16 de set. 2017

Jornadas 80 aniversari Mujeres Libres del 8 al 10 de setembre de 2017





           Jornadas 80 aniversari Mujeres Libres del 8 al 10 de setembre de 2017

 

 

El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista. 

 

Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s'havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles. 

La seva tasca va dirigida a la emancipació de la dona dins i fora del treball, es dirigia a dones obreres i volia «despertar la conciencia femenina hacia ideas Libertarias». Treballaven en els barris

formant a les dones i muntant guardaries tant dins de les fabriques com a fora, i tot i ser una organització independent treballaven també a prop dels sindicats de la CNT. Van lluitar per l’igualtat dels salaris entre dones i homes i volien treure les dones «de su triple esclavitud; ignorancia, de mujer y de productora»

 

 

L’orgaització Agrupación Mujeres libres es funda al Setembre de 1936, unint els grups de Madrid i Barcelona, tot i que treballaven  des de molt abans. A Madrid al 1934 Lucia Sanchez Saornil, Amparo Poch i Mercedes Comaposada fan la revista Mujeres Libres i el seu primer numero apareix al maig del 1936 i el seu editorial deia:

 

... encauzar la acción social de la mujer, dándole una visión nueva de las cosas, evitando que su sensibilidad y su cerebro se contaminen de los errores masculinos. Y entendemos por errores masculinos todos los conceptos actuales de relación y convivencia: errores masculinos, porque rechazamos enérgicamente toda responsabilidad en el devenir histórico, en el que la mujer no ha sido nunca actora, sino testigo obligado e inerme... no nos interesa rememorar el pasado, sino forjar el presente y afrontar el porvenir, con la certidumbre de que en la mujer tiene la Humanidad su reserva suprema, un valor inédito capaz de variar, por la ley de su propia naturaleza, todo el panorama del mundo. ... que miles de mujeres reconocerán aquí su propia voz, y pronto tendremos junto a nosotras toda una juventud femenina que se agita desorientada en fábricas, campos y universidades, buscando afanosamente la manera de encauzar en fórmulas de acción sus inquietudes.

 

 

La revista era mensual i va editar 14 numeros. L’agrupació va arribar a tenir 20.000 integrants a l’octubre de 1938. Era una revista dirigida a dones feta per dones, amb la premissa de conquerir drets per a les dones obreres dins un pensament llibertari.

Mujeres Libres va desenvolupar un programa d’educació i formació tant a l'àmbit urbà com al rural. Va organitzar cursos d’alfabetització, infermeria, puericultura i una escola de conductores de tramvias i vehicles sanitaris per servir a la retaguardia.

 

 

 

 

 

 

Himno de Mujeres Libres (Octubre de 1937)
“Puño en alto mujeres de Iberia
hacia horizontes preñados de luz
por rutas ardientes,
los pies en la tierra
la frente en lo azul.
Afirmando promesas de vida
desafiamos la tradición
modelemos la arcilla caliente
de un mundo que nace del dolor.
¡Qué el pasado se hunda en la nada!
¡qué nos importa el ayer!
Queremos escribir de nuevo
la palabra MUJER.
Puño en alto mujeres del mundo
hacia horizontes preñados de luz,
por rutas ardientes,
adelante, adelante,
de cara a la luz.”

 

Sens dubte unes Jornadas 80 aniversario de la Federación Mujeres Libres « La lucha de todos los tiempos « molt ben organitzades i amb unes ponents de luxe;

 

Martha Ackelsberg; «Orígenes e historia de la Federación Mujeres Libres. Relaciones entre Mujeres Libres y CNT»

 

Laura Vicente Villanueva; «La Revista Mujeres Libres, inicio de la Red de Cordialidad»

 

Antonina Rodrigo; «Mujeres libres en el Exilio»

 

Mª del Carmen Agulló Diaz; «Encuentros y Reencuentros: Mujeres Libres en el franquismo»

 

Dolors Marín; «Mujeres Libres: El debate sobre el derecho al propio cuerpo. Reproducción y/o control de la natalidad»

 

A banda d’altres intervencions i taules rodones feta per a companyes igualment enriquidores i plenes de contingut. Les jornades des de el meu punt de vista van estar molt ben estructurades, tan per la pulcritud i respecte en els temps de cada espai, com en l’ordre cronològic de les ponències, passant així per el context històric i fent un viatge visual molt ben conformat, creant tot això un ambient entre las assistents i moments emotius per la carrega històrica i humana del moment.

