24 d’abr. 2018

COMUNICAT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE CGT A SMATSA

Desde la sección sindical de la CGT-SMATSA, queremos aclarar lo siguiente, en relación a las declaraciones hechas por el gerente de SMATSA, Eugenio Díaz en radio Sabadell, el pasado miércoles 18 de abril:

  • En dichas declaraciones, el Sr. Eugenio Díaz afirma que esta Sección sindical mantiene reuniones secretas con el concejal Lluís Perarnau. En dicha reunión,  según el gerente,  se nos informaría  de las demandas que la dirección de la empresa ha interpuesto contra el   ayuntamiento.
  • En dicha reunión,  según el gerente,  el concejal Lluís Perarnau nos informa antes que al pleno del ayuntamiento, oposición y resto de ciudadanos, sobre la querella que la dirección de la empresa ha interpuesto contra el  ayuntamiento.
Es cierto que el pasado viernes 13 la sección sindical CGT-SMATSA mantuvo una reunión con el concejal en instalaciones del ayuntamiento, a propuesta de nuestra sección sindical. Sin embargo, en dicha reunión no se mencionó en ningún momento la querella interpuesta por la empresa. Lo único que se trató, fue nuestra preocupación por la cuestión de la implantación de sistemas de vigilancia de los empleados (GPS), a los cuales  la CGT NOS OPONEMOS TOTALMENTE.

Dicho esto, esta sección sindical mantendrá las reuniones que considere oportunas en defensa de las condiciones económicas y sociales de los trabajadores/as de SMATSA, y desde aquí agradecemos la voluntad de diálogo que el regidor y gobierno municipal han tenido con la plantilla.

Las declaraciones del gerente en dicha emisora de radio hay que enmarcarlas en una estrategia de criminalización del sindicalismo  combativo,  independiente y de clase, que representa la CGT en la empresa SMATSA.

La dirección de la empresa no acepta la posición independiente de la CGT en el conflicto Ayuntamiento-Empresa, no tolera que no colaboremos en la instrumentalización política de los trabajadores/as que se está intentando hacer, por parte de la oposición política, la dirección de la empresa y algunas secciones sindicales, que parecen más interesadas en defender los interese de la empresa que los intereses de los trabajadores.

Dicha estrategia de criminalización pasa por amenazas veladas a miembros de la sección sindical y delegados de la CGT. Desde la dirección de la empresa se nos responsabiliza de las medidas a las que la empresa se verá obligada como consecuencias de los 5 expedientes abiertos por el ayuntamiento; entre dichas consecuencias se amenaza a los trabajadores con modificación de condiciones laborales, cambios de turno, despidos,  nulidad del convenio colectivo, medidas todas ellas encaminadas a meter miedo a la plantilla, con el fin de la hacerla participe de la estrategia de la empresa frente al ayuntamiento.

Desde esta Sección Sindical queremos denunciar el cinismo de la dirección de SMATSA, que ante la opinión pública se disfraza de garante de los derechos de los trabajadores y de puertas para adentro amenaza a la plantilla con las medidas antisociales antes descritas.
La posición de la CGT en este conflicto es de absoluta neutralidad, ante el conflicto entre la dirección de la empresa y el ayuntamiento, y vigilantes por si afecta negativamente a las condiciones socio-económicas de los trabajadores/as.

Desde esta sección sindical y, para acabar, le queremos comunicar al conjunto del pueblo de Sabadell que nuestra postura es la defensa de las condiciones socio-laborales de la plantilla, y dichas condiciones no están en conflicto y/o colisión con la mejora y extensión del servicio público que merece el pueblo de Sabadell.

Atentamente,

Sección Sindical de CGT Smatsa

Resultat d'imatges de CGT SMATSA

10 d’abr. 2018

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL

Des de la CGT de Sabadell ens volem solidaritzar amb les persones que han estat detingudes aquest matí pel simple fet de protestar.

Ens neguem a normalitzar la repressió. No deixarem passar aquest nou episodi de criminalització de la protesta social. Avui titllen de terrorista els CDR i, si no ho revertim, demà tractaran també com a terrorista qualsevol altra protesta social que molesti l’estat, qui el governa i les grans empreses a qui empara. Aquesta criminalització pretén, precisament, estendre el terror al conjunt de la població, advertint-la de les conseqüències de reivindicar els seus interessos fora de les limitades i esbiaixades vies de la política institucional.

És per això que des de la CGT de Sabadell cridem a tota l'afiliació i a tots i totes les treballadores de Sabadell a manifestar-se per defensar les llibertats i contra la repressió de l'estat, sigui aquest català o espanyol. Us animem a totes a participar de les convocatòries de Sabadell!

Ara és hora de sortir al carrer. De seguir enfortint els diferents espais de lluita i, sobretot, de desbordar la repressió fent, precisament, allò que pretén impedir: organitzar-nos, promoure l’acció directa i desobeir.

A les 20h davant l’ajuntament de Sabadell.
#NoCallarem #PrenemElsCarrers


Secretariat Permanent de la Federació Local de la CGT Sabadell

Imatge relacionada



15 de gen. 2018

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL EN RELACIÓ AL JUDICI DEL CAS BEMBA

Des de la Federació Local de la CGT de Sabadell volem denunciar el despropòsit que suposa la celebració del judici de l’anomenat “Cas Bemba” pel qual es demana una pena de presó de dos anys y mig a 11 persones, entre aquestes dues persones afiliades a la nostra federació.

Denunciem, també, la hipocresia de jutges i fiscals que deixen en llibertat a corruptes, legislen en favor dels empresaris i en contra de la immensa majoria de la població, els i les treballadores. Denunciem que la justícia s’estigui acarnissant contra aquells que aixequen la seva veu per denunciar les injustícies d’aquest sistema mentre que per la porta del darrera dóna cobertura legal a estafadors, mafiosos y cacics.

Volem denunciar també el govern del PSC de Sabadell que durant molts anys ha governat mitjançant els clientelismes, les corrupteles, l’autoritarisme i el caciquisme a la ciutat de Sabadell. A la seva policia municipal, que actua de forma autoritària i al servei de les classes dominants.

Per tot això, ens solidaritzem amb tots els detinguts i demanem la seva lliure absolució, 14 anys després, i exigim responsabilitats polítiques i penals als veritables responsables d’aquest procés: el govern del PSC i la policia municipal.

Convoquem a tots i totes les afiliades i treballadores de Sabadell a assistir a la concentració en solidaritat amb els detinguts que tindrà lloc el proper dijous 18 de gener a les 8,30h davant dels jutjats.

Solidaritat i lluita!

Sabadell, 15 de gener del 2018.

Secretariat Permanent de la CGT de Sabadell


2 de nov. 2017

Acuerdos de la Plenaria Extraordinaria del 19 de octubre alcanzados por unanimidad

Acuerdos de la Plenaria Extraordinaria del 19 de octubre alcanzados por unanimidad


 Desde el SP entendemos que lo que acontece en Catalunya, con relación al llamado “Procés”, la posible DUI, el derecho a decidir, el referéndum, la escalada represiva del estado, el avance del fascismo, etc…, no solo afecta a nuestra organización en Catalunya si no que se extrapola a toda la Confederación en su conjunto, por lo que se hace necesario y urgente intentar elaborar una posición como Confederación General del Trabajo, que nos sitúe e identifique a todas y todos, atendiendo a la complejidad de lo que allí ocurre y, por supuesto, al componente ideológico que nos define como organización. CGT y un buen número de organizaciones y asociaciones libertarias están llevando a cabo en diferentes territorios actuaciones conjuntas contra la represión de Catalunya. CNT confederal nos ha convocado a una reunión para analizar posibilidades de actuación conjunta en el entorno del movimiento libertario.
 La propuesta que hacemos se circunscribe tanto a lo que recogen nuestros Estatutos como a los Acuerdos que hemos tomado a lo largo de los años en diferentes Congresos y Plenos Confederales. Resolución acordada por el Comité Confederal  La CGT está absolutamente en contra de la escalada represiva que ha puesto en marcha el Gobierno del Estado español contra la población de Catalunya y defenderemos a las personas represaliadas de nuestra clase provenga la represión desde donde provenga. Del mismo modo estamos en contra de la represión que ejerce el gobierno de la Generalitat de Catalunya.  La CGT defiende todas las libertades ciudadanas, la de reunión y manifestación, la de libre asociación, la libertad de expresión, el derecho a la huelga, etc…, y también apoya el derecho a decidir sobre todos los aspectos de la vida, en todos los territorios y en todo el planeta, y la democracia directa como fórmula para la toma de decisiones.  Respetamos y defendemos el derecho a la diversidad cultural y social de cada lugar, con todas las implicaciones que ello tenga en la vida cotidiana de las personas. CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO (CGT) Secretariado Permanente del Comité Confederal Sagunto, 15 - 1º, 28010-Madrid Telef.: (91) 447 05 72 - Fax: (91) 445 31 32 spcc.cgt@cgt.org.es - www.cgt.org.es  Defendemos el derecho a la autodeterminación de todos los pueblos. La autodeterminación implica, para la CGT, la capacidad para decidirlo todo sobre todo, y se tiene que concretar en la práctica de una autogestión real a todos los niveles (económico, social, etc). 
La CGT no apoya la construcción de ningún estado, ni en forma de república ni en ninguna otra forma. La CGT tiene, entre los principios que la definen, la lucha contra todos los estados, y seguirá defendiendo y auspiciando la desaparición de los estados-nación. 
La CGT defiende la Autogestión de la sociedad y el fin del capitalismo como sistema. 
 La CGT no va a dejarse utilizar por el chantaje y las estrategias de las clases políticas, catalanas, españolas, ni de cualquier otro lugar, pues entendemos que ello no va a mejorar la situación de explotación de nuestra clase. 
La CGT forma parte de la clase trabajadora y no acepta participar en procesos interclasistas de gestión territorial, junto a quien nos explota y nos reprime (leyes Mordaza, Pandora I y II, Piñata, desalojos violentos de las plazas durante el 15M, Desahucios, Reformas Laborales, art. 135 de la Constitución, CETA, 27 i Més, imputaciones a sindicalistas por su participación en piquetes de huelga, montajes policiales y jurídicos, etc…), porque somos una organización de clase, autónoma, federalista, internacionalista, autogestionaria y libertaria, lo que definimos como Anarcosindicalista. Dado que nuestros estatutos nos impiden realizar otros comicios 6 meses antes del Congreso Confederal, ni hasta 3 meses después, si tenemos que volver a tomar decisiones de calado como la convocatoria de una Huelga General, solo podrá hacerse en Plenarias de Comités Confederales, pero los acuerdos para esta situación excepcional deberán venir de las asambleas de afiliados y afiliadas en sus respectivos sindicatos, convocando con el tiempo mínimo necesario para que ello sea posible. No podemos dejar que los acontecimientos nos fracturen o debiliten por no contemplar la participación de la afiliación. Para convocar una Huelga General será necesario conocer la participación en las Asambleas de los Sindicatos a través de sus actas, siendo fundamental que haya una participación elevada para el éxito de la convocatoria. Se pide también que en momentos tan excepcionales como este se sea riguroso con el cumplimiento del art. 32 de nuestros Estatutos en lo que se refiere a las incompatibilidades. Por otra parte, cualquier actuación que tengamos que poner en marcha como CGT Confederal, en función de los acontecimientos que se produzcan en Catalunya, deberá ser en principio descentralizada, pero coordinada, y en base a los criterios y principios que defendemos en esta resolución.
Secretariado Permanente del Comité Confederal

19 d’oct. 2017

Sobre brúixoles, mapes i altres coses

Els que em coneixen saben que sóc una persona poc amiga d’allò que han anomenat “procés”. De fet, els que em coneixen bé saben dels meus dubtes i de les meves reticències a la participació d’una part dels moviments socials en la política institucional. Però vist la proliferació d’opinions al voltant de l’actitud que ha pres la major part de l’anarcosindicalisme, intentaré jo també exposar de forma molt sintètica el que vinc pensant aquests dies.
La realitat actual que viu Catalunya no és una situació en la que ens trobem cada dia. Allò que s’ha anomenat “procés” ha desembocat en un conflicte polític de primer ordre, que ha implicat a amplis sectors de la població. Entre aquests, una part de la burgesia catalana. La contundència amb la que ha respòs l’Estat i la conseqüent resposta de la població han generat una situació d’excepcionalitat política en la que, mal que ens pesi, els i les llibertàries, ens hem hagut de posicionar.
Davant d’aquesta disjuntiva, s’han dibuixat diversos posicionaments. Per sort, penso que la CGT de Catalunya ha estat, i continua estant, a l’alçada del moment que vivim, sortint al carrer i plantant cara a aquesta escalada repressiva de l’Estat amb les eines que ens caracteritzen com a sindicat. Però també han sorgit posicionaments contraris a que una organització com la nostra engegui la seva maquinària de lluita per intervenir en aquest conflicte.
El primer d’aquests és el d’algunes de les companyes de fora de Catalunya. Un posicionament “equidistant”, que no opina, i que quan ho fa, ho fa amb un to paternalista, amb un “vigileu què feu”, no sigui que això entri en contradicció amb la puresa i la genuïnitat de la nostra organització. Potser, penso, el que en realitat no agrada gaire és que la CGT de Catalunya decideix i tingui iniciativa sense “comptar amb la resta de companys de l’Estat Espanyol”. Dit d’una altra forma, posar en pràctica l’autonomia que com a organització anarcosindicalista ens hem dotat.
L’altre, que s’amaga darrere també un suposat purisme ideològic, és la d’aquells que reneguen d’una resposta anarcosindicalista en tant que el conflicte actual a Catalunya és de caire “polític”. I no és que només sigui de caire polític si no que, a més, és un conflicte nítidament burgés. Un conflicte entre nacionalismes que no fa altra cosa que utilitzar la classe treballadora per a que sigui aquesta la que aboca la sang a les trinxeres mentre ells continuen guanyant diners als despatxos. Per continuar amb un “nosaltres també hem patit la repressió”, justificant la seva inacció, com si la solidaritat fos una mercaderia intercanviable. Realment, penso que el que incomoda a aquest sector és que sigui l’independentisme qui hagi estat capaç de posar en escac a l’Estat i al règim del 78 i són incapaços d’assimilar que, nosaltres, en aquest moment no som l’agent polític principal. Cosa que, sincerament, tampoc ens hauria de venir de nou. Cal dir que, darrera d’aquest posicionament també hi ha aquells que simplement no es volen mobilitzar per vaguetat, o perquè ja els hi està bé que al seu “xiringuito” no canviï res perquè, d’altra forma, podrien perdre el control de les estructures que es pensen que controlen.
Bé, d’aquests posicionaments he de dir que he vist molt poca argumentació, i aquesta, escassa i poc profunda. Alguns articles que he pogut llegir s’han dedicat directament a difamar a les companyes i a qüestionar, sense cap tipus de base empírica o raonable, el posicionament actual de la CGT de Catalunya. He trobat a faltar en aquests escrits, més profunditat d’anàlisi, més humilitat i més sinceritat a l’hora d’expressar el que realment es vol expressar.
I és que sembla increïble que s’hagi de recordar, però estem parlant de registres, de violació de la correspondència, d’entrada i clausura de mitjans de comunicació, de tancament de pàgines web, de registres sense ordre judicial a seus d’organitzacions polítiques, de detencions, d’un exèrcit de 10.000 policies apostat al port de Barcelona, de violència policial desfermada contra la població i, des d’ahir, de dues persones empresonades per haver cridat a la mobilització. I dic que sembla increïble perquè que alguns que s’autodenominen llibertaris, o d’esquerres si es vol, continuïn parlant de “xoc entre burgesies” o afirmin que “això no va amb nosaltres” és, com a mínim, preocupant. Perquè si de veritat així ho veuen, tenim un problema molt seriós d’incapacitat de veure què passa més enllà de les quatre parets del nostre local i, per tant, una gravíssima inòpia de com intervenir en els conflictes socials que cada cop són més crus i recurrents en el capitalisme. D’altra banda, és també preocupant perquè si no és així, aquest posicionament és una cínica excusa per a no fer absolutament res. I ja se sap, quan un no es posiciona davant un conflicte, en realitat s’està posicionant.
Així que, companys i companyes, sí, ens hem aturat. A mirar i a pensar. I hem consultat la nostra brúixola, i hem vist on és la direcció a la que volem arribar com a anarcosindicalistes. Però també hem consultat el nostre GPS, i hem mirat les coordenades on estem situats i allò que ens envolta, perquè com sabeu, si no saps on ets, una brúixola et serveix de poc. Els llibertaris i llibertàries entenem la solidaritat en si mateixa, i no com a moneda de canvi de res. I més encara quan aquesta repressió l’hem patida durant anys, dècades i fins i tot segles. La coneixem i per això tenim l’obligació moral de denunciar-la encara que no siguem nosaltres directament qui la patim. Perquè sabem que, aquesta repressió acabarà tocant a amplis sectors de la societat si no lluitem per aturar-la.
El dia 3 d’octubre a la nit, davant els meus dubtes sobre la vaga general, una companya em va dir “la revolució es fa amb el poble”. I és veritat. Potser se’ns espatlla la brúixola, però tenim la certesa que la transformació de la societat no es fa amb guies i erudits, es fa baixant al carrer, plantant-se als centres de treball, lluitant amb el poble i treballant perquè sigui aquest el subjecte principal del canvi.

Article d'opinió de Manuel Quesada, Secretari general de la CGT de Sabadell-