19 d’oct. 2017

Sobre brúixoles, mapes i altres coses

Els que em coneixen saben que sóc una persona poc amiga d’allò que han anomenat “procés”. De fet, els que em coneixen bé saben dels meus dubtes i de les meves reticències a la participació d’una part dels moviments socials en la política institucional. Però vist la proliferació d’opinions al voltant de l’actitud que ha pres la major part de l’anarcosindicalisme, intentaré jo també exposar de forma molt sintètica el que vinc pensant aquests dies.
La realitat actual que viu Catalunya no és una situació en la que ens trobem cada dia. Allò que s’ha anomenat “procés” ha desembocat en un conflicte polític de primer ordre, que ha implicat a amplis sectors de la població. Entre aquests, una part de la burgesia catalana. La contundència amb la que ha respòs l’Estat i la conseqüent resposta de la població han generat una situació d’excepcionalitat política en la que, mal que ens pesi, els i les llibertàries, ens hem hagut de posicionar.
Davant d’aquesta disjuntiva, s’han dibuixat diversos posicionaments. Per sort, penso que la CGT de Catalunya ha estat, i continua estant, a l’alçada del moment que vivim, sortint al carrer i plantant cara a aquesta escalada repressiva de l’Estat amb les eines que ens caracteritzen com a sindicat. Però també han sorgit posicionaments contraris a que una organització com la nostra engegui la seva maquinària de lluita per intervenir en aquest conflicte.
El primer d’aquests és el d’algunes de les companyes de fora de Catalunya. Un posicionament “equidistant”, que no opina, i que quan ho fa, ho fa amb un to paternalista, amb un “vigileu què feu”, no sigui que això entri en contradicció amb la puresa i la genuïnitat de la nostra organització. Potser, penso, el que en realitat no agrada gaire és que la CGT de Catalunya decideix i tingui iniciativa sense “comptar amb la resta de companys de l’Estat Espanyol”. Dit d’una altra forma, posar en pràctica l’autonomia que com a organització anarcosindicalista ens hem dotat.
L’altre, que s’amaga darrere també un suposat purisme ideològic, és la d’aquells que reneguen d’una resposta anarcosindicalista en tant que el conflicte actual a Catalunya és de caire “polític”. I no és que només sigui de caire polític si no que, a més, és un conflicte nítidament burgés. Un conflicte entre nacionalismes que no fa altra cosa que utilitzar la classe treballadora per a que sigui aquesta la que aboca la sang a les trinxeres mentre ells continuen guanyant diners als despatxos. Per continuar amb un “nosaltres també hem patit la repressió”, justificant la seva inacció, com si la solidaritat fos una mercaderia intercanviable. Realment, penso que el que incomoda a aquest sector és que sigui l’independentisme qui hagi estat capaç de posar en escac a l’Estat i al règim del 78 i són incapaços d’assimilar que, nosaltres, en aquest moment no som l’agent polític principal. Cosa que, sincerament, tampoc ens hauria de venir de nou. Cal dir que, darrera d’aquest posicionament també hi ha aquells que simplement no es volen mobilitzar per vaguetat, o perquè ja els hi està bé que al seu “xiringuito” no canviï res perquè, d’altra forma, podrien perdre el control de les estructures que es pensen que controlen.
Bé, d’aquests posicionaments he de dir que he vist molt poca argumentació, i aquesta, escassa i poc profunda. Alguns articles que he pogut llegir s’han dedicat directament a difamar a les companyes i a qüestionar, sense cap tipus de base empírica o raonable, el posicionament actual de la CGT de Catalunya. He trobat a faltar en aquests escrits, més profunditat d’anàlisi, més humilitat i més sinceritat a l’hora d’expressar el que realment es vol expressar.
I és que sembla increïble que s’hagi de recordar, però estem parlant de registres, de violació de la correspondència, d’entrada i clausura de mitjans de comunicació, de tancament de pàgines web, de registres sense ordre judicial a seus d’organitzacions polítiques, de detencions, d’un exèrcit de 10.000 policies apostat al port de Barcelona, de violència policial desfermada contra la població i, des d’ahir, de dues persones empresonades per haver cridat a la mobilització. I dic que sembla increïble perquè que alguns que s’autodenominen llibertaris, o d’esquerres si es vol, continuïn parlant de “xoc entre burgesies” o afirmin que “això no va amb nosaltres” és, com a mínim, preocupant. Perquè si de veritat així ho veuen, tenim un problema molt seriós d’incapacitat de veure què passa més enllà de les quatre parets del nostre local i, per tant, una gravíssima inòpia de com intervenir en els conflictes socials que cada cop són més crus i recurrents en el capitalisme. D’altra banda, és també preocupant perquè si no és així, aquest posicionament és una cínica excusa per a no fer absolutament res. I ja se sap, quan un no es posiciona davant un conflicte, en realitat s’està posicionant.
Així que, companys i companyes, sí, ens hem aturat. A mirar i a pensar. I hem consultat la nostra brúixola, i hem vist on és la direcció a la que volem arribar com a anarcosindicalistes. Però també hem consultat el nostre GPS, i hem mirat les coordenades on estem situats i allò que ens envolta, perquè com sabeu, si no saps on ets, una brúixola et serveix de poc. Els llibertaris i llibertàries entenem la solidaritat en si mateixa, i no com a moneda de canvi de res. I més encara quan aquesta repressió l’hem patida durant anys, dècades i fins i tot segles. La coneixem i per això tenim l’obligació moral de denunciar-la encara que no siguem nosaltres directament qui la patim. Perquè sabem que, aquesta repressió acabarà tocant a amplis sectors de la societat si no lluitem per aturar-la.
El dia 3 d’octubre a la nit, davant els meus dubtes sobre la vaga general, una companya em va dir “la revolució es fa amb el poble”. I és veritat. Potser se’ns espatlla la brúixola, però tenim la certesa que la transformació de la societat no es fa amb guies i erudits, es fa baixant al carrer, plantant-se als centres de treball, lluitant amb el poble i treballant perquè sigui aquest el subjecte principal del canvi.

Article d'opinió de Manuel Quesada, Secretari general de la CGT de Sabadell-

2 d’oct. 2017

Comunicat del sindicat de Neteges de la CGT de Sabadell davant la denúncia interposada al nostre Secretari General

Desde el sindicato de limpiezas, queremos expresar nuestro rechazo y nuestra protesta pública, por la querella por injurias que ha recibido el secretario general de la Federación local de la CGT de Sabadell, por parte de la dirección de la empresa SMATSA.
La demanda en cuestión se refiere a un artículo que se publicó en ISABADELL y NACIODIGITAL, el 7 y 8 de febrero del 2017.

Desde este sindicato entendemos que es un artículo de opinión de carácter sindical, político y social, que este sindicato respalda.
Nuestro sindicato entiende que no se está injuriando a nadie, ya que dicho artículo está asentado en la actuación de la justicia,( caso pokemon, mercurio) y en las  irregularidades de la última concesión de subcontrata municipal. Dichas cuestiones no son una invención de compañero secretario general, sino que están respaldadas por organizaciones cívicas  y políticas de Sabadell, esto es vox populi.

Desde este sindicato queremos denunciar que la dirección de la empresa con este tipo de acciones está vulnerando, la libertad de expresión, así como la libertad sindical, puesto que entendemos que intenta a través de esta demanda, amedrentar la acción sindical, ya no sólo de nuestro secretario general, sino de los miembros y delegados de  la CGT en SMATSA y todas aquellas personas que puedan tener una opinión parecida a la mostrada en el artículo publicado o simplemente crítica hacia esta empresa, basando dichas opiniones en procedimientos jurídicos abiertos donde SMAT,S.A. está inmersa.

Por lo tanto, desde este sindicato exigimos la retirada inmediata de dicha demanda al compañero secretario general de la Federación local de la CGT de Sabadell.



Sabadell 3 de octubre de 2017

30 de set. 2017

Vaga General a Catalunya el dia 3 d'octubre

A totes i tots els afiliats,

El darrer dimarts 26 de setembre, els sindicats presents a la Plenària extraordinària de la CGT de Catalunya van acordar convocar Vaga General pel dia 3 d'octubre.

Seguint els terminis establerts pels nostres estatuts, des del SP del Sindicat d'Activitats Sabadell vam convocar una assemblària extraordinària per avui dia 30 de setembre amb l'únic punt del dia, la vaga general. 

Tot i que la convocatòria de la Vaga General ja ha estat acordada, creiem que ha faltat temps als sindicats i federacions de la CGT per poder debatre amb tranquil.litat aquesta convocatòria, creiem també que és important que la militància del nostre sindicat pugui expressar-se lliurement i valorar aquesta decisió, és per tot això que hem mantingut la convocatòria d'assemblea.

Després d'un enriquidor debat de la militància, l'Assemblea del Sindicat d'Activitats Diverses ha decidit no recolzar la Convocatòria de Vaga General prevista a Catalunya pel dia 3 d'octubre. La votació ha estat molt ajustada, amb militants a favor i en contra de fer vaga, altres que s'han abstingut i altres que no han volgut votar, viu reflex de la realitat del nostre sindicat.

Respectant el resultat d'aquesta votació, hem acordat que no s'utilitzaran el nom i les sigles del Sindicat d'Activitats Diverses (SAD) a Sabadell durant la Vaga general del dia 3 d'octubre.

Com no potser d'una altra manera, les nostres afiliades i afiliats tenen tota la llibertat per a fer vaga, recolzar-la i adherir-s'hi.

Recordem que amb o sense Vaga General, les i els afiliats a la CGT del SAD de Sabadell en cas d'accions repressives, ens mobilitzarem, com sempre hem fet. 

Secretariat Permanent del Sindicat d'Activitats Diverses

Nova victòria de la CGT a l'àmbit sociosanitari

Nova victòria de la CGT a l'àmbit sociosanitari

Les treballadores de la CGT del grup Pere Mata aconsegueixen una nova victòria amb el reconeixement de la Delegada LOLS (Llei Orgànica de la Llibertat Sindical), tal i com estableix la sentència favorable dels Jutjats de lo Social de Sabadell.

El Grup Pere Mata li negava aquest reconeixement com a delegada des de fa més d'un any.

Des del Sindicat d'Activistes Diverses celebrem aquest reconeixement a la nostra companya i encoratgem a totes a seguir lluitant i defensant els drets de les treballadores.

Salut!

Secretària de Comunicació del Sindicat d'Activitats Diverses

16 de set. 2017

Jornadas 80 aniversari Mujeres Libres del 8 al 10 de setembre de 2017





           Jornadas 80 aniversari Mujeres Libres del 8 al 10 de setembre de 2017

 

 

El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista. 

 

Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s'havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles. 

La seva tasca va dirigida a la emancipació de la dona dins i fora del treball, es dirigia a dones obreres i volia «despertar la conciencia femenina hacia ideas Libertarias». Treballaven en els barris

formant a les dones i muntant guardaries tant dins de les fabriques com a fora, i tot i ser una organització independent treballaven també a prop dels sindicats de la CNT. Van lluitar per l’igualtat dels salaris entre dones i homes i volien treure les dones «de su triple esclavitud; ignorancia, de mujer y de productora»

 

 

L’orgaització Agrupación Mujeres libres es funda al Setembre de 1936, unint els grups de Madrid i Barcelona, tot i que treballaven  des de molt abans. A Madrid al 1934 Lucia Sanchez Saornil, Amparo Poch i Mercedes Comaposada fan la revista Mujeres Libres i el seu primer numero apareix al maig del 1936 i el seu editorial deia:

 

... encauzar la acción social de la mujer, dándole una visión nueva de las cosas, evitando que su sensibilidad y su cerebro se contaminen de los errores masculinos. Y entendemos por errores masculinos todos los conceptos actuales de relación y convivencia: errores masculinos, porque rechazamos enérgicamente toda responsabilidad en el devenir histórico, en el que la mujer no ha sido nunca actora, sino testigo obligado e inerme... no nos interesa rememorar el pasado, sino forjar el presente y afrontar el porvenir, con la certidumbre de que en la mujer tiene la Humanidad su reserva suprema, un valor inédito capaz de variar, por la ley de su propia naturaleza, todo el panorama del mundo. ... que miles de mujeres reconocerán aquí su propia voz, y pronto tendremos junto a nosotras toda una juventud femenina que se agita desorientada en fábricas, campos y universidades, buscando afanosamente la manera de encauzar en fórmulas de acción sus inquietudes.

 

 

La revista era mensual i va editar 14 numeros. L’agrupació va arribar a tenir 20.000 integrants a l’octubre de 1938. Era una revista dirigida a dones feta per dones, amb la premissa de conquerir drets per a les dones obreres dins un pensament llibertari.

Mujeres Libres va desenvolupar un programa d’educació i formació tant a l'àmbit urbà com al rural. Va organitzar cursos d’alfabetització, infermeria, puericultura i una escola de conductores de tramvias i vehicles sanitaris per servir a la retaguardia.

 

 

 

 

 

 

Himno de Mujeres Libres (Octubre de 1937)
“Puño en alto mujeres de Iberia
hacia horizontes preñados de luz
por rutas ardientes,
los pies en la tierra
la frente en lo azul.
Afirmando promesas de vida
desafiamos la tradición
modelemos la arcilla caliente
de un mundo que nace del dolor.
¡Qué el pasado se hunda en la nada!
¡qué nos importa el ayer!
Queremos escribir de nuevo
la palabra MUJER.
Puño en alto mujeres del mundo
hacia horizontes preñados de luz,
por rutas ardientes,
adelante, adelante,
de cara a la luz.”

 

Sens dubte unes Jornadas 80 aniversario de la Federación Mujeres Libres « La lucha de todos los tiempos « molt ben organitzades i amb unes ponents de luxe;

 

Martha Ackelsberg; «Orígenes e historia de la Federación Mujeres Libres. Relaciones entre Mujeres Libres y CNT»

 

Laura Vicente Villanueva; «La Revista Mujeres Libres, inicio de la Red de Cordialidad»

 

Antonina Rodrigo; «Mujeres libres en el Exilio»

 

Mª del Carmen Agulló Diaz; «Encuentros y Reencuentros: Mujeres Libres en el franquismo»

 

Dolors Marín; «Mujeres Libres: El debate sobre el derecho al propio cuerpo. Reproducción y/o control de la natalidad»

 

A banda d’altres intervencions i taules rodones feta per a companyes igualment enriquidores i plenes de contingut. Les jornades des de el meu punt de vista van estar molt ben estructurades, tan per la pulcritud i respecte en els temps de cada espai, com en l’ordre cronològic de les ponències, passant així per el context històric i fent un viatge visual molt ben conformat, creant tot això un ambient entre las assistents i moments emotius per la carrega històrica i humana del moment.

Tot aixó acompanyat de l’exposició “La Mujer en el Anarquismo Español” que fa un recorregut sobre la dona anarquista durant els segles XIX, XX i XXI, i mostra las figures de les dones més representatives dels moviments llibertaris.

 

Unes jornades que esperem tinguin una continuïtat i es pugui crear allò que tant reivindicaven Mujeres Libres, «La Red de Cordialidad».

 

Moltes gràcies Companyes i felicitacions.

 

 

Ester Mora

Secretaria d’Organització ( Sindicat d’Activitats Diverses ) Federació Local CGT Sabadell