Tot aixó acompanyat de l’exposició “La Mujer en el Anarquismo Español” que fa un recorregut sobre la dona anarquista durant els segles XIX, XX i XXI, i mostra las figures de les dones més representatives dels moviments llibertaris.

 

Unes jornades que esperem tinguin una continuïtat i es pugui crear allò que tant reivindicaven Mujeres Libres, «La Red de Cordialidad».

 

Moltes gràcies Companyes i felicitacions.

 

 

Ester Mora

Secretaria d’Organització ( Sindicat d’Activitats Diverses ) Federació Local CGT Sabadell

15 de set. 2017

Per les llibertats i contra la repressió

Davant de la situació que s’està vivint les últimes setmanes a Catalunya, la CGT de Sabadell volem manifestar: 

-  Que la CGT com a organització anarcosindicalista reivindiquem el lliure dret a l’autodeterminació dels pobles i les persones tal i com ho expressen els nostres acords confederals. Entenem que el dret a l’autodeterminació no hauria de passar per decidir sobre la construcció d’un nou Estat, sinó per la construcció d’una societat lliure d’estructures estatals i d’explotació, lliure de capitalisme i patriarcat on els i les treballadores siguem els actors i actrius principals de la presa de decisions.

-  Que, per nosaltres, tot i les més que raonables mancances que veiem al Referèndum proposat pel Parlament pel proper 1 d’octubre, considerem que defensar el dret a l’autodeterminació no pot ser mai objecte de repressió. 

-  Considerem un atac intolerable a les llibertats col·lectives el procés repressiu que l’Estat ha iniciat, amb suspensió i limitació de drets, escorcolls i registres a mitjans de comunicació i ordres judicials i amenaces d’arrest. 

-   És per això que, des de la Federació Local de Sabadell, estarem sempre al costat del nostre poble, de la classe treballadora. Seguirem lluitant, com hem fet sempre, contra qualsevol tipus de repressió de l’Estat, tingui la bandera que tingui. Fem una crida a tota la nostra afiliació i militància a defensar els nostres drets i llibertats al carrer i als centres de treball. Només amb l’autoorganització i la lluita podrem fer front a la repressió estatal i avançar cap a una societat plenament lliure. 


Secretariat Permanent de la Federació Local de la CGT de Sabadell

15 de setembre del 2017


4 de set. 2017

Davant les seves agressions respondrem lluitant, per tots els mitjans. A Sabadell NO PASSRAN!!

Aquest matí el local de la Federació Local de Sindicats de la CGT ha despertat amb pintades de caire feixistes i racistes sigandes per la formació feixista Democracia Nacional Joven.

Aquestes agressions s'han vist intensificades arreu del país després dels atemptats del passat 17 d'agost a Barcelona. Volem deixar palès que aquestes agresions provenen dels grupúscles queara sota el paraigües de Democràcia Nacional, no fan més que instrumentalitzar el dolor causat pel terrorisme per propagar el seu missatge d'odi racial i feixista, com ja hem vist en altres punts del país i a la nostra ciutat mateix, atacant en diverses ocasions el local de les companyes de l'Obrera.

Aquests atacs van dirigits contra nosaltres perquè saben que la CGT som una organització compromesa amb la lluita de la classe treballadora, sense distinció de lloc d'origen, cultura o identitat.

Des de CGT estenem la mà i obrim les nostres portes a totes aquelles persones migrades, com ho hem fet sempre, amb la ferma voluntat de lluitar pels drets de la classe treballadora i per esclafar, sense esculls, el feixisme, com també hem fet sempre.

Ara, caldrà estar més atentes que mai, per fer front al feixisme i el racisme que aprofitaran l'ocasió per estendre el seu missstge d'odi irracional. Ara, ens cal la unitat de totes les antifeixistes per fer-hi front. I Catalunya, i especialment Sabadell, ja hem demostrat moltes vegades que el feixisme no té cabuda, i que el feixisme només es derrota lluitant.

Davant les seves agressions respondrem lluitant, per tots els mitjans.
A Sabadell NO PASSRAN!!

4 de setembre del 2017
Secretariat Permanent de la CGT de Sabadell.




19 d’abr. 2017

1 de Mayo

Desde la federación local os trasladamos la convocatoria del sindicato de oficios varios de la CGT de Sabadell para este  1 de Mayo  





Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.
Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.
Ara, no obstant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.
Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes, antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.
El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats, existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a caminar, passem a l’ofensiva.
18 d’abril de 2017
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya