistint en voler-los jutjar.
Actualment l'Assemblea d'Okupes de Sabadell ja no existeix i s'ha creat un petit grup de suport que està ajudant a vehicular el suport i l'assessorament a aquestes quatre persones i a la resta que es pugui veure involucrades en alguns judicis per usurpació que encara queden pendents d'anys posteriors.Aquest grup està format per membres del Moviment Popular de Sabadell.
Com a entitats i col•lectius de la ciutat us volíem demanar el vostre suport i col•laboració per tal que la solidaritat amb aquestes persones sigui màxim i les seves conseqüències jurídiques mínimes i hem pensat en les següents senzilles accions (restem obertes a noves idees):

- El 2 de novembre a partir de les 10 del matí es farà una concentració davant els jutjats de Sabadell.
- El mateix 2 de novembre a les 10.15 es farà una roda de premsa i demaríem que cadascun dels col•lectius i associacions poguéssiu fer venir una persona perquè hi fos present, no cal que parli si no vol, simplement que digui que representa a x col•lectiu i que dóna suport a les persones que seran jutjades.
- Que des que llegiu aquest correu fins al 2 de novembre feu difusió d'aquest cas a través de reenviar el comunicat, fer un escrit propi de suport i totes aquelles formes que creieu convenient.
- Que difongeu tot això i convideu a totes les associacions i persones que considereu convenient perquè vingui en tots aquests actes.

Per qualsevol informació, proposta etc. podeu dirigir-vos al meu correu o al mòbil 636913686 (Glòria)

Gràcies pel vostre suport i endavant amb la lluita!

Escrit per Endavant Sabadell

13 d’oct. 2009

La xifra d’aturats a Sabadell és la més alta des de fa cinc anys

Gairebé 18.000 persones s’han quedat sense feina a la ciutat, una xifra similar al passat agost. A tota la província, només 6.316 persones han sol·licitat els 420 euros de prestació extraordinària.
El setembre ha estat un mes especialment dur pel que fa a l’ocupació a Sabadell. Un total de 17.913 persones s’han quedat a l’atur, el que significa una pujada d’unes 170 persones respecte a la xifra del setembre passat.
Tot i l’increment, cal remarcar que el mes d’agost va ser especialment dramàtic perquè unes 900 persones van perdre la seva feina. Actualment la xifra de desocupats és la més alta a la ciutat en el que va d’any, de fet, es tracta d’una dada inèdita en els darrers cinc anys al municipi. A la comarca el nombre total de parats és de 72.055, 1.200 més que fa un mes.
Protecció temporal
Del total de desocupats, els qui més preocupen són les persones que fa temps que han perdut la feina i es poden quedar sense subsidi. Es calcula que a la ciutat hi ha unes 4.400 persones que fa més de 12 mesos que estan a les llistes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Pensant en aquest segment de població inactiva al mes d’agost es va endegar des de Madrid el Programa Temporal de Protecció per a la Desocupació i l’Inserció. Una iniciativa envoltada de polèmica des del primer moment i que a tota la província de Barcelona ha propiciat que, fins el 30 de setembre, només 6.316 persones hagin sol·licitat els 420 euros d’aquesta mesura.
D’entre totes aquestes demandes ara només estan cobrant la prestació extraordinària 4.178 persones, 1.202 sol·licituds han estat denegades i 556 estan pendents de resolució. Igualment, 380 encara s’estan tramitant.

Escrit per ASabadell

L´Assemblea de desocupats de Badia a 30 minuts TV3-18/10/09 21.50h

És un reportatge de Carles Guàrdia, Quico Concellón i Josep M. Domènech
Producció: Sandra Rierola. Muntatge: Jordi Díaz

Veure Documental

En Juan ha acabat el subsidi d'atur i viu a casa de la seva mare, que cobra una pensió mínima. L'Esteban fa dos anys que no treballa, i ell, la dona i el fill han de sobreviure amb una ajuda familiar de 420 euros al mes. Van tan justos que han d'anar a demanar menjar per les cases.
Aquestes són algunes de les històries personals que recull el "30 minuts" d'aquesta setmana. És un treball centrat en l'impacte que la crisi econòmica té a la ciutat de Badia del Vallès.
En aquest municipi, la taxa d'atur és de les més altes de Catalunya: el 22%. Es tracta d'una població estrictament obrera i per això les repercussions de la recessió hi són mes colpidores.
En el reportatge es veu com, per sobreviure a la precarietat, la gent depèn tant dels ajuts públics directes com dels plans conjunturals d'obres o les xarxes solidàries, com la parròquia, la família o els amics. També hi té un paper considerable l'economia submergida, però molt menys que en les crisis anteriors. Es mostra, igualment, la feina que fan les institucions -en aquest cas, els serveis socials municipals- o l'activitat d'una assemblea local de parats.
També s'explica la situació d'unes vuitanta famílies marroquines que van anar a viure al barri no fa gaires anys i que ara corren el perill de ser desnonades perquè no paguen la hipoteca. Gairebé tots els caps de família treballaven a la construcció i ara estan en atur. Això ha fet destapar un embolic legal, perquè els pisos es van comprar amb crèdits hipotecaris per un preu superior al legalment autoritzat. La Generalitat i l'Ajuntament intenten trobar una sortida al cas, però la cosa podria acabar en un escàndol social o un procés judicial molt complicat.
En resum, en un petit espai es concentren moltes de les tensions i els drames que comporta una alta taxa d'atur, una situació que es pot generalitzar a tot el país si la crisi continua empitjorant.

2 d’oct. 2009

La CGT es concentra davant les portes del Grup Ruffini



Des de la Secció Sindical de CGT a ICMA es vol agrair les mostres de solidaritat rebudes en la concentració d’avui enfront de les portes de Ruffini. Més de 100 company/es s’han unit per a denunciar l’actitud prepotent i feixista del Grup Ruffini.
El nostre reconeixement es basarà en la lluita i denúncia contra el Grup Ruffini per la persecució sindical cap a la CGT que estan portant a terme.

Escrit per Secció Sindical de CGT a ICMA

30 de set. 2009

Seminari Taifa: El procés de construcció Europea-Can Capablanca-Tots als dijous d´Octubre 19h

A l’actualitat la Unió Europea s’ha convertit en un dels agents fonamentals en l’avenç de les polítiques neoliberals. L’objectiu del curs es centraria en presentar quins són, des dels seus orígens, els objectius del procés de construcció europea així com quins instruments ha emprat per la consecució d’aquest objectius. Analitzar quins són els reptes presents i futurs de la Unió així com els diferents impactes socials, ambientals i econòmics del procés esdevindran també temes centrals del curs. Totes les sessions tindrán lloc a Can Capablanca a les 19:00 els següents dijous del mes d'Octubre:

1ª Sessió
1 OCTUBRE
La naturalesa de la UE
Origen i trets principals.

2ª Sessió
8 OCTUBRE
Política econòmica i social de la UE (I)
Les principals polítiques econòmiques i socials de la UE i línies rectores.

3ª Sessió
15 octubre
Política econòmica i social de la UE (II)
Les principals polítiques econòmiques i socials de la UE i línies rectores.

4ª Sessió
22 OCTUBRE
Conclusió


Organitza: TAIFA(Seminiari d'economia crítica) i Escola en Moviment

Per més informació o inscripció envia un correu a escolaenmoviment@gmail.com
http://seminaritaifa.org

22 de set. 2009

Concentració a l’empresa ICMA de Rubí-1/10/2009 12h

Com molts ja sabeu els companys acomiadats de l’empresa ICMA estan lluitant pel seu lloc de treball i contra la persecució a la CGT en aquesta empresa. Us recordem que a aquesta empresa li va ser denegat un ERO i que va acomiadar de forma fraudulenta als companys. Que gairebé la totalitat dels 12 acomiadats són afiliats a CGT, dos són delegats, i que des del mes de juny estan sense cobrar, posant traves l’empresa per a la tramitació de la prestació d’atur. El que crea una situació difícil de suportar.
El passat 17 de setembre se celebrava al CMAC la conciliació per l’acomiadament dels 12 companys de l’empresa ICMA sense acord, quedant pendents de judici. Els companys porten amb aquest mes tres mesos sense cobrar, estan aguantant estoicament i segueixen amb ganes de no cedir. L’empresa els ha plantejat arribar a un acord, però sense concretar, d’una forma poc clara, que dóna més la sensació de voler embolicar la cosa sense donar sortida, que altra cosa. La contestació dels companys que és que CGT està per l’ocupació i el que han de fer és readmetre a la plantilla acomiadada.
Els companys estan concentrant-se gairebé tots els dies en la porta de l’empresa ICMA i RUFFINI ja que pertanyen a aquest grup, d’una forma admirable tenint en compte la situació que tenen. CGT hem de denunciar l’actitud VIOLENTA I TERRORISTA d’aquesta empresa, doncs sotmetre als treballadors a una situació com la que estan sofrint, de desgast, de pressió i de persecució a una forma de fer sindical, no es pot qualificar d’altra forma més que de violència i terrorisme empresarial a qui cal parar els peus, que des de CGT no podem tolerar i a la qual ens veiem obligats a donar resposta per solidaritat i suport mutu.

PEL QUE US CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ DE DENÚNCIA I REBUIG A LA VIOLÈNCIA EMPRESARIAL I DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA LLUITA EXEMPLAR DELS COMPANYS, EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI.

Per no tingueu molt clar com arribar:Mapa


Escrit per CGT Baix Llobregat

18 de set. 2009

Sobre la vaga general

La CGT ha fet pública la seva aposta per la vaga general. Aquest article pretén fer algunes aportacions al debat generat entorn aquest afer.
La CGT és, sense cap mena de dubte, el sindicat revolucionari amb més força de la nostra ciutat. Revolucionari referint a la lluita per un canvi de model, un model nou que superi qual•litativament el capitalisme; i a la seva praxis quotidiana, basada en el sindicalisme revolucionari, que no explicarem aquí per l'extensió limitada del text. Així la seva feina va més enllà de negociar i pactar amb la patronal i l’estat. A diferència dels sindicats grocs, la UGT, les CCOO i la USOC; la CGT practica la subversió obrera i assumeix la lluita de classes com a eix vehicular de la seva existència i activitat. És el sindicat revolucionari amb més força a la ciutat i a la comarca, i en termes generals també als Països Catalans. Cal tenir present però, que no a tot al país existeix la mateixa realitat i que el cas del Principat és ben diferent del d’ altres territoris. En tot cas la CGT no és un sindicat nacional, ni ho pretén ser de moment, però si és un sindicat revolucionari, ara, i al Principat de Catalunya.
Per altra banda, hem de tenir present que ni la CGT ni cap sindicat -obviant CCOO i UGT- no disposa de la força necessària per a convocar una vaga general en solitari, i segurament tampoc la tindrà amb el recolzament d’altres sindicats del panorama sindical alternatiu (alternatiu a CCOO i UGT, s’entén) com la IAC, la Intersindical-CSC, i la COS, entre d’altres. La vaga general però, és una eina més de la classe obrera per a lluitar contra el capitalisme. No es qüestió d'esperar a que siguem majoria, sinó que el que cal és una confluència de variants que poden fer viable una convocatòria, no com una batalla final en la qual es decidirà tot, sinó com a mesura de pressió, com a indicador i demostració de força tant per a la patronal i el govern com per a nosaltres mateixes. ”Un moviment obrer que no es coneix a sí mateix, és un moviment perdut”(Lenin)
Certament, si als Països Catalans ha de tenir-hi lloc una vaga general, pensem que aquesta ha d’ésser d’ámbit nacional, perquè la nostra és una lluita nacional i perquè la aquesta lluita és part essencial del procès de constucció nacional en el que estem inmersos. Un poble es construeix amb la lluita i amb eines sorgides de la lluita mateixa. Ara bé, avui és inviable, quan no ingenu, plantejar una vaga general d’àmbit català, ja que els sindicats revolucionaris catalans no tenen ni la implantació territorial ni sectorial com tampoc la força suficient. Ni tan sols la tindrien sumant-t’hi la CGT, que és objectivament el sindicat més fort del país -obviant CCOO i UGT- i com hem dit tot i que tampoc tindria la força per a convocar ella sola, seria la més adient i preparada per a fer-ho. La qüestió llavors no és tant qui convoca la vaga, sinó sota quines premises i amb quina direcció. Un comitè de vaga format per tota la xarxa sindical combativa seria l'escenari (les condicions subjectives) més adient –al qual podem aspirar ara- per a la convocatòria d'una vaga amb afany no de guanyar, sinó de mostrar-nos davant la societat. I a aquesta xarxa sindical combativa hi participarien, o hi haurien de participar, la totalitat dels sindicats revolucionaris deixant de banda les contradiccions secundàries, sindicats com la CNT, el COBAS, i els ja esmentats. A més a més caldria potenciar les Plataformes Unitàries Anticapitalistes i xarxes similars que han anat sorgint arreu del país des de les quals l’Esquerra Independentista, així com altres agents de l’esquerra anticapitalista, tindrien cabuda i podrien participar del procès de gestació i de la posada en escena de tot plegat. En la situació actual la feina dels comunistes pensem, ha d'anar en aquesta direcció, analitzar quines són les millors opcions i procurar caminar en aquest camí.
Sobre la vaga general hi ha una altra reflexió, tant o més important, i és que una vaga general no és un punt al qual cal arribar, no és una fita a assolir, tampoc és quelcom utòpic, sinó que la vaga és el màxim exponent de tota una dinàmica de lluita. No perqué sigui la cirereta del pastís, sinó perquè sense aquesta dinàmica de lluita no es pot anar a la vaga en les condicions adequadess. Dit d’una altra manera, cal un treball previ. A la vaga no s’hi va, o s'hi arriba, la vaga es fa, s'utilitza, es combina. Es tracta de crear les condicions materials necessàries per a que aquesta pugui donar un bon resultat per a la classe treballadora. Cal que les condicions objectives -que hi són sempre- (com la situació de crisi del capital que ens ha dut a un alt nivell d’atur,etc) i les condicions subjectives-que son l'arrel de tot debat polític- ( un nivell de consciència i organització elevat, una dinàmica de lluita en ascens i una alta conflictivitat) es trobin en el lloc corresponent.
La vaga no és més que una eina. Un mètode de lluita que, com tot, hem d'aprendre combinar amb la resta. Si pensem que ara és el moment, la nostra feina llavors, és encaminar-nos cap a la conscienciació de la vaga general. És a dir, començar recordant al conjunt de la classe obrera catalana que som les treballadores les que sustentem aquesta vida, i que si nosaltres parem, no funciona res. Hem d'aconseguir que els treballadors ho sàpigan, ho coneguin, ho entenguin i ho vulguin, que és el mateix que dir un nivell alt de consciència que ens permetria entrar en una dinàmica de lluita idònia per a la convocatória i consecució de la vaga en qüestió.
No obstant. cal tenir present que la dinàmica política, tot i ser un incentiu i un condicionador important per a la convocatòria d'una vaga general, no n’és el motor. Altra cosa seria una vaga general política, contra la forma de fer o el govern corrupte, que seria també una altra variable a tenir en compte -però aquí entrarien ja altres varables a valorar. De fet, la dinàmica política és el que lliga intrínsecament i dialèctica les condicions objectives amb les subjectives, doncs és el paradigma més visual de la dialèctica entre elles. Per això, és molt simptomàtic de les accions i no-accions dels poders polítics, perquè mostra en tot moment l'estat del conflicte i la seva tendència a disminuir o augmentar (reformes laborals, nous convenis, noves lleis, canvis de govern, concessions, repressió...). El condicionant màxim per a l'èxit d'una vaga és l'esmentat abans, l’alt nivell d’organització, de consciència, de formació i preparació així com de capacitat mobilitzadora de la classe treballadora. I tot aixó multiplicat per una x -com deia el Che-, i aquesta variable no és altre que el grau d'implicació directa, sistemàtica, constant i guiada dels elements més avançats de la classe obrera..
En la darrera vaga general les condicions eren altres, i amb un govern com el del 2002 i amb la convocatòria dels sindicats grocs, que per desgràcia per a la nostra classe són els majoritaris, (CCOO i UGT) varem aconseguir fer una vaga amb un seguiment majoritari al país. Segons les dades dels sindicats esmentats al País Valencià el seguiment fou de més del 80%, al Principat del 85 9% i a les Illes del 90%. És a dir que la gran majoria dels i les treballadores catalanes varen fer vaga aquell dia. És difícil , per no dir impossible, predir que passaria si en les condicions actuals convoquéssim una vaga general, amb un govern que ha aconseguit apaivagar la conflictivitat social, que té a les direccions dels sindicats majoritaris de la seva banda, com ja han demostrat negant-se a convocar una vaga malgrat haver assolit records històrics d’atur. En les condicions actuals serà difícil convocar una vaga general i que aquesta sigui exitosa per a la classe treballadora catalana, peró l´esquerra independentista no es pot mantenir al marge d´aquesa possiblitat, ni al marge d’ aquest debat. L’esquerra independentista i les seves organitzacions han de posicionar-se entorn aquesta qüestió, han de ser part principal del debat.
Molt diferent seria (i serà el dia que el tinguem) aquest debat si la classe treballadora catalana tingués un sindicat català revolucionari amb força arreu del territori i ben arrelat a la classe treballadora. Peró no és aquest el paradigma en el qual ara ens movem, i ara és quan hem de començar a treballar, amb el que tenim, i el que poguem arreplegar pel camí.
Davant d’aquesta conjuntura caldrà que l’aposta de la CGT sigui també la nostra aposta. Caldrà que sigui una aposta de tot el moviment revolucionari català, i l’Esquerra Independentista hauria d’assumir la responsabilitat que li pertoca com el moviment que volem ser. Ser actors i actrius principals en una batalla com aquesta, com a comunistes i revolucionàries que som, aixó si, sempre des de l’ autoconeixença tant de les nostres limitacions com de les nostres potencialitats i capacitats.


El debat és obert, i la lluita continua.

Àlex i Lolo, militants del comité d'Endavant -OSAN- de Sabadell

11 de set. 2009

ICMA S.A mas de lo mismo... Cronologia de la sin razón

Después de un riguroso ERE TEMPORAL comprendido entre el 16 de febrero hasta el 5 de julio de 2009, el GRUPO de empresas Ruffini S.A. (Ruffini, Icma, Alumec) presenta alos delegados de ICMA S.A., un ERE de EXTINCIÓN de contratos laborales que afecta a 12 trabajadores. Después de intensas negociaciones infructuosas en que la empresa se negó rotundamente a prolongar mediante otro ERE TEMPORAL la coyuntura circustancial de la crisis que afecta al sector del automóvil, para salvaguardar los puestos de trabajo, y posteriormente negarse a indemnizar en las mismas condiciones que los trabajadores despedidos de otras empresas del GRUPO RUFFINI S.A. presentan un expediente de extinción por causas objetivas ante el Departament de Treball. El contra informe presentado por los delegados de ICMA S.A. ante la autoridad laboral y la posterior mediación con el inspector de turno, obligan al Departament de Treball a dictaminar con nulidad por defecto de forma el vergonzoso informe presentado por la empresa.
Entre el perio o intervalo de tiempo en el que se registra el contrainforme, y se espera a la citación para la mediación por parte del Departament de Treball, la empresa comete una serie de irregularidades, como la infracción del Calendario Laboral pactado entre la empresa y los delegados de personal, obligándonos a denunciar ante la Inspección de Guardia la violación premeditada por parte de la empresa del periodo vacacional pactado y rubricado por ambas partes.
Situándonos de nuevo, el 24 de julio recibimos vía buro fax por parte de la Directora del Servei Territorial del Departament de Treball, La Sra. Elisenda Giral i Masana, el informe dictaminandolo como nulo y favorable a las alegaciones aportadas por los delegados de CGT, y el 11 de agosto con fecha del 25 de julio 12 compañeros de los cuales 11 son afiliados a la CGT, y 6 son mayores de más de 50 años, reciben en sus domicilios mientras disfrutan del periodo vacacional la carta de extinción de su relación laboral con la empresa. Entre estos compañeros hay dos delegados de personal, Juan Domingo Vela Giner y Manuel Murillo Martos, este último Secretario de Organización de la CGT del Baix LLobregat.
En el buro fax de despido la empresa insta a los trabajadores a recojer el Certificado de Empresa, la indemnización y el finiquito el 28 de agosto, dando como causa del despido a fecha 25 de julio, "extinción de contrato autorizada en ERE o por auto judicial o constatada por la Autoridad Laboral en cooperativas", (1698/09).
Los compañeros pasaron a recoger única y exclusivamente el 28 de agosto el Certificado de Empresa para poder tramitar la Prestación por Desempleo, pero el INEM nos informaba que aunque la tramitásemos nos vendría denegada ya que la empresa ha despedido improcedentemente a sus trabajadores, al no respetar el dictamen de la Direcció del Servei del Departament de Treball.
A fecha de hoy nos encontramos con 12 compañeros a los cuales se les adeuda 1 paga extra y 2 mensualidades, sin poder percibir la Prestación por Desempleo a la cual tienen derecho, y sin poder relanzar su vida laboral, maniatados a expensas de una resolución judicial que tardará meses en resolverse, con los consecuentes problemas que está generando, como el poder hacer frente al pago de necesidades tan elementales como la alimentación, obligándonos a apelar a la solidaridad de los compañeros mediante una Cuenta de Solidaridad (en la Caixa) que nos ha costado abrir:

Nº CTA. 2100.3144.24.2200070495

Desesperados de tocar las puertas del Ajuntament de Rubí en las figuras de la Teniente de Alcalde y regidora del área de promoción económica y ocupación la Sra. Maria Mas i Arrufat y al coordinador del área de promoción económica y ocupación el Sr. Rafael Güeto Ortiz, sensibilizados por nuestras circunstancias económico, socio laborales, y coordinados con los delegados de CGT para encontrar una viabilidad al problema originado por la empresa.
Y a todo esto ¿ Cuál es la situación económica laboral de la empresa ? A finales de noviembre de 2008, en reunión mantenida con el Director y responsable de RRHH de ICMA S.A., José Navarro Zarza, la empresa cerraba con un beneficio neto de más de 500.000 € y sus naves estaban libres de hipoteca ocarga fiscal, para comenzar inexpicablemente en enero de 2009 con una refinanciación del continente ( 3 naves y 1 parking ) y el contenido ( maquinaria moderna ). Quién sabe si para sufragar a posteriori los despidos que hubo en RUFFINI S.A ( 40 trabajadores ) y los de ALUMEC S.L ( 18 trabajadores ). por si esto no fuera suficiente son beneficiarios de los 14 millones de € facilitados al sector de la automoción que no consiguieron entrar en el plan de competitividad del sector aprobado por el Ministerio de Industria a primeros de enero. Entre los beneficiarios figuran empresas como ESSA PALAU, RUFFINI, SERRA,VITRON, MANUFACTURAS MAS PLACTIC,o EMTISA. Estos 14 millones de euros son adicionales a los 225 millones que ya recibieron las empresas implantadas en Catalunya del Plan de Competitividad de la Automoción. (Fuente. La Razón martes, 21 de julio de 2009. Ahora bien, habrá que preguntar a los responsables del Grupo Ruffini S.A., si este préstamo sin intereses y vinculado a proyectos de inversión se detinará a tal finalidad o a la reducción de la plantilla de ICMA S.A. para posteriormente ir a subcontratar el producto a China como habitualmente vienen haciendo, forzando la evasión de capital y enriqueciéndose con el Tesoro Público. La situación laboral es estrambótica, cuanto menos, reteniendo moldes con necesidad de ser reparados y retrasando al máximo proyectos en las dependencias de la empresa RUFFINI S.A., hasta que el conflicto sea resuelto, haciendo ver que el trabajo no existe por la ya cansina crisis que pasa en el sector del automóvil. En este apartado el tiempo juega en su contra, ya que han forzado con sus políticas empresariales ( recordemos que muchas marcadas por la Patronal CEOE ) al cierre de pequeñas empresas moldistas que desgraciadamente desaparecieron. El tiempo les apremia y las cartas se están descubriendo.


Amado Torrico. Delegado Sección Sindical de CGT en ICMA S.A.

Escrito por CGT Rubí

4 de set. 2009

L'atur registrat puja fins les 17.742 persones a l'agost amb prop de 900 aturats més a Sabadell

L'atur ha tornat a deixar una dada força negativa a la ciutat de Sabadell, amb més de 870 aturats més segons la darrera dada de l'agost, arribant, així, a les 17.742 persones. Aquesta xifra acaba de trencar la tendència positiva que es marcava des del començaments d'any, quan l'atur, tot i que anava creixent, cada vegada ho feia amb menys intensitat fins que al juny va acabar per caure en un 3'5 per cent. Les dues últimes dades, la del juliol i la de l'agost, deixen prop de 1.200 persones més a les llistes de l'atur sabadellenques. Segons la tinent d'alcalde de Treball, Montserrat Capdevila, aquest repunt de l'atur es deu molt especialment a l'anomenat "factor estacional", que també va motivar ara fa dos mesos una baixada del nombre d'aturats. Malgrat la dada negativa, Capdevila es mostra confiada en que la dada del setembre sigui positiva o, si més no, que "es moderi l'increment de l'atur".
No obstant això, la màxima responsable de l'àrea econòmica de l'Ajuntament de Sabadell ha remarcat que "el full de ruta de la lluita contra l'atur és el Pacte per l'Impuls de la Competitivitat i l'Ocupació", a través del qual es volen aplicar mesures estructurals i conjunturals per a garantir la reactivació de l'economia a la ciutat i, sobretot, el seu teixit productiu. Entre aquestes mesures, Capdevila ha destacat molt especialment la construcció del nou Centre d'Empreses a Can Roqueta, que va fer un pas endavant important durant el passat Ple municipals amb l'aprovació de destinar uns terrenys en aquest barri amb aquesta finalitat.

El Vallès Occidental registra 3.700 aturats més a l'agost

La tendència al conjunt de la comarca, d'igual manera que a Catalunya i a la resta de l'Estat, ha estat d'increment de l'atur, en un mes que habitualment acostuma a ser força negatiu en aquest aspecte. Segons el Ministeri de Treball, la realitat és que el sector turístic espanyol no ha comptat amb tanta activitat com anys enrere, de manera que és normal aquesta pèrdua de llocs de treball, malgrat que no és tan intensa com ara fa un any. Al Vallès Occidental el nombre d'aturats ha crescut en 3.700 persones, amb un pes molt significatiu en aquesta dada dels increments de Sabadell i de Terrassa (+1.100). No obstant això, l'atur puja a tots els municipis, amb uns 200 aturats més tant a Rubí, com Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola; mentre que a Castellar i a Rubí són 100 aturats més per municipi. Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més ha crescut l'atur de l'Estat, de manera que el total d'aturats al principat supera el mig milió de persones.

