15 de des. 2008

La crisis ya ha afectado al empleo de más de 3.000 personas en el Vallés

La crisis ya ha afectado al empleo de unas 3.000 personas en el Vallés Occidental, donde sólo desde octubre se han presentado una quincena de Expedientes de Regulación de Empleo (ERE) que han acarreado el despido de unos 2.800 operarios y la supresión de más de 350 puestos de trabajo.
La mayoría de las empresas afectadas por la actual coyuntura económica son las relacionadas con el sector de la automoción y la construcción, si bien los sindicatos han constatado que la crisis se está extendiendo a todo tipo de industrias, desde la alimentación hasta la química, según ha dicho a Efe un responsable sindical en el Vallés Occidental.
Sólo en las últimas semanas, ha explicado, una quincena de empresas de la comarca han presentado expedientes de empleo.
Por el momento, la mayoría de expedientes presentados son temporales, que afectan a cerca de 2.800 trabajadores, principalmente de grandes compañías auxiliares del sector del automóvil, como es el caso de Ficosa, Delphi o Estampaciones Sabadell.
Por contra, las firmas que han optado por rescindir contratos son básicamente pequeñas y medianas empresas que hace tiempo que arrastran dificultades y que se han visto imposibilitadas a seguir adelante en el actual contexto económico.
Concretamente son una decena las empresas vallesanas que desde octubre han presentado expedientes de extinción de contratos, lo que comportará el despido de más de 350 operarios.
Se teme que la crisis se intensifique en el próximo año y que se dispare el número de empresas que, una vez agotadas las medidas de flexibilidad existentes para intentar adaptarse a la situación, anuncien una larga lista de despidos.
El Vallés Occidental concentra buena parte de la industria auxiliar del automóvil presente en Cataluña, uno de los sectores que más afectado se está viendo por la crisis y los ajustes de plantilla que ésta ha comportado en compañías como Seat o Nissan.
Hasta el momento, uno de los mayores ajustes es el que ha anunciado Ficosa en sus plantas de Rubí y Mollet del Vallès.
El grupo catalán ha planteado el despido de 140 trabajadores en Rubí, fruto de la fusión de las dos fábricas que posee actualmente en el municipio, así como un ERE que afectaría a 868 empleados de Rubí y Mollet.
También Magneti Marelli, filial del grupo automovilístico italiano Fiat, ha anunciado un expediente temporal para más de 650 trabajadores de las plantas de Barberà del Vallès y Llinars.
La multinacional estadounidense Delphi Diesel Systems ha presentado un ERE de 23 días que afectará a unos 800 trabajadores de la fábrica de Sant Cugat, mientras que Estampaciones Sabadell, fabricante de carrocerías para el automóvil, ha planteado la suspensión temporal de 226 empleados.
Entre las empresas que han comunicado extinciones de contratos hay muchas vinculadas a la construcción, como es el caso de Cerámicas Sugrañes, dedicada a la fabricación y comercialización de azulejos, que prevé despedir a 80 personas de su planta de Cerdanyola del Vallès.
La lista la engrosan, sobre todo, pequeñas y medianas empresas, de hasta cincuenta trabajadores, que se han visto abocadas a cerrar, dejando en la calle a decenas de empleados.
Es el caso de El Punt del Clima, empresa dedicada a la instalación de aire acondicionado, que ha anunciado el cese de su actividad y el despido de su decena de empleados, o Comega, de Polinyà, que propone echar a otras once personas.


Escrito por EFE

10 de des. 2008

Los trabajadores de FICOSA Rubí no aceptan el ERE temporal presentado por la empresa

El pasado 21 de noviembre la empresa FICOSA de Rubí presentaba cuatro EREs temporales que afectaban, en su conjunto, a 868 trabajadores durante 45 días, repartidos en las dos plantas productivas de Rubí y la fábrica y centro tecnológico de Mollet del Vallés.
Hoy martes 9/12/08 se ha celebrado una asamblea en la empresa Fico Triad, donde los trabajadores se han posicionado en contra del expediente de regulación temporal presentado por la empresa. Previamente la empresa se cerró en banda a la negociación, presentando unas mejoras del expediente de forma unilateral, muy escasas y haciendo caso omiso a la propuesta presentado por parte del Comité de Empresa.
Claramente, la presentación de este expediente de regulación por parte de la empresa va encaminado, como así reconoció la dirección de esta empresa, a recoger las ayudas que se darán al sector del auto desde el gobierno central y no por motivos organizativos y productivos como alegan ante el Departament de Treball. El Comité de Empresa presentó una batería de propuestas para poder retirar el ERE, con concesiones por parte de los trabajadores, pero la empresa no quiso en ningún momento negociar. El comité ha comenzado a preparar el contra informe, que también se realizará como CGT(mayoría en el comité de empresa) si así se cree oportuno. Los trabajadores se han dado cuenta de lo que la empresa busca, dinero rápido a través de ayudas del estado, y el ahorrarse el salario de 45 días, pagado a través del SOC también con dinero público.

8 de des. 2008

Carta als delegats i afiliats de CGT Sabadell sobre les vagues universitàries

La naturalesa del conflicte estudiantil que s'està vivint a les aules de les universitats catalanes avui en dia és complexa, però simple alhora. Dins les reivindicacions del moviment estudiantil i les assemblees d'estudiants no sols s'està fent una crítica a l'Espai Europeu d'Estudis Superior -Bolonya- sinó que s'està fent també una crítica estructural al funcionament de les universitats, als seus òrgans de decisió, als mecanismes de participació de la comunitat universitària en aquests, i en definitiva, al model universitari i docent del present i del futur. Fent una petita anàlisi de l'escenari en què ens trobem a dia d'avui -divendres 5 de novembre- el panorama el podríem definir en varis punts:
1.Les ocupacions de facultat s'estan plantejant com a el desenllaç, o més bé com a la culminació, de tot un procés de mobilització de les assemblees d'estudiants. Parlant clar, el que estan significant aquestes ocupacions és una vaga indefinida, cosa que no és broma. S'ha de dir que a aquest moviment s'hi han sumat, i s'hi estan sumant, una gran massa d'estudiants, més de la que s'hi ha sumat als últims anys, i s'ha convertit en un moviment que, tot i haver estat organitzat, ha sorgit de forma espontània. Les assemblees de facultat no sols han aconseguit mantenir la vaga, sinó que les pròpies assemblees han augmentat la participació, entre 200, 300 i 500 assistents. El conflicte actual a les facultats ocupades, s'ha d'entendre doncs, amb els seus matisos i diferències, com a una vaga indefinida a una empresa, és a dir, amb els mateixos agents i les mateixes “jugades” per part de la “patronal-rectorat”: assemblees multitudinàries, paralització de l'activitat docent, piquets, negociacions, esquirols, expedients, xantatges, etc.
2.Les ocupacions s'estan plantejant també, no sols com a aturada de l'activitat docent, sinó que el què es pretén és sobretot informar a l'estudiant sobre el que significa el procés de Bolonya. Així, denunciant la falta d'informació per part de la institució UAB sobre els plans d'estudi sota el pla de Bolonya, som les estudiants les què estem fent un major esforç per a no sols informar als estudiants, sinó, i el més important, donar l'oportunitat d'opinar, d'expressar-se com a estudiant, de participar en la presa de decisions.
3.Amb aquestes ocupacions els i les estudiants hem aconseguit per primer cop, després d'anys de lluita, que l'equip de govern de la UAB i el rectorat tinguin la dignitat d'asseure's a parlar amb nosaltres. Això ens indica inequívocament, que el camí que estem fent és el correcte, hem guanyat molta força -o més bé, les estudiants ens hem adonat de la força real que podem tenir per a incidir si ens ajuntem-. En aquest context, ja són cinc les facultats ocupades a la UAB, Filosofia i Lletres, Comunicació, Ciències de l'Educació, Psicologia i Logopèdia i Ciències Polítiques i Sociologia. És un exemple, de què no sols la propaganda genera consciència, també l'acció.
4.En aquest context, les negociacions entre els representants dels estudiants, i l'equip de govern -o els que pinchan i cortan en la UAB- han avançat força. En aquest sentit, la posició de força que ells tenen és el tema dels expedients. Posició de força perquè els expedients disciplinaris que hi volen sobre 27 alumnes amb amenaces d'expulsió de fins a 11 anys, són mesures repressives per a intentar anular la veu dels estudiants. És a dir, són expedients polítics, que han estat motivats per una acció política i que serà l'acció política la que determini la direcció que prendran. Si s'ha aconseguit arribar a una acord a nivell de referèndum-consulta popular, a dia d'avui res s'ha acordat sobre els expedients de la UAB. Sense acord per a retirar els expedients sobre els companys represaliats, el conflicte està estancat, doncs les assemblees d'estudiants, no estan disposades a aixecar cap vaga ni ocupació si no hi ha la voluntat de retirada dels expedients.
5.En la particularitat de la facultat de lletres es donen contradiccions que no s'estan donant a la resta de facultats ocupades. Passa que, a banda de que la facultat de lletres és una de les més grans de les que actualment secunden la vaga, la pròpia història recent de la lluita estudiantil en aquesta facultat li atorga un status diferenciat. És a lletres on estudien 24 dels alumnes expedientats, és a lletres on es van aprovar els graus, el maig passat, de forma fraudulenta i sense convocar als representants dels estudiants, sent expedientats els estudiants que intentaren aturar aquesta aprovació il·legal, és a lletres també on van entrar els Mossos d'Esquadra al març per a dissoldre a pals una concentració pacífica d'estudiants, etc. Per tot això l'assemblea de Filosofia i lletres suma un punt a les reivindicacions generals, la dimissió de la degana Helena Estalella. I en aquest context, la degana, juntament amb diferents professors reaccionaris han intentat organitzar la “contra”. És a dir, una “contrassemblea” per a rebentar l'ocupació des de dins. Tot això orquestrat des del rectorat i l'equip de govern amb la intenció de que les negociacions els hi siguin favorables. S'ha de dir que a lletres portem dues setmanes de vaga, i el desgast és visible. Aquest estudiants que venen a l'assemblea, amb actitud bel·ligerant contra els qui estem duent a terme les ocupacions, no volen parlar, volen votar, i volen votar que es torni a classe. Aquestes pràctiques antidemocràtiques estan fent forat a l'assemblea, pel que els estudiants vaguistes han de repetir una i mil vegades les argumentacions a gent que només l'importa “mi classe, mi dinero, mi carrera”.
6.Mantenir la vaga doncs, resistir al desgast que suposa la falta de voluntat de diàleg per part del rectorat, resistir als desgast de la contra organitzada per la degana, són els objectius immediats i imprescindibles per a aconseguir guanyar aquest pols. Estem guanyant, feia molt que no s'havia organitzat un moviment com aquest, d'aquesta envergadura. Els rectors de les universitats catalanes han arribat a demanar ajut als polítics perquè no saben com sortir de la situació. S'està parlant ja de convocar una consulta popular i acceptar el que allà surti, de fer una moratòria en l'aplicació de l'EEES. Avui estem més aprop del que demanàvem que no de fa 3 setmanes. Tot i així, encara no s'ha acabat. I la vaga continua. Els ànims estan ja calents, però les estudiants tenim una posició de força que mai havíem tingut, i estem més a prop de la victòria que mai. Però no hem de badar, la lluita continua i tot està per veure, i per guanyar.
7.Finalment m'agradaria felicitar-nos a nosaltres mateixes com a sindicat. La CGT ha participat activament a les activitats de les tancades d'estudiants, amb xerrades i debats com els de la Nissan, el TMB, els companys d'educació i la LEC, i més. A més, els companys de CGT de lletres (professors) han estat i estan al costat de les estudiants i han donat suport a les ocupacions de facultat des del principi expressant la seva voluntat d'encetar un diàleg obert i democràtic entre tota la comunitat universitària sobre l'aplicació de Bolonya, han donat suport als companys expedientats. No sols s'han solidaritzat amb la lluita dels estudiants sinó que també s'hi han mullat. Des del seu àmbit han intentat organitzar el professorat que restava passiu -i ho han aconseguit- i s'han constituït en plataforma, constituint un punt vital de suport als estudiants tancats.

Des de la UAB, ànims i unitat!!
Endavant amb la lluita dels estudiants i la classe treballadora!!

7 de des. 2008

Xerrada: Crisi? Salvar a les persones que especulen i acomiadar a les que treballen?-Atenu de Barberà-11/12/08 20h

El proper dijous 11 de desembre tindrà lloc, a partir de les 20.15, una jornada informativa a l’Ateneu de Barberà sobre les diferents agressions que des del capitalisme i el neoliberalisme, amb connivència amb institucions polítiques, està rebent la classe treballadora fent èmfasi, també, a la nostra realitat local. Tractarem la proposta de la “Directiva de les 65 Hores”, una reforma que a escala de la Unió Europea pretén acabar amb els fruits obtinguts per les lluites i reivindicacions de la classe treballadora durant els últims 300 anys i que, al començament del segle XX, va dur a la conquesta i regulació de les 40 hores setmanals de treball a algunes parts del món. Però també tractarem l’actual realitat que vivim, on es salven amb diners públics i “reformes” del capitalisme als culpables de la crisi mentre la classe treballadora paga la factura amb acomiadaments, regulacions, deslocalitzacions, etc. una realitat que a Barberà també té les seves clares expressions.

Comptarem amb la presència de representants sindicals de la CGT del Metall i de Magneti Marelli, per tal de poder tenir una visió acurada de la realitat a escala general però també a escala local i municipal. Resteu tots i totes convidades i us animem a què us informeu, a què us organitzeu i a què lluiteu pels drets dels i les treballadores.

Impulsen: CGT de Sabadell i Ateneu de Barberà

30 de nov. 2008

5.000 manifestants marxen a Barcelona per exigir que “la crisi la paguin els rics”



Abans d’iniciar-se la manifestació representants dels estudiants en lluita contra els plans de Bolonya han denunciat el procés de privatització i elitització de la Universitat Pública que suposen aquests plans i han exigit l’anul·lació de les sancions d’expulsió contra vint-i-nou estudiants de la UAB.
Els diversos lemes corejats durant la manifestació, convocada per la campanya unitària Que la crisi la paguin els rics, anaven dirigits contra els efectes de la crisi sobre la classe treballadora i els sectors populars, denunciant el paper dels governs central i català en favor del capital. Durant el recorregut s’han fet tres accions de denúncia davant els edificis del Banc d’Espanya, de la patronal catalana i de la Cambra de la Propietat.
Ja a la Plaça S. Jaume una representant dels col·lectius d’immigrants ha denunciat les polítiques discriminatòries i criminalitzadores contra aquest col·lectiu. Finalment s’ha donat lectura a les reivindicacions de la campanya davant la crisi, un veritable pla d’acció amb mesures en favor de la classe treballadora que reproduïm a continuació:

1.-Ni un euro pels bancs primer les persones.!
2.- El reconeixement de l’habitatge com un dret! Cap desnonament per motius econòmics!
3.-Repartiment del treball! No a les 65h sí a les 35h!.
4.-Aturada immediata dels EROs!
5.- Subsidi d’atur indefinit!
6.-L’aposta per un teixit productiu real i respectuós amb el medi ambient!
7.- Polítiques d’ocupació destinades a reduir l’atur i enfortir els serveis públics!
8.-Control social dels sectors estratègics és a dir Banca, Energia, transports, sanitat i infraestructures!
9.- No a la privatització de l’ensenyament! Ni LEC Ni Bolonya. Una educació publica de qualitat i laica.
10.- Repartiment de la riquesa! Salari mínim 1200€.
11.-Eliminació dels paradisos fiscals!
12.- Control dels capitals financers! Impostos pels rics per arreglar la crisi!
13.- Control democràtic de les institucions financeres. Abolició OMC, FMI i BM
14.- Que els directius i polítics assumeixen la seva responsabilitat com a causants de la crisi.
15.- No a la directiva de la vergonya! Regularització sense condicions!
16.- Dissolució del g-20 donat que és un marc antidemocràtic i que els seus integrants són responsables de la crisi.

Escrit per Kaosenlared



28 de nov. 2008

Contundente respuesta de la plantilla de DELPHI contra el ERE

Un millar de personas se manifestaron hoy(27-11-08) por las calles de Sant Cugat del Vallès en protesta por el Expediente de Regulación de Empleo (ERE) temporal planteado por el proveedor del sector del automóvil Delphi en la factoría del municipio y que deberá ser resuelto por la Administración los próximos días. La marcha transcurrió de forma "reivindicativa y pacífica", según el comité.
Casi la totalidad de la plantilla, acompañados por empleados de otras empresas, volvieron a reivindicar "la injusticia" de un ERE "absurdo" que suspenderá el empleo a unos 800 trabajadores durante 23 días "y no soluciona el problema", según dijo el presidente del comité de empresa, José Antonio Morán.
Para Morán, la situación que sufre la planta --dedicada a la fabricación de piezas de automoción-- no es consecuencia sólo de la crisis económica y el descenso de la demanda, sino de "la falta de responsabilidad"."No han sabido dirigir la planta", añadió, y lamentó la negativa de la dirección a buscar soluciones flexibles que eviten un expediente impuesto, a pesar de que "se va a batir el récord de facturación". Asimismo, reprochó a la dirección por ser "especialistas en coger ayudas e invertirlas en otros países".
El comité de empresa pidió hoy a la dirección "un proyecto de futuro que garantice la estabilidad de la planta" de Sant Cugat del Vallès, frente a la puesta en marcha de una nueva sede en Rumanía que debe fabricar algunas de las líneas de producción que se realizan en el municipio vallesano."Estamos preocupados por la planta de Rumanía", dijo Morán, quien concretó que la preocupación de la planta es por la falta de claridad de la dirección sobre el futuro de los trabajadores.
La manifestación culminó frente a las puertas del Ayuntamiento, donde representantes del comité de empresa se reunieron con el teniente de alcalde de Economía, Jordi Joly, quien lamentó que las negociaciones entre la dirección y los trabajadores estén rotas.

Escrito por Sección Sindical CGT DELPHI

27 de nov. 2008

Carta abierta del trabajador despedido en Cecrops al Secretario General de CC.OO(V.O.)

Esta carta fue remitida a la sede de CC.OO. el 12 de noviembre, sin haber recibido contestación alguna por el momento, no se si por alta de actitud o de tiempo. Debido a ello la hago pública.
A la atención de Antonio Díaz, Secretario General de la Unión Comarcal del Vallés Occidental de CC.OO :

Me dirijo a ti porque creo que podemos llegar a unos acuerdos mínimos de lo que representa el sindicalismo y sus organizaciones frente al despido de un trabajador.
Primero manifestar que la empresa a la que pertenezco (o pertenecía, ya que eso lo determinará un juez), es una empresa pequeña, de esas que no salen en los medios de comunicación cuando se despide a un trabajador. Pero tan necesario es el puesto de trabajo para mi como para el compañero o compañera de SEAT, NISSAN, ...; aunque eso sí, el impacto social es muy distinto. Yo trabajo (o mejor dicho trabajaba) en Cecrops, una empresa de poco más de 30 trabajadores.
En Cecrops hay tres delegados de personal, los tres de CC.OO., pero he tenido la mala suerte de que dos de ellos (omito sus nombres en esta carta) o no saben entender cuales son sus funciones como representantes unitarios de los trabajadores, o sufren una profunda esquizofrenia sindical entre situarse “frente a la empresa” o “con la empresa”.
El párrafo anterior sería una pura teorización sindical sin trascendencia alguna si de ello no hubiera derivado el despido disciplinario de un trabajador. Paso a enumerarte algunos aspectos de la acción sindical de estos señores:
  • En enero del 2008 promueven y llevan a cabo mi revocación como delegado de prevención, no por una mala labor, simplemente por afiliarme a un sindicato distinto al suyo.
  • En julio del 2008 entregan carta a la empresa, encabezada con el logo del Sindicato de la Construcción de la Unión Comarcal que tu representas, donde exoneran a la Dirección de Cecrops de las responsabilidades trasladadas a Inspección de Trabajo en varias denuncias. Carta que posteriormente ha sido utilizada por la empresa en Inspección, sin solucionar las problemáticas denunciadas.
  • El 16 de octubre del 2008, cuando me entregan la comunicación de despido, guardan silencio ante la empresa, se ofrecen como testigos al negarme a firmar la carta, abortan cualquier intención de convocar una asamblea para tratar el tema del despido de un trabajador.
En el encabezamiento de la carta tienes mi nombre y el teléfono de contacto( en el original). Es con la intención de que si compartes que el sindicalismo es algo más que la simple lucha por la hegemonía sindical, si compartes que por encima de siglas está el derecho al trabajo, si compartes que unos representantes unitarios se deben a los trabajadores (a todos) y no a la empresa. Si compartimos eso creo que debes de investigar la labor de estos dos delegados afiliados a tu sindicato.
Es por lo que creo conveniente que nos reunamos, no ya solo por lo ocurrido, también para garantizar que estos señores no acudirán al juicio por mi despido a testificar cualquier cosa que se les ocurra o puedan acordar con la empresa.

Atentamente
Jordi h

26 de nov. 2008

FICOSA presenta quatre ERO temporals per a 868 treballadors a Catalunya

El fabricant de components de l’automoció Ficosa ha presentat el 21 de novembre davant la Conselleria de Treball quatre Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) temporals que afecten, en conjunt, a 868 treballadors de les seves dues plantes productives de Rubí (Barcelona), així com la fàbrica i el centre tecnològic de Mollet del Vallès.
L’expedient per a suspendre temporalment l’ocupació presentat per a les plantes de Rubí afectaria a 241 treballadors durant 45 dies a Fico Triad —dedicada a la producció de caixes de canvi— i a altres 118 empleats durant 31 dies a Fico Transpar, que fabrica dipòsits per a líquids. Ambdues plantes, que sumen una plantilla d’unes 400 persones, són objecte dels plans de Ficosa a mitjà termini de concentrar l’activitat a Rubí sota una sola fàbrica, el que provocarà l’eliminació de 140 ocupacions, segons va confirmar la setmana passada el director general de Ficosa, José Vicente de los Mozos.
Quant als ERO temporals a Mollet del Vallès, Ficosa va plantejar parar la producció en la fàbrica de miralls Fico Mirrors durant 30 dies, el que afectaria als seus 103 treballadors. Aquesta suspensió temporal d’ocupació, juntament amb les anunciades en les fàbriques de Rubí, abastarien el període d’entre desembre i març de 2009.
L’expedient de suspensió temporal en el Centre Tecnològic Pujol i Tarragó de la multinacional catalana afectaria als 406 treballadors durant 13 dies del 15 de desembre al 18 de gener (amb les vacances nadalenques pel mig).La fàbrica de Sant Guim de Freixenet (Lleida) —dedicada a la fabricació de frens de mà— no es veurà afectada per aquestes mesures, però si Soria, on Ficosa té una planta de miralls retrovisors amb 600 empleats, en la qual ja va presentar un ERO temporal d’entre 20 i 40 dies depenent de les línies productives.A mitjan i curt termini la multinacional catalana treballa en la creació de tres centres d’excel·lència a Rubí, Sant Guim de Freixenet i Sòria per a orientar-los a productes amb alta tecnologia i valor afegit. Aquest projecte implicarà, en el cas de Rubí, la integració de les seves dues plantes en una sola que es convertirà en un d’aquests tres centres referents de Ficosa, però que a curt termini generarà un excedent de 140 treballadors.El centre d’excel·lència de Rubí s’especialitzarà en les caixes de canvi de vehicles, mentre que el de Guim de Freixenet es dedicarà als frens de mà i el de Sòria, als retrovisors, els mateixos productes que ara tenen assignades però orientant-los a l’alt valor afegit.

Escrit per CGT Catalunya

La barbarie de Atenco denunciada por Italia Méndez en el Casal de l´Esquerra


La joven Italia Méndez está haciendo una gira por el Estado español en el marco de la Campaña Contra la Represión en México impulsada por CGT. Italia Méndez pertenece a un grupo de mujeres que creen necesario difundir el tema de la Represión Política y la Tortura Sexual de la cual son sobrevivientes, pues en mayo de 2006 fueron arrestadas tras un operativo de gran magnitud, lleno de violencia y excesos en San Salvador Atenco, y recluidas en el penal de Santiaguito en Toluca, Estado de México.
En la charla impartida en el Casal de l´Esquerra de Badía del Vallés, difundió a través de un vídeo los testimonios de diferentes mujeres que fueron violadas y vejadas durante los operativos policiales en San Salvador de Atenco de mayo de 2006. Seguidamente situó el contexto social de lucha por la tierra de los campesinos de Atento que acabó con tan dramática intervención policial. Murieron dos campesinos, uno de ellos menor de edad, y 200 personas fueron encarceladas, siendo torturadas la mayoría de ellas durante el traslado de más de 5 horas a la cárcel de Santiaguito en Toluca. Denunció a los medios de comunicación mejicanos como instigadores previos de la masacre y cómplices del silencio posterior. También denunció el nulo interés en esclarecer lo ocurrido de todos los partidos del parlamento mejicano, así como la de la justicia. Destacó el apoyo del EZLN y todos sus bases sociales en Méjico y el extranjero, que en todo momento ha tratado el asunto como si fueran militantes suyos. Cerró la charla recordando que actualmente hay encarcelado varios campesinos que se enfrentan a penas de 32 años de prisión, penas que según sus propias palabras, ni el peor delincuente de Méjico recibe.
Durante el turno de palabras del numeroso público que presenció la charla, destacó la valentía moral de Italia, al denunciar públicamente un tema tan difícil como la tortura sexual. Al finalizar la charla se vendieron varios productos solidarios con los presos de Atenco.
Más información de lo ocurrido en Atenco


Vídeo Xerrada en CGT Terrassa

Manifestació: Contra la seva crisis i les 65 hores-Plaça Universitat -29/11/08 17.30h

La Campanya contra les 65 hores està formada per més d’un centenar de sindicats, comitès d’empresa, moviments socials, associacions polítiques i altres organitzacions, unides amb un únic objectiu:
La retirada total i absoluta d’aquesta agressió capitalista cap als treballadors. No volem que ens colin un altre engany en forma de petits canvis cosmètics que no canviïn el fons de la Directiva. Si creus que la teva vida, i la dels teus fills, val més que l’esclavitud a la qual ens empenyen els poders financers, informa’t i participa. És l’única opció que tenim.Ells ja han decidit per tu. Tots i totes som NISSAN, FRIGO, LLADRÓ, SEAT, SIMON, l’Educació i la Sanitat Públiques en lluita, som els universitaris i universitàries en lluita contra la privatització dissenyada pel Pla Bolonya, som els i les immigrants tancats en camps de concentració sota l’empara de la feixista Directiva de la vergonya, som tots els treballadors i treballadores amenaçats per la deslocalització, per pensions miserables, per l’explotació i la precarietat.
Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d’ells..

Gran manifestació contra les 65 hores i la crisi capitalista
29 de novembre, plaça Universitat, Barcelona, 17:30 h.
Les seves crisis, el nostre sofriment.
Més informació de la campanya

24 de nov. 2008

Xerrada Contra la crisi, Solidaritat!-Casal Pere Quart Sabadell-27/11/08 19.30h

Xerrada Contra la crisi, Solidaritat! al Casal Pere Quart de Sabadell el proper dijous 27 de novembre a les 19.30h. Organitzada per la CUP de Sabadell amb la participació de Bruno Baldueña, secretari general de la CGT Catalunya i Javier Turrillo, mebre del comitè d´empresa de la Nissan.

19 de nov. 2008

Comunicat de CGT al professorat de Lletres de la UAB

Benvolgut/da company/a professor/a de Lletres

Com ja deus saber, el proper dilluns 24 de novembre és previst que comenci l’ocupació per part dels i les estudiants de Lletres de la facultat. Aquest procés aparentment tindrà les mateixes característiques que l’ocupació actualment encara en curs de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Ni nosaltres ni les organitzacions sindicals del PAS hem tingut coneixement de que en aquesta ocupació hi hagi hagut episodis de tensió ni violència i tampoc hi ha hagut cap denúncia en aquest sentit per part del Rectorat o del Deganat d’aquesta facultat. En canvi, diversos companys professors/es d’aquest centre ens han confirmat que l’ocupació ha permès la creació de diversos espais de debat tant entre estudiants com d’aquests amb el professorat, espais que en ocasions s’han generat mitjançant xerrades programades i d’altres de forma espontània dins les aules.

Vista l’experiència, considerem que la situació que viurà la nostra facultat a partir del proper dilluns serà propensa a l’obertura d’espais transversals i participatius de discussió i debat.

És per aquesta raó que t’animem a que hi participis activament, amb independència de la teva opinió sobre les reivindicacions estudiantils, fomentant el debat i aprofitant els espais que es generin per a desenvolupar una continuïtat de la teva tasca docent i formativa.

Ben cordialment

Confederació General del Treball, facultat de Lletres

Secció Sindical de la CGT

Universitat Autònoma de Barcelona

http://www.cgt-uab.net/web/index.php

16 de nov. 2008

Multitudinaria manifestación contra el ERE de FICOSA-Rubí




Cerca de mil personas se manifestaron el pasado sábado 15 de noviembre por las calles de Rubí, para protestar contra el ERE presentado por FICOSA que afectaría a 140 trabajadores, repartidos en dos plantas situadas en Rubí. Los manifestantes, convocados por los comités de empresa de las dos plantas, han partido de la calle Cervantes sobre las 11 horas de la mañana para llegar sobre las 13.30 horas a las puertas del Ayuntamiento de Rubí. La marcha fue ruidosa y sin ningún incidente, se gritaron lemas como, “No a los despidos de Ficosa”, “Ficosa mentirosa”, “La crisis que la paguen los ricos”,”Hace falta ya una huelga general”... La movilización contó con el respaldo del Ayuntamiento de Rubí, participando en la manifestación la alcaldesa, Carmen García, y numerosos regidores de los diferentes grupos municipales. A la manifestación, se sumaron trabajadores de las empresas Ruffini y Delfi, además de numerosos vecinos de la localidad de Rubí.
El presidente del Comité de Empresa Tomás Aceituno de CGT, denunció “que la empresa tiene actividad industrial en varios países del mundo y que prepara crear nuevas plantas de producción en diferentes partes del mundo e incluso en otros puntos de España, mientras presenta un ERE en Catalunya diciendo que tiene pérdidas”, también afirmo rotundamente “que CGT no firmará ningún ERE”.


14 de nov. 2008

Multitudinaria manifestación contra la LEC y el Plan Bolonia

Decenas de miles de manifestantes han marchado hoy en defensa de la enseñanza pública en Barcelona. Profesores, estudiantes y padres y madres de la enseñanza pública han expresado juntos su oposición a los planes privatizadores que impulsa el tripartito.

Una provocación más del conseller

La Guardia Urbana daba la cifra de 14.000 manifestantes, los organizadores más de 50.000. Sin duda esta última cifra se aproxima mucho más a la participación real (algunos convocantes hablaban de casi 80.000), demostrando que, a pesar de los esfuerzos del Conseller y del entorno sindical y social próximo al tripartito (CCOO, UGT, Fampac, MRP’s), la huelga conjunta del profesorado de la pública y de los estudiantes ha superado con creces las previsiones más optimistas. Patética una vez más la prepotencia provocadora del inefable conseller Maragall aportando a primera hora de la mañana una cifra de huelguistas del 19% (es decir, inferior a 15.000, tres veces menor a la cifra real), cuando pocas horas después sólo la cantidad de manifestantes de Barcelona superaba con creces esa cantidad. Por cierto: ¿a quién nos recuerda esa intervención de buena mañana ante una huelga general, en este caso de la enseñanza catalana? Un conseller, que en su mejor estilo provocador, aprovechó “para agradecer a los profesores (¿querría decir quizás a CCOO y UGT?) que no se hayan adherido a la huelga de forma mayoritaria”.

'En defensa de la enseñanza pública y su calidad. LEC: no queremos esta ley. No al Plan de Bolonia'

La manifestación la encabezaba una pancarta unitaria con el lema de 'En defensa de la enseñanza pública y su calidad. LEC: no queremos esta ley. No al Plan de Bolonia', firmada por las organizaciones convocantes (los sindicatos de profesores ASPEPC, CGT y USTEC-Ste’s y las organizaciones estudiantiles EA, SEPC, SE y AEP).
Durante la manifestación se han coreado todo tipo de consignas contra la LEC, el plan Bolonia y el Tripartito, responsable de ejecutar las políticas privatizadoras, jerarquizadoras, elitistas y desreguladoras de derechos contenidas en ellas, con constantes referencias también a la generosa financiación al capital por parte de los gobiernos en estos tiempos de crisis: “Fora empreses de la Universitat”, “Sí que hi ha diners, els donen als banquers”, “El plans de Bolonya són una vergonya”, “No, no, no, a la privatització”, “El fill de l’empresari a la universitat, el fill del obrer no s’ho pot pagar”, “Zero euros a la privada”, “L’escola pública no està en venda”, “Profes i estudiants, units i endavant”, “Contra la LEC, vaga general”, “No és autonomia, és privatització”, “Més educació i menys repressió”, “Menys pistoles i més escoles”,… Una constante que ha recorrido la manifestación de arriba abajo ha sido la exigencia de “Maragall, dimissió”.

Contra la LEC

Ya en la Plaça Sant Jaume, se informó de la presencia de Montilla en la sede de la Generalitat, convirtiéndose en un clamor el “Montilla, cabrón, sal al balcón”. También se realizó un saludo solidario a los bomberos en lucha de Barcelona, presentes en la Plaça, y a otros colectivos en lucha como los trabajadores de Nissan.
Una profesora de Primaria leyó el manifiesto unitario en el que los sindicatos de profesores mostraban su "rechazo" a la LEC” porque "no aporta mejoras", "la red privada vertebra la educación", "propone un nuevo sistema retributivo" discriminatorio y punitivo para los profesores, "consolida el camino hacia la privatización de determinados ámbitos" y es un "modelo de gestión empresarial". El manifiesto también critica que el director de los centros aumente su poder de decisión y pide el aumento del presupuesto hasta el 6 por ciento del PIB para poder atender las necesidades reales de la enseñanza pública.
La portavoz de USTEC – Ste’s, Rosa Cañadell, señaló que es "un error muy grande" que la ley "no responda a las necesidades reales" y que se haga una apuesta por "la doble red", calificando la manifestación de “éxito rotundo”.

No al Plan Bolonia y nuevas movilizaciones

También se denunció el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), conocido como Plan Bolonia, y se pidió la dimisión del conseller de Innovación, Universidades y Empresa, Josep Huguet, por sus "políticas neoliberales" en el ámbito de la universidad, realizando un llamamiento a la movilización del 20 de noviembre contra esos planes.
Representantes de colectivos de estudiantes denunciaron la política represiva del movimiento en la Universidad Autónoma, donde 31 estudiantes pueden ser condenados hasta a 3 años de prisión por movilizarse contra los planes de Bolonia. Así mismo denunciaron la política del tripartito de elitizar la enseñanza suprimiendo el bachillerato nocturno. Por su parte, una portavoz del movimiento estudiantil asambleario de secundaria dio lectura a un manifiesto en defensa de la enseñanza pública, rechazando la LEC, La LOU y la LUC.
Por su parte, Emili Cortavitarte, de CGT, hizo un llamamiento a participar en la concentración que el sábado 15 de noviembre, a las 12 de la mañana, han convocado en la Plaça Sant Jaume las Federaciones de AMPA’s de la enseñanza pública de Badalona y Santa Coloma de Gramanet contra la degradación y la masificación de los centros públicos.
Finalmente Bruno Valtueña, trabajador de Seat y secretario general de la CGT de Cataluña ha afirmado que esta lucha de los profesoras, maestras y estudiantes ha sido un éxito total, pese al boicot de los sindicatos oficiales (UGT-CCOO) y la administración del tripartit. Esta lucha, que repitió, es muy importante es una más de las que estamos dando los trabajadores y trabajadoras contra un gobierno que se dice de izquierdas y que realiza politicas de derechas. Un gobierno que nada hace para defender los intereses de las clases populares. Además opinó que las luchas de los compañeros y compañeras de Nissan, Pirelli o Frigo y otros tantos conflictos son la prueba palpable de que los gobernantes catalanes y españoles quieren que la crisis la paguemos los trabajadores y no el gran capital que es quien recibe el dinero publico para reflotar sus negocios.

Escrito por Teo Navarro y Manel Márquez del Colectivo Kaosenlared

13 de nov. 2008

Italia Méndez, ex presa política mexicana, dará una charla en Badía del Vallés-19/11/08 19h

La joven está haciendo una gira por el Estado español en el marco de la Campaña Contra la Represión en México impulsada por CGT.
Del 4 de noviembre al 4 de diciembre y dentro de la campaña contra la represión en México que desde la Confederación General del Trabajo (CGT) se ha impulsado, está visitando el Estado Español Italia Méndez, joven mexicana y ex presa política, para impartir una serie de charlas sobre la tortura sexual contra las mujeres detenidas en los operativos policiales de San salvador Atenco en mayo del 2006.
Italia Méndez pertenece a un grupo de mujeres que creen necesario difundir el tema de la Represión Política y la Tortura Sexual de la cual son sobrevivientes, pues en mayo de 2006 fueron arrestadas tras un operativo de gran magnitud, lleno de violencia y excesos en San Salvador Atenco, y recluidas en el penal de Santiaguito en Toluca, Estado de México.
Durante esta gira, Italia Méndez nos explicará la situación en la que actualmente viven estas mujeres y las medidas sociales y judiciales que se han adoptado.
En Badía del Vallés esta charla tendrá lugar el día 19 de noviembre a las 19h horas en el Casal de l´Esquerra, Av.Burgos 18.
Más información sobre lo ocurido en Atenco



12 de nov. 2008

FICOSA Rubí vol acomiadar 140 treballadors-Manifestació 15/11/08 11h


Ficosa Internacional, multinacional catalana, s’expandeix per tot el món (Europa, Àsia, Amèrica, etc…) i en l’actualitat té presència en 19 països. En canvi, en els últims anys a Rubí i a Catalunya, ha anat deslocalitzant els productes i tancant empreses anant a la recerca de mà d’obra més barata.Els treballadors/as del grup Ficosa de Rubí volem informar de la situació en la qual ens trobem:

En el 2006, la multinacional va vendre els terrenys del polígon industrial de Sant Genís a Rubí a una immobiliària, uns 400.000 m2, i va injectar l’import en el grup Ficosa deixant a les empreses de Rubí en situació de lloguer.
Recentment, la Direcció de l’empresa ens ha presentat un Pla de Viabilitat fins al 2011 en el qual, pretén fusionar les dues empreses (Fico Triad i Fico Transpar). L’acceptació d’aquest pla suposa l’acomiadament de 140 treballadors/es, representant el 40% de les dues plantilles, això sí, acomiadaments de forma selectiva impossibilitant que s’obri un pla de prejubilacions o baixes voluntàries.
En els últims anys, a aquestes plantes no han arribat nous projectes sinó que, s’han derivat a altres empreses del grup amb la qual cosa, la producció actual va disminuint cada vegada més. Amb la pèrdua de més de 200 llocs de treball temporal en els últims mesos, no estem davant una situació conjuntural, com vol fer-nos veure l’empresa, sinó estructural en la qual aprofitant la situació general de crisi pretén desmantellar les plantilles.
Ficosa sempre ha estat bé posicionada en la fila a l’hora d’agafar ajudes públiques amb el propòsit de créixer. Recordem que recentment, han rebut una injecció de diners per l’Institut de Finances de Catalunya concedint-los 50 milions d’euros per al Projecte d’Aeronàutica a Andalusia en canvi, a la vista està, que per a la fusió de les plantes de Rubí no té ni diners ni interès.

EXIGIM: Que les ajudes proporcionades per institucions públiques catalanes siguin reinvertides a Catalunya garantint l’estabilitat i el futur de tots els llocs de treball, volem projectes nous i de valor afegit. Ja n’hi ha prou de l’oportunisme de les empreses.

CONTRA L’AVARÍCIA PATRONAL, MOBILITZACIÓ

MANIFESTACIÓ A RUBI, dissabte 15 de novembre, 11h. amb sortida a la Rotonda 25 de Setembre-Carretera Sant Cugat

EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL DE FICOSA RUBÍ

Convoca: Comitè d’Empresa de Fico Triad - Fico Transpar (Ficosa Internacional)

Vaga general de l’educació pública 13/11/08

En contra d’aquesta Llei, pels següents motius(Power Point)
  1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
  2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequi8librada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
  3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
  4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
  5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
  6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

www.novolemaquestallei.cat

10 de nov. 2008

Xerrada Vaga d´Ensenyament -Ateneu de Barberà-12/11/08 19h

El dimecres 12 de novembre, la Federació Local de CGT Sabadell i l´Ateneu Popular de Barberà organitzen una xerrada sobre la vaga d'ensenyament convocada a Catalunya per USTEC, CGT i ASPEPC-SPS el pròxim dia 13 de Novembre en contra de la nova llei de educació. Contarem amb la presència de Sergio Escribano delegat de CGT d'Ensenyament. La xerrada es realitzarà a les 19h a l´Ateneu Popular de Barberà(C/Sant Pere 4). En defensa de l´ ensenyament públic, no volem aquesta llei pels següents motius:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequi8librada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

Ple absolut a les Jornades de Solidaritat amb el Sàhara de Barberà

La jornada de Solidaritat amb el Sàhara de dissabte volem valorar l'elevada presència de persones a l'acte, que va fer petit l'Ateneu i on també van assistir persones d'origen saharaui que viuen al nostre país. La xerrada es va iniciar amb un presentació de la situació al Sàhara ocupat per l'Estat marroquí i als camps de refugiats i refugiades, tractant l'origen d'aquesta ocupació i el paper protagonista dels diferents governs espanyols en la no retirada de les tropes marroquines del Sàhara Occidental, i remarcant la capacitat de resistència del Poble Saharaui, plantant cara des de la resistència armada però, també, alfabetitzant a la seva població i creant comunitat i col·lectivitat a través del treball protagonista de les dones. A l'acte també es van poder veure breus documentals on es posava de manifest la repressió contra població civil, bàsicament dones i joves estudiants, per part de l'administració marroquina i, també, una altra cara del conflicte que és la de la vida quotidiana, de com es sobreviu malgrat la repressió i l'ocupació, a través de la mirada d'una jove saharaui. Al final de l'acte es va produir un ric debat amb diferents intervencions sobre les possibilitats de fer-se possible la independència del Sàhara Occidental; sobre el paper que està jugant la comunitat internacional i, sobretot, de l'Estat espanyol; sobre la capacitat de resposta popular organitzada contra l'ocupació marroquina; i, també, sobre el paper que podem jugar en la causa saharaui des de municipis com Barberà, on es va insistir amb la idea de què fer actes com el de dissabte passat i el boca-orella són imprescindibles perquè el Poble Saharaui sàpiga que la gent a nivell internacional està amb els i les saharauis, malgrat els seus governs, i que la seva causa no caigui en l'oblit malgrat no es faci cas a les més de 2 mil resolucions de l'ONU sobre el Sàhara Occidental per interessos econòmics, polítics i geoestratègics dels Estats espanyol, marroquí i nordamericà. Tancar aquesta nota de premsa amb un agraïment a totes les persones presents a l'acte i també al Comitè Català per la Defensa del Drets Humans al Sàhara Ocupat i a la Secretaria d'Acció Social de la CGT Sabadell.

Article escrit per Ateneu Popular de Barberà

4 de nov. 2008

Jornades precarietat juvenil-Plaça del gas Sabadell 8/11/08 14h

L’Assemblea de Joves de Sabadell continua endavant amb la campanya “El jovent precari es rebel·la”. Després d’una exitosa presentació ha volgut ocupar durant tot el dia 8 de novembre la Plaça del Gas per evidenciar la situació de precarietat laboral i social que patim molts joves als Països Catalans, històricament i agreujada per la situació de crisi econòmica a la que estem sotmesos.
  • A les 2, es farà la presentació de la campanya.
  • A 2/4 de 3, es farà un dinar popular.
  • A 2/4 de 4, actuació del cantautor, Lo noi del cirerer.
  • A les 5, xerrada a càrrec de membres de la CGT, Justa Revolta i l’AJS.
  • A les 7, cafeta per l’autogestió.
  • A les 9, correbars agitatiu.
Article escrit per http://www.sabadellencrisi.ppcc.cat/

Despido de delegado CGT en Cecrops

La semana del 20 de octubre varias páginas web recogieron la noticia de mi despido. Mi agradecimiento a todas las personas y organizaciones que han decidido esta difusión. Algún efecto debe estar haciendo, ya que los dos delegados colaboracionistas con la empresa han movido ficha.
El lunes 20 interrogaron a compañeros de la CGT y al otro delegado de CCOO. Pretendían averiguar quien era el responsable actual de la sección sindical, si tenían conocimiento de esta información y si estaban de acuerdo con su contenido. Todo al más fiel estilo de tiempos pasados.
En días posteriores, mediante comunicación individual con cada un@ de l@s trabajador@s, recogen firmas para remitir un escrito a CCOO, donde califican la información sobre el despido de "campaña de difamación contra los delegados de CCOO". Lo curioso es que en el escrito para nada se menciona la acusación de COMPLICES CON EL DESPIDO DE UN TRABAJADOR. Transcribo parte del primer comunicado: Es sorprendente encontrar como cómplices a dos delegados de personal de CCOO que hay en la empresa, usando un silencio encubridor en el momento de la entrega de la carta de despido; ofreciéndose como testigos al negarse el compañero a firmar la carta de despedido; no convocando la asamblea que reclaman varios trabajadores; culpabilizando al trabajador despedido por su actitud "radical"; utilizando el miedo de que sobran 4 o 5 trabajadores más (cierre sección LM).
Eso sí, el escrito firmado hace mención a la trayectoria durante años de estos delegados, calificándola de intachable y de estar al servicio de tod@s l@s trabajador@s. Solo decir que por suerte hemos sido varias las personas las que nos hemos dedicado a la mejora de las condiciones de trabajo en Cecrops, y que recurrir al pasado para tapar el presente es una estrategia propia de modelos autoritarios.
El escrito finaliza con un "nuestro apoyo incondicional a los delegados de CCOO". ¿A los tres delegados, o solo a vosotros dos?, ya que al otro delegado (también de CCOO) padece una situación de marginación creada entre la empresa y vosotros, y así está denunciado en Inspección de Trabajo. La propio fórmula "apoyo incondicional a los delegados" es sospechosa, ya que el apoyo incondicional debe de ser de los delegados a l@s trabajador@s, incluso en caso de despido. También recordar que en el último año, frente a ese "apoyo incondicional" que se pretende, en la empresa hemos tenido divergencia por la huelga de enero 2007, denuncias de trabajador@s al comité de huelga durante la huelga de mayo – junio 2007, responsabilizar los dos delegados a un compañero de una dermatitis (quitando toda responsabilidad al encargado), no dar los delegados las cuentas solicitadas por un trabajador sobre atrasos, no convocatoria de asambleas solicitadas, ...
La presión y los rumores de despidos han sido los ingredientes que han aderezado la recogida de firmas. Flaco favor se hace al sindicalismo si convertimos la empresa más combativa del sector en las luchas del 2007, en un deseo mayoritario de causar una buena impresión a la empresa para no ser despedido. ¿Quién será el próximo de la lista a darle la espalda?.
Pero la cosa es más grabe. Lo que iba a ser una recogida de firmas para uso interno en CCOO (lavado de cara de esos dos delegados), al no ser firmado por la totalidad de la plantilla, ha sido colgado en el tablón de anuncios de la empresa. Con lo que la empresa ya puede iniciar el marcado de nuevas víctimas.
No se si será una pérdida de tiempo, pero me atrevo a solicitar a los sindicatos de CCOO que investiguen lo que está pasando en Cecrops. Que llamen a los tres delegados de su organización y verán que la realidad es entendida de distinta manera. Que llamen también a los desafiliados de CCOO y les pregunten porqué.

Salud
Jordi, afiliado a CGT y despedido

Xerrada solidaritat amb el Sàhrara-Ateneu de Barberà- 8/11/08 18h

La secretaria d’Acció Social de CGT Sabadell organitza una xerrada a l’Ateneu de Barberà del Vallès (C/ Sant Pere 4), en solidaritat amb el poble sahrauí. Serà el dissabte 8 de novembre a partir de les 18 h. Intervindran Raül Carretero, del Comitè Català pels Drets Humans al Sàhara Ocupat, i Marcos Costa, de la Secretaria d'Acció Social del sindicat CGT i persona que també coneix de primera mà la realitat al Sàhara ocupat per l'Estat marroquí. A l'acte també podrem visionar el documental "Los Hijos de las Nubes".

Xerrada vaga d'ensenyament -Casal de l´Esquerra de Badia-5/11/08 19h

El dimecres 5 de novembre, la Federació Local de CGT Sabadell organitza una xerrada sobre la vaga d'ensenyament convocada a Catalunya per USTEC, CGT i ASPEPC-SPS el pròxim dia 13 de Novembre en contra de la nova llei de educació. Contarem amb la presència de Sergio Escribano delegat de CGT d'Ensenyament. La xerrada es realitzarà a les 19h en el Casal de l´Esquerra de Badia del Vallès(Av.Burgos Nº18 http://casalesquerra.blogspot.com/). En defensa de l´ ensenyament públic, no volem aquesta llei pels següents motius:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequi8librada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

Charla "No a las 65h" -Casal de l´Esquerra de Badia -22/10/08 19h

Desde CGT Sabadell, continuamos movilizándonos en contra la directiva europea de las 65h semanales. No queremos que la manifestación del día 7 de octubre contra dicha directiva sea el punto final de la movilización. Presionar a CCOO y UGT para que convoquen una huelga general Europea será nuestro objetivo. Hoy, más que nunca lucharemos por las 35h y el reparto del trabajo. Para eso organizaremos una serie de charlas y debates por el Vallès Occiental durante los próximos meses. Comenzamos en Badía del Vallés este miércoles 22 de octubre a las 19h en el Casal de l´Esquerra, con la presencia de Bruno Valtueña, Secretario General de CGT Catalunya.