Escrit per Ràdio Sabadell

Jornades de formació CGT-Ensenyament-Via Laietana 18-8 i 9/09/09 16.30h

1ª sessió (dimarts 8):

  • 16,30 a 18,30 : Aspectes bàsics de la normativa d'inici de curs, novetats. Decrets de la LEC. L'objectiu d'aquesta primera part serà aclarir alguns temes laborals en el marc de l'organització del centre: calendari escolar, jornada laboral.. I fer una presentació dels primers decrets en el desenvolupament de la LEC. A partir de les informacions i dubtes que puguin sorgir es farà una discussió oberta.
  • 18,30 a 20,30: Assemblea

2ª sessió (dimecres 9)

  • 16,30 a 18,30: Aspectes de la normativa laboral: permisos, llicències, jubilació, retribucions... L'objectiu és fer un repàs a aquells temes que abasten la majoria de consultes per part del professorat: com interpretar la meva nòmina, càlcul aproximat de la meva jubilació, què passarà amb els estadis amb la implantació de la LOE, maternitat i reduccions de jornada, etc...Aquesta segona sessió es desenvoluparà amb aclariments esquemàtics d’alguns punts i amb la resolució de casos pràctics, pels quals us facilitarem la nova guia de normativa actualitzada que el sindicat ha elaborat i que us ajudarà a participar mitjançant el treball en equip.
CGT Ensenyament

La Asamblea de trabajadores/as en paro de Badía del Vallés retoma su actividad

POR ELLO OS INVITAMOS A TODOS Y TODAS LOS/AS DESEMPLEADOS/AS A LUCHAR POR UN PLAN DE EMPLEO SOLIDARIO Y JUSTO EN EL BARRIO.

Nuestras reivindicaciones son las siguiente:

1. Tenemos que cobrar. Sin dinero no se puede comer, pagar la hipoteca, libros de colegio, comunidad de vecinos, luz, agua, gas…
2. Queremos que nuestro ayuntamiento luche de forma efectiva contra el paro, nuestro municipio tiene la tasa más alta de Catalunya.
3. Que no se repita la bajísima contratación que se ha dado en el PLAN F.E.I.L.-PLAN E.
4. Que los proyectos futuros de empleo no dejen fuera a nuestos/as trabajadores/as como hasta ahora está ocurriendo.
5. No a las subcontratas, que el ayuntamiento contrate directamente.
6. Exigimos que las empresas que facturan en Badía contraten a los desempleados de este municipio.
Lo que hasta ahora ha ocurrido y sigue ocurriendo es un pésima implicación del ayuntamiento con sus ciudadanos. VEASE: la autopista, los balcones, la obra de San Pau…En nuestras narices están las obras en las que no se benefician los desempleados del barrio.
POR TODO ESTO OS PEDIMOS UNIDAD Y LUCHA!!!

VENID AL LOCAL DEL CASAL D’ESQUERRA, (CALLE BURGOS, 18) LOS MIERCOLES A LAS 18,30. TRAED VUESTRO CURRICULUM.

OS ESPERAMOS

ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO BADÍA

3 de set. 2009

Algunes lliçons de la lluita de classes a ESSA-Palau

Poc abans del letàrgic agost els companys i companyes d'ESSA-Palau van portar a terme la lluita contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació que pretenia deixar al carrrer dos cents vint-i-tres treballadores. Aquest article pretén sintetitzar algunes de les que, pensem, han estat les lliçons fonamentals que haurem de tenir en compte per a les properes lluites.
La primera lliçò és que és només mitjançant la unitat, l'autoorganització obrera i la lluita que podem avançar cap a quotes més altes del procés de la lluita de classes. És només mitjançant el camí de la lluita i la confrontació que podem avançar cap a un grau més alt de conscienciació de la classe treballadora. Conscienciació de que ella mateixa, amb les seves pròpies armes i recursos, pot presentar batalla i sortir victoriosa de l'enfrontament.
La segona, que és imprescindible i determinant el treball constant i dedicat de les nostres seccions sindicals. És imprescindible que els delegats i els militants del nostre sindicat facin de motor de la lluita, elaborant propostes, mantenint unida i amb moral a la plantilla, allunyant els discursos pactistes i derrotistes que provoquen por i desconcert, mantenint sempre el rumb correcte de la lluita. Més encara quan al centre de treball hi ha presència de sindicats grocs, ja que tot i que en determinades fases del conflicte poden caminar amb nosaltres, hem d'estar atentes, la CGT s'ha d'identificar per la seva pràctica assembleària i sempre combativa.
Que cal la unitat dels moviments socials i les treballadores en lluita seria la tercera lliçó. És imprescindible la unitat de classe. És a dir, la unitat entre els treballadors dels centres de treball, i el jovent precari autoorganitzat de la ciutat, que són també treballadors. S'ha de trencar amb la inèrcia precedent, i crear ponts de solidaritat i confluència, compartir les armes i les pràctiques militants de cadascú per a que mai més una lluita quedi sola o aïllada a la nostra ciutat.
La quarta no és cap secret, la lluita serà llarga i dura. Els companys d'ESSA-Palau han guanyat una batalla, però no la guerra. No podem badar. Hem d'estar alerta perquè la burgesia, els amos de l'empresa, tornaran a la càrrega amb més determinació, i haurem d'estar preparades, tant el nostre sindicat, com la resta d'organitzacions polítiques i juvenils de la ciutat. Hem de mantenir la constant de solidaritat i lluita entre tots els actors polítics compromesos de la ciutat.
La quinta lliçó, i potser la més important, és que ESSA-Palau és la primera empresa del Vallès que es planta davant d'un ERO, la primera que diu: “per aquí no passo, em lio a bufetades”. Aquesta és una lluita exemplar que ens ha de servir de precedent per a la resta de seccions sindicals i per a la classe obrera en general. Els companys d'ESSA-Palau ens han mostrat que és possible aturar un ERO. Aquesta lluita mostra que les decisions de la burgesia no són fatals, irreversibles. Però el que encara és més important que això, que les treballadores tenim la força per incidir i poder prendre un trocet de justícia al capital, que si ens ho proposem, podem ja no sols presentar resistència, sinó guanyar. És un pas de gegant que els treballadors d'ESSA-Palau siguin conscients de les seves forces i que coneixin i sàpiguen que en última instància seran ells qui aturarn o no un ERO, un acomiadament, o simplement aconseguirsn millores en les seves condicions de vida. Que sigui conscient la resta de treballadores, és la nostra feina. Perquè serà la consienciació del subjecte i la seva capacitat d'incidència al conflicte –i aquí te un paper determinant els militants del nostre sindicat– la que determinarà la balança en l'hora decisiva de la lluita.
La sexta i última lliçó és que el sindicalisme no ha mort. Aquest conflicte ens ha mostrat que el sindicalisme continua sent una arma valuosa per a la classe treballadora, útil i eficaç per a lluitar per unes condicions de vida més dignes. És exemple també de la superioritat qual•litativa del sindicalisme combatiu i de classe vers el pactisme-burocratisme i el sindicalisme groc. Practicar un sindicalisme solidari, compromès, combatiu i de classe és ja una petita victòria i una garantia de democràcia, participació i lluita, i per tant, d'avanç en la correlació de forces de la lluita de classes en general, però també en l'escenari concret on es desenvolupa. La confiança de la classe treballadora en el sindicalisme combatiu es crea, també i sobretot, practicant un sindicalisme combatiu, donant-li validesa pràctica en situacions i escenaris concrets, mostrant com de perjudicial és el pactisme i el sindicalisme groc. En definitiva, mostrant la viabilitat de la lluita i la solidaritat com a únic camí per afrontar el conflicte amb unes mínimes perspectives d'èxit.
Amb totes les seves contradiccions i limitacions, els companys d'ESSA-Palau ens han donat un exemple de dignitat, valentia i lluita. Siguem dignes i continuem avançat! Contra la crisi, solidaritat, dignitat i lluita!

23 de jul. 2009

ESSA PALAU retira el ERE que afectaba a la mitad de la plantilla

Tras 15 días de hulega y una fuerte movilización de los trabajadores/as de ESSA PALAU, la empresa retiró esta madrugada el ERE que amenazaba en dejar sin empleo a casi la mitad de la plantilla. La empresa ha acordado con los sindicatos la retirada del expediente y la continuación de la negociación más adelante, ya que la empresa alega que sigue sobrando gente. El cambio de táctica de la empresa radica en ofrecer bajas voluntarias y no forzosas como venía planteando con la presentación del ERE. Se mejora el plan social para bajas voluntarias de hasta 36 dias por año a los trabajadores/as con menos de 10 años en la empresa. A los trabajadores/as con más de 10 años se les ofrece 20 años de indemnización y dos años de excedencia, con posibilidad de reingreso preferente en la empresa si la situación económica mejora. También se ha acordado no realizar ningún expediente disciplinario por el momento a trabajadores implicados en diversos indidentes en los últimos días de movilización.
Hoy mismo los trabajadores de la empresa reunidos en asamblea a las 14h han apoyado mayoritariamente el acuerdo y comenzarán a trabajar esta misma tarde. También ha quedado desconvocada la concentración de esta tarde en el Centro Metalúrgico de Sabadell.
Desde CGT Sabadell se valora positivamente la lucha ejemplar de los trabajadores/as de Essa Palau, que tras muchos días de huelga habían conseguido paralizar Nissan, SEAT y hoy mismo Mercedes. Esta lucha es un ejemplo de como una pequeña empresa de suministros para las grandes marcas y es capaz de parar un ERE a trasvés de la lucha obrera, la unidad sindical y la solidadaridad de diferentes agrupaciones sociales y políticas.

Publicat a Vilaweb

22 de jul. 2009

Segunda reunión de la Asamblea de trabajadores en paro de Sabadell

Unas 45 personas en paro se reunieron ayer 22 de julio a las 18h en el Centro Cívico Rogelio Soto (Plaza Picaso de Campoamor), para acabar de constituir la Asamblea de trabajadores en paro de Sabadell. Se acordó confeccionar un calendario de asambleas para los meses de septiembre y octubre, realizar estas asmbleas en los distritos de la ciudad donde aún no se han realizado; confeccionar una propuesta de tabla reivindicativa de la asmablea de sabadell a partir de las aportaciones de las asanbelas de badia, barcelona, y las propias que surgieron ayer entre los/as asistentes a la asamblea y poner en marcha el blog de la asamblea paradossabadell.wordpress.com. La próxima asamblea se realizará el próximo martes 28 de julio a las 18h, en el Centro Cívico Rogelio Soto, con la intención de una semana antes de hacer una buena campaña de propaganda y conseguir que más parados de la ciudad se sumen a la iniciativa.

POR EL EMPLEO DIGNO, AQUÍ Y AHORA!!

Somos un grupo de trabajadores y trabajadores que estamos en el paro y hemos dicho BASTA! Porque estamos hartos!! Estamos hartos de que se nos trate como simple mercancía. Hartos de perder días y días buscando trabajo y no encontrarlo en ningún sitio. Estamos hartos de que mientras los políticos, los empresarios, sindicalistas profesionales y toda la chusma que ha provocado esta situación se nos rían en la cara diciendo “lo peor de la crisis ha pasado”.

Así que hemos decidido organizarnos. Y os invitamos a que lo hagáis con nosotras, porque nadie hará nada por nosotros y ya va siendo hora de que callemos la boca a esos impresentables y exijamos lo que es justo y nos pertenece!

PORQUE NO PEDIMOS NADA QUE NO SEA NUESTRO! QUEREMOS TRABAJO DIGNO Y LO QUEREMOS AHORA!!

Por todo esto ven el próximo martes 28 de julio al Centro Cívico Rogelio Soto (Plaza Picaso), a la Charla-coloquio, hablaremos de la situación que estamos pasando, de las cosas que podemos hacer, y aportar ideas para que la ciudadanía de Sabadell sepa que, aunque no tengamos trabajo, EXISTIMOS!! Entre nosotros, los parados y paradas, haremos presión para conseguir aquello que es nuestro: TRABAJO.

Publicat a Vilaweb

20 de jul. 2009

L’assemblea de treballadors d’ESSA-Palau pendent d’aprovar el preacord proposat ahir per l’empresa

Ahir, a la reunió que es va celebrar a Inspecció del Treball entre les parts afectades pel conflicte laboral a ESSA-Palau es va arribar a un preacord que està pendent de ser ratificat o no per l’assemblea de treballadors d’aquesta empresa. A trets generals el preacord proposat per l’empresa passa per reprendre el funcionament amb normalitat de l’empresa així com allargar el període de negociacions fins al mes d’octubre, allargant així la decisió de l’expedient d’extinció de contractes.
Aquest preacord s’ha donat després que treballadors de l’empresa anessin el passat dijous al Parlament a demanar que els diputats s’impliquessin en la seva problemàtica i es posicionessin a favor dels treballadors en aquest conflicte laboral, alhora també van aconseguir el suport de Manuel Ruiz, alcalde de Santa Perpètua de Mogoda, que es va comprometre a donar suport al treballadors d’ESSA-Palau.
Tot i que l’acceptació d’aquest preacord queda relegada a l’assemblea general de treballadors, ja s’han fet sentir les primeres veus crítiques al preacord al•legant que aquest ‘és una estratègia de l’empresa per frenar els nivells de lluita que s’estan duent a terme proposant allargar el termini per una decisió que sembla que ja està presa’.

Escrit per Vilaweb

16 de jul. 2009

Estampaciones Sabadell va augmentar les seves vendes el 2008


Els treballadors d'ESSA PALAU intensifiquen la lluita en el marc de la vaga indefinida que van iniciar el dilluns.
Segons l'informe d'enguany del Directori d'empreses e-informa, l'empresa sabadellenca Estampaciones Sabadell va augmentar les seves vendes el 2008. Una dada a què el cap de Recursos Humans, Carles Jiménez, no va fer referència en la justificació pública de l'ERO que pretén acomiadar 223 treballadors de la seva planta de Palau-solità i Plegamans. El comitè d'empresa amb representació majoritària de la CGT va iniciar el dilluns una vaga indefinida.
Després de l'ERO parcial aprovat el 2008 i el d'aquest mateix any, l'empresa Estampaciones Sabadell ha presentat aquest juliol un expedient d'extinció de contractes que afecta la meitat de la plantilla de la seva planta de Palau-solità i Plegamans. El conjunt dels treballadors ja van anunciar que no acceptarien aquest nou ERO, i han iniciat una vaga indefinida aquesta setmana.
Com a mesura de protesta i de manera pacífica, un dels delegats sindicals de l'empresa es va encadenar ahir a la porta de la nau, recolzat en tot moment per un grup important de treballadors. Aquesta acció, així com les dutes a terme els últims dies, va comptar amb l'actuació dels mossos d'esquadra, que des de divendres custodien la fàbrica amb diverses dotacions dels antiavalots.
La plantilla va acordar ahir assemblees de matí i tarda per avui per tal de debatre les següents actuacions i preparar la reunió a la Generalitat prevista per demà.

L'altre cara d'Estampaciones Sabadell

Tot i que Estampaciones Sabadell justifica l'acomiadament dels 223 treballadors per la caiguda de les vendes dels últims mesos, el cert és que l'empresa va augmentar les seves vendes el passat 2008. Així ho certifica l'informe anual del directori estatal d'empreses e-informa, segons el qual l'empresa hauria augmentat les seves vendes prop d'un 6% el passat exercici. Per altra banda, cal ressaltar que l'any 2000 l'empresa va deslocalitzar part de la seva producció i va instal·lar un planta a la República Txeca.

Escrit per Vilaweb